Magic Pop

José Casas y la Pistola de Papá

Entrevista amb tot un mestre de la "nueva ola" armat de nous projectes musicals

UNA GRAN CANÇÓ AL MATÍ ÉS UN DIA SALVAT, I ÉS AL POP ON ACOSTUMO A TROBAR-LA

Magic Pop ha entrevistat a José Casas, tota una icona de la nueva ola dels vuitanta amb grups com Helio que torna a estar d'actualitat armat de la Pistola de Papá. Es tracta de la seva nova banda amb la que ha redissenyat el seu fantàstic treball titulat Plasticland. Si les nostres habituals deu preguntes solen quedarse curtes, en aquesta ocasió han estat manifestament insuficients. El bagatge i la il·lusió del nostre protagonista són enormes. Per això ens hem obligat a dossificar les nostres inquietuds en dos meitats: una per parlar del seu brillant passat i l'altra per compartir el seu encoratjador present més futur.

Hi ha diversos detalls a la trajectòria artística de José Casas, ex líder dels mítics Helio, que mantenen l'esperança en la creativitat, entesa com actitud responsable i no com ansietat comercial. El seu carisma, adquirit després d'anys de professionalitat i carretera, ens permet creure en la música i en especial en el pop com a fenomen emotiu al marge de modes i interessos empresarials. Amb José Casas y la Pistola de Papá, es pot afirmar sense por d'equivocar-se que, malgrat el negoci d'uns pocs, existeix la coherència. La seva tenacitat és el millor exemple que no fa falta deixar-se caure al buit després d'una edat i que és un error llepar-se’n els dits per l'èxit dels vuitanta com un animal ferit i incomprès. Amb ell, us serà fàcil comprendre que és possible reinventar-se tantes vegades com us doni la gana si es posa l'ànima i la il·lusió requerida. Cadascuna de les cançons del seu últim treball d'estudi, Plasticland, són un bon exemple de treball en equip, sense pretensions, amb l'elegància i sobretot amb la perseverança pròpia del qual està convençut, amb raó, que la seva obra és bona i encara que costi superar les traves del poder mediàtic musical, la compartirà amb tots els seus fans, que els té des de l'època de Helio, el seu grup estrella dels vuitanta. José ha accedit a mantenir una conversa amb el Magic Pop i aquest n'ha estat el resultat.

Pregunta: Començarem, si et sembla, pels vuitanta, una època que molts vivim convençuts que el pop espanyol tenia sentit i identitat pròpia i ara sembla que volen fer-nos entendre que no va ser per a tant. Suposo que els teus records són molts i donarien per molt més que aquesta entrevista. Malgrat això, et preguntarem per la raó que et va fer endinsar-te en la música i quin era el teu objectiu principal quan composaves llavors cançons.

Resposta: Diuen que la distància posa les coses al seu lloc, si és així els vuitanta no van ser ni tan meravellosos, ni tan desastre. Va haver-hi de tot, i als primers anys, quan érem uns adolescents, el que regnava era molta innocència, tot era nou. A nosaltres ens va empènyer a tocar la nova onada britànica, i tot se'n va anar gestant anys abans quan, sent unes criatures, vam descobrir que el rock simfònic amb el seu rotllo transcendental no era per a gent de 14 o 15 anys. Clar, a aquesta edat el que buscàvem era diversió i esperit juvenil, alguna cosa que trobem a les cançons dels Beatles, Kinks, Who, Rollings. Quan vaig començar a fer cançons el que volia és ser com ells, com totes aquestes bandes que m'agradaven.
 

"Si la distància posa les coses al seu lloc, els vuitanta no van ser, ni tan meravellosos, ni tan desastre"

P: Com deiem, a banda de Helio també vas formar part del grup Arden Lágrimas (amb un saxo esplèndid) i un projecte anomenat The New Wave Band per a versionar als grans de la nova onada, entre altres. L’any 1993 tanca la vostra companyia, Discos Trilita i al final, Helio desapareix després de 15 anys de trajectòria. No et preguntarem si et penedeixes d' alguna cosa però sí ens interessa saber si tens la sensació que la majoria de les coses que et van passar com a músic van ser premeditades o al contrari anaveu una mica saltant obstacles.

R: Bé la vida d'un grup mai és un camí de roses, i al final et pares i veus que t'han anat passant coses que somiaves i altres que no estaven al guió. Vam tenir obstacles diversos, i fou probablement la mili un dels més gran, però vam aconseguir sobreposar-nos i esperar a la següent pedra de la ruta, mentre creàvem cançons amb melodies pop i intenció rock.   Això que va començar a dir-se “La Independència”, era la manera que jo entenia de ser lliure artísticament i fer les coses com les percebeixo. Clar això té el costat negatiu i és que te'n vas apartant del negoci per negar-se a entrar per certs anells. P: Tenim curiositat per la vostra actitud de llavors enfront del modernisme i en concret davant el revival mod de finals dels setanta i vuitanta. Sempre us hem considerat una banda amb un excel·lent bagatge musical heretat dels seixanta i combinat amb la força de grups com els Secret Affaire, els Merton Parkas, Los  Elegantes o els Brighton 64. Per tant, al nostre entendre, perfectes per a qualsevol cartell de festival mod. Ho creus tu també?. R: Crec que sí, que per afinitat musical encaixaríem. Tinc bons amics mods de Sevilla, i bé Pacoco, baixista de Helio és mod des de sempre. He après molt de la cultura mod a través d'ell. Els grups que esmentes ens agradaven molt però teníem especial predilecció per The Jam. Recordo que en el primers anys, per a mi, Paul Weller era una espècie de heroi juvenil. Una icona que marcava el rumb, amb les seves lletres i les seves cançons. Amb els anys, per curiositat he descobert que el moviment mod és molt més que els deixebles de Quadrophenia, i que té moltes variants. Mai m'he declarat mod, però si he estat molt a prop de molt dels seus gustos. Encara que després m'agradaven bandes que alguns mods no li feien gràcia com The Clash

P: I ja que ha parlem del tema, ¿ què en penses a l'actualitat dels plantejaments estètics i musicals del moviment mod?. Abans de contestar permet que reafirmem, un cop més, el nostre convenciment que el modernisme va més enllà dels seixanta, dels Small Faces, Quadrophenia i els Jam. Aquestes són algunes de les seves clares influències i arrels, com tantes altres, que per descomptat ens serveixen per saber d'on ve però que si ens obcequem a repetir-les una vegada més, ignorant altres propostes enriquidores, allò que és mod no podrà continuar més enllà del previsible. Fet aquest petit incís, quin és el teu parer sobre aquests grups, festivals i allnighters diguem-los mod o simpatitzants?

R: Com li pot passar a tot moviment, quan una estètica passa a gent acceptada i consumida per la gent del carrer, vaja quan es posa de moda es corre el risc que acabi al Corte Inglés. Quan es domestica un moviment la seva essència està en perill. No ho segueixo molt però em sembla que el moviment mod avui ha trobat la seva manera de mantenir-se latent a través dels clubs, de la cultura de clubs, de dj’s punxant la música que els uneix. Al Regne Unit no sé com estaran les coses, però els darrers anys aquí, al nostre país, sí he notat un ressorgir de festivals, allnighters, pàgines, fòrums.. que fan que els seus seguidors estiguin presents, donant guerra.


P: Després d'aquest salt al present, si et sembla, podem parlar, en aquesta segona meitat de l'entrevista del teu disc i del teu treball més actual. En alguna ocasió t'hem sentit dir que busques la cançó perfecta. ¿Podries definir-nos què entens tu com cançó perfecta?. No val respondre que sí després d'escoltar el teu disc, no ho sabem, és que mai entendrem la teva resposta. La nostra pregunta va més en el sentit de confirmar una sensació ja que tenim segons la qual creiem que ets un músic molt exigent, potser massa, amb tu mateix.

R: No home, clar que no diré que la resposta és el meu disc, jo només busco aquesta cançó, si la trobo o no és qüestió de l'oient de dir-ho. Plantejant la pregunta així, com una recerca, semblem alquimistes, i bé, alguna cosa hi ha  de màgia, alguna cosa intangible quan s’intenta captar aquests minuts de melodia que ens atrapin. La definició de la cançó perfecta és alguna cosa tan personal que varia però segur que molts coincidim a dir que ha de ser una cançó que et porti lluny, que t'atrapi i et modifiqui l'ànim, que ens descobreixi coses noves en llocs que havíem mirat abans mil vegades, que ens il·lumini en plena nit. No sé si existeix aquesta cançó perfecta però sí que existeixen moltes que són rodones, i és aquest el camí cap a una gairebé utòpica perfecció. El que està clar és que cadascun té els seus ideals i posar-se d'acord seria difícil.

P: Realment pot resultar estrany que hagis compartit el protagonisme del teu treball d'aquesta forma tan generosa com també, al nostre semblar, intel·ligent. ¿Quin ha estat el motiu principal i quins criteris has utilitzat per seleccionar als companys de Plasticland?

R: El primer motiu va ser clar: la proximitat. Els que van gravar amb mi sobretot van ser amics, i també pròxims pel que fa a gustos, això tènia la seva importància. Ja he explicat en alguna ocasió que el que no volia era muntar una banda abans que estigués gravat el disc. Amb el pas del temps i el disc ja al carrer, vaig veure que ja era hora de muntar el grup i vaig posar fil a l'agulla, però aquesta és una altra fase nova, un altre pas més.

P: També hem llegit en altres entrevistes que t'agrada parlar bé de personatges per a nosaltres indispensables com Paul Weller o de José Ignacio García Lapido. Si ens permets, creiem que en les teves composicions es nota també aquesta maduresa compositiva pròpia del modfather o del líder dels també mítics 091 i fins i tot alguns detalls encantadors dels Ocean Colour Scene. A part d'aquests, hi ha altres grups, solistes o cançons que t'inspirin particularment per crear les teves melodies?.

R: Gràcies pels vostres elogis. Paul Weller és una dels primer icones per a mi, en la seva època dels Jam, i José Ignacio, bé ens coneixem des de fa tant, i penso que un grandíssim compositor, del milloret d'aquí. Pel que fa a la inspiració, sóc bastant esponja, i qualsevol cosa pot posar en orbita a les meves muses. No té per què ser música, però si parlem d'ella, fins i tot les cançons tenen aquest poder de deixar-te extasiat, una gran cançó al matí és un dia salvat, un dia que segur serà lluminós. I és en el pop on acostumo a trobar el major nombre d'aquestes pedres precioses en forma de cançó. Bé, el pop en el més ampli sentit de la paraula, ja sigui més powerpop, més psicodèlic, més folk, més rock. Ara amb les possibilitats que ens dóna Internet no passen més de dos o tres dies sense conèixer alguna nova banda interessant, desconeguda sí, però interessant al cap i a la fi. També gràcies a la feina del bloc powerpopaction, per on passo habitualment, he descobert molts artistes que no coneixia i que són magnífics, en aquest bloc i en el seu fòrum hi ha autèntics experts en la matèria i uff, se m'acumula el treball amb tantes recomanacions com fan.

P: No volíem plantejar-te la següent pregunta perquè contradiu, en part, als comentaris anteriors en els que destaquem la teva generositat artística. Malgrat això i després d'una decisió consensuada del nostre equip de redacció, hem decidit fer-te-la. Més que una pregunta és un convenciment. ¿No creus que el teu projecte artístic mereix un plantejament més egoista per part teva?. És a dir, escoltarem algun dia a José Casas cantar i dirigir els seus propis temes en solitari?.


R: L'assumpte de dirigir, sí que dirigeixo el que és aquest projecte. Ara que tinc una banda fixa, la Pistola de Papa, és lògic que cada músic vagi aportant coses, una cosa que, al meu entendre, és natural pel que fa a l'evolució. L'assumpte de cantar és una altra cosa. Crec que arribarà el dia que ho faci, no sé quan serà però arribarà, temps al temps. M'agrada com canta José Manuel Romero, el vocalista de la Pistola de Papa, i estic còmode amb aquesta situació actual.

P: I ja que parlem de futuribles, ens agradaria que compartissis amb nosaltres els teus pròxims plans, bé sigui a curt o a llarg termini.

R: Acabem de fer una minigira entre finals de novembre i desembre que ens ha portat a algunes ciutats com Albacete, València, Madrid, i ara tocarem aquest gener a Alcala de Guadaira (Sevilla). I d'altra banda estem acabant un lot de cançons noves que volem gravar aviat si podem. La idea seria tenir disc nou l'any 2008, espero que així sigui.

Moltes gràcies per les teves respostes

Gràcies a vosaltres, una salutació.

 

Si vols més informació del grup i les seves properes actuacions entra aquí i consulta la nostra sessió de Magics en directe.

• Entrevista en castellano

© Tinet Webfàcil és un producte desenvolupat per Tinet