Magic Pop
::Inici >José Esteban, cantant, guitarrista i flautista pop
José Esteban, cantant, guitarrista i flautista pop
Entrevista amb el principal compositor del grup murcià Octubre
ENS RECONEIXEM EN MILERS DE GRUPS PER CREAR EL NOSTRE PROPI SO OCTUBRE
Octubre són un grup murcià paradigma del pop. Ells diuen que no són mods tot i que s'hi senten identificats. La seva música ha triomfat en alguns dels millores festivals sixties i s'escolta amb veritable passió entre la gran majoria de seguidors del modernisme. Magic Pop ha conversat amb un dels seus músics, José Esteban, tot un artista que irradia passió, humilitat i perseverància.
 Octubre van començar a Caravaca de la Cruz (Múrcia) l'any 1995 en un moment especialment creatiu per a una regió on també van nàixer grups com els Art School o els Runarounds. Aquestes formacions, i altres ja desaparegudes, van sorprendre la resta del panorama musical estatal amb excel·lents cançons. El seu esperit innovador, francament necessari per a aquella època, perdura fins als nostres dies. Va ser l'anomenada “Nueva Ola Murciana”. L'any 1996, Octubre van enregistrar les seves primeres cançons com Barman i Una vez más. L'any 1999 van editar la seva primera maqueta titulada Los Viajes en octubre i poc després la segona amb el nom de Sólo un momento i ja tot un clàssic Mejor y fácil, dices que es fácil. Dos anys després, 2001, amb Bip Bi  p Records i amb el títol de Mi última y mejor oportunidad, trauen el seu primer àlbum. L'any 2006 van publicar el seu segon treball titulat Cuando todo parecía perdido, editat per la discogràfica Rock Indiana. Deu cançons de pop entre les que destaquen Ludivine o Todo es mentira, tot un luxe de creativitat que converteixen a aquest grup en un dels millors i més encertats per crear melodies encisadores. Han participat també a nombrosos recopilatoris i homenatges a altres grups. Recentment, la web especialitzada brasilera Senhor F els va editar un single amb el grup brasiler Volver. Octubre està format actualment per Jose Esteban (veu, guitarra, teclats i flauta travesera), Ángel (guitarra, teclats), Dele (baix i veus) i José Ángel (bateria).
|
Pregunta: Com a grup us sentíeu còmplices d'un diguem-li moviment col·lectiu?. En un principi, quines esperances teníeu fixades?.
Resposta: Va ser una època vibrant. Sortien grups fins i tot de sota de les pedres. A més, ens coneixíem tots perquè sortíem pel mateixos pubs i compartíem una visió trencadora amb la música que sempre s'havia fet a la nostra Regió. Nosaltres no som de la capital. Teníem relació amb els altres grups perquè va donar la casualitat que jo vaig baixar a Múrcia a estudiar en aquella època. Llavors estàvem dins d'aquell moviment, però a la vegada una mica fora. No vam caure en el remolí que va acabar amb molts d'aquests grups. Teníem clar que l'important és aguantar i no tenir un èxit ràpid per desaparèixer. Per això encara seguim.
P: La música d'octubre és per dumunt de tot meravellosament variada. Tant que, a vegades, costa creure que és el mateix grup qui ha creat totes les cançons. Per exemple, el tema Mejor de Mi última y mejor oportunitat, de 2001 és molt diferent de Ludivine de l'àlbum Cuando todo parecía perdido de 2006. Sent les dues, al nostre gust, dos enormes cançons de les millors que s'han compost mai en aquest país i destacables tant per la seva construcció melòdica com per la seva capacitat per ser veritables èxits, semblen escrites per dos grups diferents. I no només això, Cuando todo parecía perdido que està en el mateix Cd que Ludivine, és una cançó excel·lent que podria ser considerada una obra d’una altra banda. Així, els vostres discos acaben semblant uns grans èxits de grups afins que hagin decidit col·laborar per donar forma a un Lp d'amics. Es Tracta d'una estratègia conscient o és així com us surt?.
 R: Moltes gràcies pel que dius. En realitat és com ens surt. Algunes vegades ens critiquen per falta de concreció en l'estil. Però quan un crea no pot posar-se censures. És una conseqüència lògica de l'audició ininterrompuda de tants discos que ens han fet ser i crear així. També es nota entre un disc i un altre els anys de treball i la maduresa del grup. De tota manera, crec que existeix un so típicament Octubre. Particularment m'avorreixen els discos en els quals totes les cançons són iguals.P: Llegint les crítiques que hem trobat, solen considerar-vos un encreuament entre los Brincos i Mama, amb influències dels seixanta però també de la nueva ola. Què us semblen les etiquetes?. Us reconeixeu pel que fa a l’estil en un altre grup actual o passat? |
R: No ens reconeixem en cap grup en particular. Ens reconeixem en milers de grups. Els que anomenes ens encanten, però seria una visió parcial del que escoltem. A més dels seixanta i la nueva ola, escoltem moltíssima més música i es nota en les nostres cançons. Tenim la sort de viure avui i de poder escoltar tants discos meravellosos que s'han fet en el passat i que encara avui se segueixen fent.
P: És coneguda la vostra passió per l'herència dels seixanta, fins i tot crec que José Esteban la comparteix amb el seu pare que va ser músic de pop a grups de l'època com Los Géminis. Què creieu que queda de tot allò, del ye yé, en el camp estètic musical?. Considereu que aquest país o els mitjans especialitzats honren amb justícia als nostres predecessors sixties?.
R: És difícil d'explicar. Si li preguntes a qualsevol persona si li agrada la música dels seixanta, la majoria et dirà que sí. Però en realitat, aquesta majoria no entén el mateix que tu i que jo al parlar d'aquesta música. Molta gent es queda en els clixés estètics i en certs hits que va haver en aquell moment. No s’ho prenen com una forma de veure el món. No es dediquen a investigar grups amagats d'aquella època. Es conformen amb algun especial que llencen per la tele i que en realitat només recull el més comercial que, particularment, moltes vegades considero el menys interessant.
P: Creiem també que Octubre té el seu punt de Pop-art modernista. Per exemple ens sembla fantàstic el joc del vostre logo entre la target i el full tardorenc. Us Sentiu afins al moviment mod?
R: Nosaltres no som mods. Però és possiblement el moviment amb el qual més ens sentim identificats. Som d'un petit poble, llunyà a la capital. Aquí no havia res quan nosaltres vam sortir. Diguem que el nostre acostament al moviment mod ja va ser tardà. No vam tenir a ningú que ens anés guiant. Les nostres influències i la música que fem, foren els que ens van acostar a la gent del món mod. Potser el símbol reflecteixi molt bé el que som: No totalment mods. Però aquí està.
P: Ens agradaria saber també la vostra opinió sobre els anomenats festivals sixties que se celebren en aquest país. Sou un grup que sol tocar en ells i amb excel·lent repercussió Què us semblen i com veieu el seu futur?
R: Nosaltres hem tocat en el Purple Weekend de León o al Festimod d'Albacete. Són dos dels llocs en els quals sempre ens fa més il·lusió tocar. Potser perquè abans assistíem com a públic (i seguim assistint quan no toquem). Respecte al futur, no ho tinc clar. La cosa sixtie està sempre en continu debat: Negre-Blanc, Smart sí o no, pur o més obert….
Hi ha gent que creu que nonés allò seu o la seva opinió és la bona i que els que defensen altres posicions estan equivocats. Crec que a cada festival cal deixar-lo que evolucioni. Hi haurà alguns que seran més oberts i altres més puristes. Que cadascun vagi al que vulgui. Jo segurament aniré als dos.
P: Respecte al vostre treball com a músics, ens podries resumir que criteris comuns seguiu per compondre, assajar o enfocar un concert?.
P: Realment és difícil creure que almenys una de les vostres cançons no se senti de manera insistent, com es mereix, a tots els mitjans de comunicació, apocalíptics o integrats, especialitzats o no, d'aquest país. A nosaltres no ens importaria gens ni mica que un dia buscant pel dial, topéssim amb la cadena FM de torn programant un dels vostres temes. Potser a altres, d'un i un altre bàndol, els semblaria sacrilegi però al Magic Pop li encantaria. I tant que sí!. Perquè si d'alguna cosa estem segurs és que si no aconseguiu vosaltres acabar amb la indiferència a la que estan sotmesos tants grups de pop boníssims d'aquí, res ni ningú ho aconseguirà mai. Com veieu, en línies generals, el present i el futur del pop en aquest país?
R: La nostra visió està condicionada a la nostra posició en el món de la música. Suposo que un grup que pertanyi a una multinacional et respondria alguna cosa molt diferent a nosaltres. Som un grup totalment independent. Ens portem nosaltres mateixos la promoció i la recerca de concerts. Sabem que on estem no hi ha diners ni fama. Fem el que en cada moment ens ve de gust. Sempre haurà grans grups en aquest país. Una altra cosa és que siguin coneguts. Seran molt pocs els que arribin a dedicar-se a això. La indústria està totalment tancada a propostes diferents al que normalment sonen a les ràdio-fórmules. Encara sort que existeixen grups que malgrat això, segueixen endavant i no els importa. Què seria de nosaltres sense ells. Tant de bo puguem dir això de nosaltres algun dia.
P: Finalment, ens podríeu comentar quins són els vostres projectes de futur?
R: Durant aquest estiu he començat a compondre les noves cançons del nou disc. Algunes ja estan esbossades. A veure si per a Nadal les començo a maquetar. També estem treballant per tancar alguns concerts per a properes dates.
Moltes gràcies per les vostres respostes.
A vosaltres per l'entrevista.
R: És difícil d'explicar. Si li preguntes a qualsevol persona si li agrada la música dels seixanta, la majoria et dirà que sí. Però en realitat, aquesta majoria no entén el mateix que tu i que jo al parlar d'aquesta música. Molta gent es queda en els clixés estètics i en certs hits que va haver en aquell moment. No s’ho prenen com una forma de veure el món. No es dediquen a investigar grups amagats d'aquella època. Es conformen amb algun especial que llencen per la tele i que en realitat només recull el més comercial que, particularment, moltes vegades considero el menys interessant.
P: Creiem també que Octubre té el seu punt de Pop-art modernista. Per exemple ens sembla fantàstic el joc del vostre logo entre la target i el full tardorenc. Us Sentiu afins al moviment mod?
R: Nosaltres no som mods. Però és possiblement el moviment amb el qual més ens sentim identificats. Som d'un petit poble, llunyà a la capital. Aquí no havia res quan nosaltres vam sortir. Diguem que el nostre acostament al moviment mod ja va ser tardà. No vam tenir a ningú que ens anés guiant. Les nostres influències i la música que fem, foren els que ens van acostar a la gent del món mod. Potser el símbol reflecteixi molt bé el que som: No totalment mods. Però aquí està.P: Ens agradaria saber també la vostra opinió sobre els anomenats festivals sixties que se celebren en aquest país. Sou un grup que sol tocar en ells i amb excel·lent repercussió Què us semblen i com veieu el seu futur?
R: Nosaltres hem tocat en el Purple Weekend de León o al Festimod d'Albacete. Són dos dels llocs en els quals sempre ens fa més il·lusió tocar. Potser perquè abans assistíem com a públic (i seguim assistint quan no toquem). Respecte al futur, no ho tinc clar. La cosa sixtie està sempre en continu debat: Negre-Blanc, Smart sí o no, pur o més obert….
Hi ha gent que creu que nonés allò seu o la seva opinió és la bona i que els que defensen altres posicions estan equivocats. Crec que a cada festival cal deixar-lo que evolucioni. Hi haurà alguns que seran més oberts i altres més puristes. Que cadascun vagi al que vulgui. Jo segurament aniré als dos.
P: Respecte al vostre treball com a músics, ens podries resumir que criteris comuns seguiu per compondre, assajar o enfocar un concert?.
 R: Bé. Normalment les cançons les faig jo (música i lletra) i després cadascun va aportant arranjaments amb el seu instrument. Al ser tots treballadors, ja que això no ens dóna prou de menjar, els nostres períodes de composició i gravació s'allarguen. Respecte als concerts, ens anem adaptant segons on anem a tocar. Elegim el repertori pensant en el públic que ens va a veure a cada lloc. Així que no ens avorrim perquè, encara que la base del concert és sempre la mateixa, anem elegint unes cançons o altres o canviem les versions d'un concert a un altre.P: Com sabeu hi ha grups que tenen veritable devoció per un instrumental determinat. A alguns també els encanta gravar en analògic i distribuir el seu producte en vinil. Quina és la vostra posició i possibilitat sobre aquests conceptes determinants?. Us semblen imprescindibles? R: Alguna vegada ens hem plantejat editar en vinil. Potser ho fem en el futur. Ara mateix ens donem per més que satisfets amb què ens editin els nostres treballs. Coneixem a tants grups boníssims que no tenen la possibilitat d'editar res que fins i tot hem d'estar contents. Pel que fa als instruments, ens encanten els clàssics. Toquem amb guitarra rickenbaker i amb ampli vox. A les nostres gravacions hem utilitzat hammond… en fi. Que si tinguéssim diners, veuries tu el que tindríem. |
P: Realment és difícil creure que almenys una de les vostres cançons no se senti de manera insistent, com es mereix, a tots els mitjans de comunicació, apocalíptics o integrats, especialitzats o no, d'aquest país. A nosaltres no ens importaria gens ni mica que un dia buscant pel dial, topéssim amb la cadena FM de torn programant un dels vostres temes. Potser a altres, d'un i un altre bàndol, els semblaria sacrilegi però al Magic Pop li encantaria. I tant que sí!. Perquè si d'alguna cosa estem segurs és que si no aconseguiu vosaltres acabar amb la indiferència a la que estan sotmesos tants grups de pop boníssims d'aquí, res ni ningú ho aconseguirà mai. Com veieu, en línies generals, el present i el futur del pop en aquest país?
R: La nostra visió està condicionada a la nostra posició en el món de la música. Suposo que un grup que pertanyi a una multinacional et respondria alguna cosa molt diferent a nosaltres. Som un grup totalment independent. Ens portem nosaltres mateixos la promoció i la recerca de concerts. Sabem que on estem no hi ha diners ni fama. Fem el que en cada moment ens ve de gust. Sempre haurà grans grups en aquest país. Una altra cosa és que siguin coneguts. Seran molt pocs els que arribin a dedicar-se a això. La indústria està totalment tancada a propostes diferents al que normalment sonen a les ràdio-fórmules. Encara sort que existeixen grups que malgrat això, segueixen endavant i no els importa. Què seria de nosaltres sense ells. Tant de bo puguem dir això de nosaltres algun dia.
P: Finalment, ens podríeu comentar quins són els vostres projectes de futur?
R: Durant aquest estiu he començat a compondre les noves cançons del nou disc. Algunes ja estan esbossades. A veure si per a Nadal les començo a maquetar. També estem treballant per tancar alguns concerts per a properes dates.
Moltes gràcies per les vostres respostes.
A vosaltres per l'entrevista.