Magic Pop

Second Coming

Pop de categoria amb riffs i baixos enèrgics

CONJUGUEM MATISOS REVIVALS I LA EMPREMPTA BALLABLE DEL SO MANCHESTER

Si Second Coming no existís, s'hauria d'inventar un grup igual (de millor impossible) immediatament. Us semblarà un tòpic però no ho és gens ni mica perquè aquesta banda d’Alcoi (Alacant) ha sabut evolucionar amb discreció però amb contundència dels matisos revivals al pop psicodèlic de la mà del so ballable de Madchester. Un país com aquest, que va passar del pop de la “movida” a la distorsió inintel·ligible dels noranta els hauria de fer, com a mínim un monument. Escoltem, doncs, el que ells en pensen de tot plegat.

Second Coming són un quartet de poprock format l'any 2000 a València pels germans Jose, baix i veu, i Toni Fayos, guitarres, més Vinnie Millo a la bateria, i Lorenzo Soller als teclats. Es tracta d’una formació que pren les seves arrels tan dels grups del revival mod de finals dels setanta i vuitanta com del so "madchester" de grups com The Charlatans o els Happy Mondays. L’any 2000 va confeccionar una Demo titulada Watching me i l’any 2002, una altra amb el nom Again. L’any 2003 fan el seu primer àlbum A usual day  per a Cubic records on s'adverteixen les influències abans esmentades però també una font de creativitat pròpia força important. Des de llavors fins arribar al seu segon treball, En qué creer editat l’any 2005 per Dr. Jimmy, el grup ha tocat a nombrosos esdeveniments musicals d’aquest país i ha experimentat una evolució cap a la psicodèlia sense oblidar la versatilitat melòdica del pop. En aquests moments treballen el que serà el seu tercer àlbum.

P: Crec, sincerament, que l’ona mod gaudeix de bona salut. Al pas del temps s’ha consolidat com un dels moviments que més ha influenciat l’escena musical i cultural pop dels darrers quaranta anys. És clar que les mogudes entre moviments han estat presents per tot arreu, però em sembla que ja s’ha passat una mica fulla en eixe aspecte. En l’actualitat, la poca definició cultural i musical produeix una mena de crisi en els moviments que l’escena mod no pateix. A València i Alacant s’organitzen pràcticament tots els caps de setmana punxades i concerts relacionats amb l’escena sixtie i inclòs, alguns clubs, com el Swan -Benimaclet, València- tenen una programació permanent relacionada amb dj’s de l’escena.

"En l’actualitat, la poca definició cultural i musical produeix una mena de crisi en els moviments que l’escena mod no pateix"

 

P: Afortunadament, les coses han canviat substancialment encara que alguns grups que fan música propera o directament modernista noten que els propis mods no van als concerts i prefereixen els allnighters per “disfressar-se” amb roba vintage i la parka scooterista. ¿El vostre grup nota alguna cosa semblant?  

 

R: Efectivament, la cosa és molt trista en eixe sentit. La gran majoria de mods de València, únicament assisteixen a punxades en les quals ells participen generalment, deixant de banda el pas per la ciutat de bandes de l’escena amb material nou de gran qualitat i amb moltes ganes d’aportar sons nous al moviment. Crec que és una actitud absurda i monolítica, però cadascú...
 

P: Per cert, parlant de meetings mod, quina importància creieu que tenen els actuals, des dels weekends més multitudinaris fins a les festes d’una sola nit. Considereu que són positius, ben organitzats, o més aviat al contrari, penseu que repeteixen un esquema establert que triomfarà entre els més acòlits?

 

Com t’he dit abans, el format dels meetings, usualment, està muntat d’una forma molt estàtica i reiterativa que no convida a una participació més ampla, i tampoc dóna lloc a la conjugació de bandes amb djs o altres fórmules més atractives.

 

P: Darrerament, s’ha pogut comprovar que els Second Coming encaixen molt ben acompanyats d’un grup de pop que a nosaltres ens agrada molt com són els Peter Colours i com a traca final i habitual, Juan de Pablos i la seva programació apassionada. Com us sentiu rodejats d’aquests grans músics eivissencs i d’aquest comunicador tant especial?. Teniu intenció de fer algun altre projecte conjunt o fins i tot oferir aquesta fórmula indivisible per a futurs concerts?

R: La nostra fórmula per a muntar històries sempre sol ser la mateixa. Solem ajuntar-nos amb una altra banda –amb els Peter Colours sempre és un plaer- i per arrodonir la nit comptem amb un dj. La col·laboració amb Juan de Pablos sorgeix a partir de la nostra participació, com a part de la banda, durant l’any 2005 a la gira de Soultellers (ex-Cool Jerks) amb Miguel Ángel Julián. En eixa gira Second Coming feia de teloner I després, el meu germà i jo tocàvem guitarra i baix respectivament amb els Soultellers. Establírem una bona relació personal i professional amb Juan de Pablos que dura fins hui en dia i amb molt projectes conjunts per davant.

 

P: Pel que fa al vostre darrer treball de 2005, titulat En qué creer s’aprecien alguns passos evolutius que, en directe, es fan més evocadors com per exemple la presència de la guitarra embolcallant les melodies amb uns tocs psicodèlics molt suggerents. Continuareu per aquest camí o penseu fer algun salt més?. Second Coming té algun objectiu concret que encara no hagi assolit i que sigui molt important per a la banda?. 

 

R: L’evolució de la banda en la composició és inevitable. L’altre dia vaig llegir un comentari com que “és impossible fer el mateix disc dues vegades” i crec que és molt cert. Em sembla que des de l’edició a 2003 de A usual day hem canviat molt, sempre dintre dels nostres gustos, i crec que ho continuarem fent. És una cosa natural. Per altra part, estem contents amb el que hem aconseguit fins hui, però no hi cap dubte que formar part d’una discogràfica amb capacitat de difusió seria molt important per a arribar a més gent i difondre el nostre treball. Comptem amb discogràfica pròpia “Dr Jimmy” però no tenim temps material per portar-la endavant com a nosaltres ens agradaria.

 

P: Pel que fa als mitjans de comunicació, especialitzats o no, us sentiu ben tractats?. Es fan ressò dels vostres concerts i enregistraments?. Què tal amb el Canal 9?.

 

R: Els mitjans de comunicació, en general, valoren molt poc tot allò relacionat amb la cultura pop i, realment, els espais i mitjans de gran difusió no en dediquen, pràcticament, ni un minut ni una pàgina a l’escena underground. La salvetat de Ràdio 3, Mondosonoro i alguns més són excepcions meravelloses. Pel que fa al nostre tractament als mitjans no ens podem queixar, sempre  t’agradaria que es fixaren més en la nostra banda, però…De canal 9 més val no parlar-ne (són uns putos tarugos!!)

 

P: Com veieu la situació del pop espanyol i la seva relació amb la creació actual internacional?.

 

R: Crec que l’escena pop actual està en un bon moment. Tant l’aparició de nombrosos festivals per tot arreu, la proliferació de noves discogràfiques, nous projectes musicals interessants… són indicis de que la “caldera” està encesa. Com sempre anem un poc darrere de l’escena saxona, però bé. Segur que d’ací a dos anys esdevindran centenars de grups tipus Strokes per tota la geografia.   P: Per cert, què son les Festes Dr. Jimmy?. Ens consta que són concerts amb exposicions de pintura, fotografia i mercadet, més sessió de Dj. Com naix el projecte i en quina situació es troba?.   R: Les festes Dr Jimmy sempre es troben en estat latent. Esperem el contacte amb alguna banda que ens agrade per a iniciar un nou projecte que culmina amb la celebració d’una nova edició. Com tu dius sempre ens agrada combinar distintes lectures de la cultura pop-mod i resulta molt atractiu per al públic. De fet, sovint són un èxit. Per la festa han desfilat tant figures com Cooper, Sunday Drivers, Art School… com altres bandes més emergents i menys consolidades.

 

P: Si d’alguna cosa poden presumir molts dels grups que composen música amb influències sixties és que no se n’amaguen de les seves influències. És més, els encanta retre’ls homenatges com per exemple The Winnerys amb els Beatles, Fortune Tellers, des de la seva vessant Tin Soldier Band, amb els Small Faces o els 5 Ibéricos amb els Huracanes. A nosaltres, al Magic Pop, ens encanta els concerts d’aquests tipus en què de vegades es versiona fins i tot un Lp sencer. Imagineu que us demanen homenatjar un grup i un àlbum, per fer un directe tocant les cançons tal com són o versionades al vostre gust. Quin seria aquest grup i si voleu filar més prim, quin Lp i a quina sala o festival?.

 

R: Ens ho han demanat més d’una vegada, però això requereix d’un temps i d’un treball que actualment dediquem a la composició pròpia. Si haguera de triar faria “All mod cons” de The Jam o “Outlandos d’Amour” de Police. La sala sempre seria a Wah Wah-València, que és com una segona casa.

 

Moltes gràcies per les respostes.

Nota del Magic Pop: Si vols més informació del grup, clica aquí o si vols seguir els seus concerts entra a la nostra secció de Magics en directe.

© Tinet Webfàcil és un producte desenvolupat per Tinet