Magic Pop
::Inici >Somos los mods!
Somos los mods!
Presentació del recopilatori el 25 de maig a la Sala Apolo de Barcelona
VIVINT UNA NOVA ERA POP
La presentació del recopilatori titulat Somos Los Mods! de Bip Bip Records a la sala Apolo 2 de Barcelona el passat 25 de maig fou tota una festa que confirma el pressentiment que vivint una nova era mod. Actuaren Second Coming amb aires psicodèlics radiants, els Chicos del Sábado i la seva gran capacitat pop més els Canary Sect que demostraren tota la força demolidora del R&B.
El concert era, en certa forma, arriscat, tant o més que l’objectiu del recopilatori. Fa uns quants anys (molts o pocs, tant se val), a excepció de Bon Vivant i alguns que altres honrosos homenatges, cap discogràfica s’haguès atrevit a fer un treball de grup com aquest i menys encara amb el títol de Somos los mods!. Malgrat que els grups que apareixen a l'àlbum editat per Bip Bip Records, no es poden relacionar de forma estricta amb el moviment modernista sí que es pot assegurar que els uneix certa empatia per aquest sector ètic i musical des de diferents, però a la vegada molt relacionades i properes, vessants artístiques. Creiem que aquest posicionament hagués estat completament impossible fa uns anys perquè hauria provocat relacions simplistes amb representacions fàtues del concepte mod. Ara que molta gent sap que ser mod o no, no depèn de la pel·lícula Quadrophenia ni de l’ús indiscriminat dels motius pop-art tipus target, fletxes i símbols varis, ens poden situar tranquil·lament per gaudir sense vergonya d’unes quantes cançons fabuloses agrupades sota un títol com a mínim tan simpàtic com simptomàtic. 
Comencem doncs aquesta crítica del concert amb el primer grup que va tocar, uns Second Coming que van obrir la nit amb el seu directe radiant i fresc. La guitarra de Toni Fayos, imparable, semblava recent sortida de la millor psicodèlia amb tints de Madchester. José Fayos a la veu i baix va estar sincerament molt bé, dominant la situació, cantant com ell sap i intentant agradar al poc públic que vam iniciar el concert amb frases reiterades d’agraïment per a tothom, fet que l’honora i diu molt del seu caràcter. Salva Santos amb la bateria va estar en tot moment precís i Lorenzo Soler, amb el seu orgue, ens va sorprendre gratament amb una de les primeres versions de la nit, un Green Onions que fou la gran revelació d’aquest Booker T. valencià. El grup s’hagués merescut més públic, el que va anar arribant durant la resat de la nit però que, en aquell moment, no hi era per diverses raons, entre elles la coincidència amb el concert d’Andrew Sandoval i Colin Hare a una altra sala barcelonina. Entre les cançons que més van agradar, figura el seu No somos culpables que està al recopilatori. 
Després dels “mods” d’Alcoi, van pujar a l’escenari los Chicos del Sábado y un simpàtic mod de Barcelona que de forma espontània va acabar entonant una de les carismàtiques versions de la nit, Viviendo en la era pop de Los Flechazos. L’anècdota va demostrar que el grup té el suficient talant com per no muntar cap espectacle innecessari. A més, l’entusiasme d’aquell jove va anar contagiant-se a la resta de la sala que gaudiren com cal dels himnes dels Chicos del Sábado, entre ells Ni un paso atrás inclosa al recopilatori i que va fer les delícies de tots els presents. Oscar Green va cantar convençut, Àlex Ramoneda al baix i Jaume Caner a la bateria van dominar en tot moment la part rítmica i un recent incorporat Víctor, víctima d’un accident, va demostrar la seva força tot i la convalescència. Menció especial per als teclats "psicodèlics" del Marcel i felicitacions per la versió del tema de Los Negativos, En una habitación realmente pequeña.
El tercer i últim grup, los Canary Sect van estar espectaculars, amb un dinamisme damunt de l’escenari dirigit per la veu i molta capacitat d’espectacle del seu cantant, Manolo Navarro però sobretot amb el control absolutament magnífic del seu baixista, Pablo Jiménez. Francament, Pablo va estar genial, doblant guitarres, dirigint la banda, organitzant i també tancant els tempos. Veure’l tocar el baix fou del millor de la nit. Per als demés músics, un aplaudiment sincer: Alfredo Calonge en el seu lloc, amb la guitarra d’acompanyament sempre present, Francesc Gosalves a la bateria, correctíssim i contundent, més un recent incorporat Claudio Glaesmer, pura experiència, que va saber situar-se ràpidament en el context tot i que era el seu primer concert en substitució d’un Pau Loewe que deixava el grup per dedicar-se als Born Losers i els Fabulous Ottomans. Els Canary van tocar una cançó nova, les impressionants versions dels clàssics dels Yardbirds i els Roulettes, Bad Time, i la peça que sumen al recopilatori, el Daddy Rolling Stone, més el seu gran I want you back, una delícia. 
Per tal de fer-te aquest resum d’impressions, el Magic Pop va estar present a una nit d’èxit i va tornar cap a Tarragona amb una de les còpies del recopilatori on podreu trobar veritables joies del modernisme com el what’s wrong modern youth? dels Chest, el Flea market interpretat per Carlo Coupé a l’orgue amb Cooper, el Get Away dels Smogs, el Flower Power dels Peter Colours, l’Alice dels Cool Frog, el Lúnaticos de Mod Time, o un directe amb metalls dels Octubre amb el seu Todo es Mentira. Són unes quantes de les meravelloses cançons que podreu escoltar de forma conjunta sense oblidar als fabulosos The Shake que es sumen amb el seu Hard to Explain, els Fortune Tellers amb un Dónde irás, els Glosters amb Divina més la col·laboració psicodèlica del Jardin de Dhera Dun, el Seven Ways to love you dels Imposibles, los Deciséis dels Retrovisores, Lo que te hace sentir bien de Blow Up, el Mary Jane de los Bombones, el tema A fix of sun dels Mittens, els Flaps & Jobs dels Gurus o la versió That’s how strong my love is dels Slim Mojo cantant un tema d’Otis redding que tanca l’àlbum. En total, 21 bones raons, no totes però sí totes elles molt contundents per respondre a la pregunta de: Perquè som els mods?. Nosaltres ens la vam fer un dia i va nàixer el Magic Pop. Bip Bip Records també se l'ha fet i ha donat forma a un recopilatori antològic i molt recomanable.