Magic Pop
::Inici >The Refoundations
The Refoundations
El soul és actualitat gràcies a una nova banda de Cadis
TORNEM A ALLÒ QUE ENS MOU EL COR I EVOLUCIONEM DES DE LA FUSIÓ
The Refoundations són una nova formació andalusa que es va presentar recentment en societat. Magic Pop us ofereix una entrevista amb els seus membres, uns músics amb experiència, procedents de nombroses bandes de l'àmbit sixties que tornen allò que els mou el cor, disposats a passar-s'ho bé per evolucionar, des de la fusió, en el món del soul.
|
|
Pregunta: La creació d'un grup que interpreta soul sempre és una gran notícia. No és molt habitual i encara menys si els paràmetres de concepció ens recuperen esquemes dels seixanta. The Refoundations acaba de presentar-se en societat i en primer lloc ens agradaria que ens expliquéssiu qui sou i quines són les vostres motivacions inicials.
R: Referents: Otis Redding, com guitarrista òbviament Steve Cropper de MG's, Marvin Gaye, Sam Cooke (el millor), Curtis Mayfield, Don Covay...en fi, clasiquíssims tots... cançons especials: Try a little tenderness, per dir una. També ens agrada Jamiroquai i alguns temes de Prince. Al Jarreau també va ser sentit als 80, però abans del revivalismo mod i skatalític ja compràvem els discos de CHIC i de Sly & Family Stone. Com comprendreu sempre es torna a les arrels i per això tornem al que veritablement ens mou el cor. Ens agrada l'organista Jack Mcduff. En general, al concert d'inauguració vam tocar una mostra de la música que ens motiva.
P: Quina de les següents notícies, us sembla la més pròxima: aquest any es compleixen els cinquanta anys d'Stax; mor James Brown; apareix una revista dedicada al soul, Soul Nation; Lucky Soul triomfa en el món amb el seu àlbum de debut The Great Unwanted; o potser una fictícia: Paul Weller descontent amb la reunió dels Jam Rick i Bruce, decideix reviure als Style Council?
R: En aquesta pregunta transcriurem el que han contestat diversos membres de la banda perquè hi ha sensibilitats diferents.
La mort de James Brown (Carlos, guitarra i José Manuel baixista).
P: Parlant d'estils, que us semblen les noves estrelles del soul, l'anomenat neo soul, des dels Edwin Moses, fins a la jove Joss Stone, entre moltes altres.
R: No hem sentit a Edwin Moses, i a Joss de reüll. Ens quedem amb Amy Winehouse, Jamie Lidell o The Bamboos.
P: Ens consta que no us resulta fàcil reunir-vos per assajar degut a la distància geogràfica entre els músics. Però quan aconseguiu la gesta d'estar tots junts, quin pla de treball us traceu?
R: Hem començat amb versions per anar coneixent-nos musicalment. Ara a banda de seguir amb alguna versió que altra, farem temes propis i estic convençut que la fusió es produirà, (sempre mirem cap als 60’s i a més els ritmes llatins amb el jazz també ens motiven). Repassem repertori i es treuen temes nous.
L'actitud sense ànima, com a posat, no porta a cap costat. La cosa més important és crear un grup humà, que tots siguem amics i intentem sentir el mateix per la música que fem. Això, traslladat a un escenari, és el que després intentem encomanar al públic. De totes maneres actualment som 9, i posar d'acord en certes coses a tanta gent és difícil.
P: Com vau veure la reacció del públic durant la vostra festa de presentació?. Què destacaríeu d'aquesta gran nit?
R: El públic genial, molt comprensius amb nosaltres, donades les circumstàncies. El que més destacaria és com de bé ho vam passar i l'esforç de tots i cadascun per fer alguna cosa digna. Per ressaltar, sens dubte, l'actuació de Dani (bateria) que va fer un notable esforç.
Creiem que la gent va trobar aquesta nit el que buscava: el descobriment (espero que grat) de The Refoundations, la sorpresa de Saturday Kids i la garantia dels Smogs, més la sintonia de los DJ's. Va sortir tot rodó
P: Ens agradaria que ens donéssiu la vostra opinió, fins que us vingui de gust valorar, sobre el moviment actual musical no només a Andalusia sinó també a la resta de l'Estat.
R: Al panorama nacional, com en tot, hi ha de tot, moltes coses bones i moltes molt dolentes. El fet important és que hi ha moltes, i, per tant, hi ha on elegir. De l'últim nacional que he sentit i m'ha agradat, són The Winnerys, Atom Rhumba i Antonia Font. També se sent més música que mai. Ara, si analitzem el tema des de les grans companyies, es veu molt poc gust, zero de risc i molt de camaleonisme. Hi ha una gran efervescència. Per exemple qualsevol grup de joves avui dia compta amb infinits mitjans en comparació amb els quals comptàvem fa 20 anys.
P: Ens encantaria seguir conversant amb vosaltres i estem convençuts que tornarem a fer-ho en un futur mitjançant qualsevol dels vostres plans fets realitat. Per finalitzar, us demanem que ens digueu alguna d'aquestes il·lusions. Sigui quina sigui, el Magic Pop desitja que la compliu i aquí estarem disposats a comptar-la.
R: Poder seguir gaudint i fer gaudir com fins ara i més.
Resposta: La nostra banda està formada per moltes persones, i encara en podem ser més (de moment componem el grup 9). Les formacions de les quals provenim són tan heterogènies com Servicios a Domicilio (banda dels 80 de Jerez que feia ska, reggae..) Rey de Copas (pop difícil de classificar), Los Calambres, Bomshilum, Soul Mama i per descomptat els Smogs (grup al qual pertanyen dos dels nostres músics).
P: El soul és la millor de les músiques possibles perquè permet, al nostre entendre, la conjunció perfecta de molts estils en un sol. Amb el soul, és més fàcil trobar el punt exacte d'intercanvi carnal i sensual entre el ritme i la melodia. D'artistes que han practicat aquest art hi ha hagut, hi ha i haurà molts. Malgrat el que els pugui semblar a alguns, existeix una varietat espectacular, d'angles ben diferents. Conscients que la resposta podria ser molt extensa, ens podríeu citar alguns dels vostres principals referents i algunes cançons especials.
P: El soul és la millor de les músiques possibles perquè permet, al nostre entendre, la conjunció perfecta de molts estils en un sol. Amb el soul, és més fàcil trobar el punt exacte d'intercanvi carnal i sensual entre el ritme i la melodia. D'artistes que han practicat aquest art hi ha hagut, hi ha i haurà molts. Malgrat el que els pugui semblar a alguns, existeix una varietat espectacular, d'angles ben diferents. Conscients que la resposta podria ser molt extensa, ens podríeu citar alguns dels vostres principals referents i algunes cançons especials.
R: Referents: Otis Redding, com guitarrista òbviament Steve Cropper de MG's, Marvin Gaye, Sam Cooke (el millor), Curtis Mayfield, Don Covay...en fi, clasiquíssims tots... cançons especials: Try a little tenderness, per dir una. També ens agrada Jamiroquai i alguns temes de Prince. Al Jarreau també va ser sentit als 80, però abans del revivalismo mod i skatalític ja compràvem els discos de CHIC i de Sly & Family Stone. Com comprendreu sempre es torna a les arrels i per això tornem al que veritablement ens mou el cor. Ens agrada l'organista Jack Mcduff. En general, al concert d'inauguració vam tocar una mostra de la música que ens motiva.
P: Quina de les següents notícies, us sembla la més pròxima: aquest any es compleixen els cinquanta anys d'Stax; mor James Brown; apareix una revista dedicada al soul, Soul Nation; Lucky Soul triomfa en el món amb el seu àlbum de debut The Great Unwanted; o potser una fictícia: Paul Weller descontent amb la reunió dels Jam Rick i Bruce, decideix reviure als Style Council?
R: En aquesta pregunta transcriurem el que han contestat diversos membres de la banda perquè hi ha sensibilitats diferents.
(Nacho teclista): em matareu, m'agradaven tant Style Council, que em quedo amb ells, si haguessin evolucionat. Per fer el mateix que abans, no. De fet, l'àlbum que més m'agradava d'ells era el de Confessions of a pop group.
La mort de James Brown (Carlos, guitarra i José Manuel baixista).
| "L'actitud sense ànima, com a posat, no porta enlloc. La cosa més important és crear un grup humà, que tots siguem amics i mirem de sentir el mateix per la música que fem" |
R: No hem sentit a Edwin Moses, i a Joss de reüll. Ens quedem amb Amy Winehouse, Jamie Lidell o The Bamboos.
P: Ens consta que no us resulta fàcil reunir-vos per assajar degut a la distància geogràfica entre els músics. Però quan aconseguiu la gesta d'estar tots junts, quin pla de treball us traceu?
R: Hem començat amb versions per anar coneixent-nos musicalment. Ara a banda de seguir amb alguna versió que altra, farem temes propis i estic convençut que la fusió es produirà, (sempre mirem cap als 60’s i a més els ritmes llatins amb el jazz també ens motiven). Repassem repertori i es treuen temes nous.
.
P: Parlar de Cadis i en concret del moviment sixties, fins i tot més enllà de les fronteres geogràfiques de la vostra província, passa, sense oblit possible ni perdonable, per lloar la figura d'aquest gran grup que són Els Smogs. Ells segueixen uns paràmetres musicals i estètics pel que fa a instruments, influències i creativitat, tan particulars com exemplars. En el vostre cas, teniu predisposades algunes actituds?
R: Els Smogs, són certament un exemple en molts sentits. Creiem que si un músic no s'ho passa bé tocant, tampoc podrà divertir als altres. L'estètica del grup és dispar i heterogènia. Això és el que més ens agrada. La fusió és el que ens definirà en un futur, sempre dintre de l’ampli espectre del SOUL. Per descomptat, estimem els sons 60’s, de qualsevol forma, i respecte a la instrumentació seguim els mateixos paràmetres. M'agrada 100 vegades més com sona el meu baix encara que sigui del 73 més o menys...jejeje que qualsevol Fender actual o Musicson. El so digital no va amb nosaltres com a obra final i en directe menys encara.
 P: A la vostra festa de presentació van sonar metalls amb més protagonisme que els habituals pedals souleros. Aquesta notable participació afegeix un repte no impossible però sí difícil: el de l'afinació amb els instruments elèctrics, que com bé sabeu canvia segons les sales i els moments de la nit. Els metalls, quin paper juguen en el vostre grup i, a part de paciència per les dues parts, teniu algun mètode d'afinació ràpid i miraculós? R: Respecte a això, el fet bo és que els nostres metalls són molt professionals. Són ells els que es preocupen d'afinar amb nosaltres. Solen assajar a part també. Som conscients de les dificultats en l'afinació, més quan hi ha un òrgan Farfisa (del 74) amb un so tan agut i difícil de conjuntar amb els metalls |
P: Parlar de Cadis i en concret del moviment sixties, fins i tot més enllà de les fronteres geogràfiques de la vostra província, passa, sense oblit possible ni perdonable, per lloar la figura d'aquest gran grup que són Els Smogs. Ells segueixen uns paràmetres musicals i estètics pel que fa a instruments, influències i creativitat, tan particulars com exemplars. En el vostre cas, teniu predisposades algunes actituds?
R: Els Smogs, són certament un exemple en molts sentits. Creiem que si un músic no s'ho passa bé tocant, tampoc podrà divertir als altres. L'estètica del grup és dispar i heterogènia. Això és el que més ens agrada. La fusió és el que ens definirà en un futur, sempre dintre de l’ampli espectre del SOUL. Per descomptat, estimem els sons 60’s, de qualsevol forma, i respecte a la instrumentació seguim els mateixos paràmetres. M'agrada 100 vegades més com sona el meu baix encara que sigui del 73 més o menys...jejeje que qualsevol Fender actual o Musicson. El so digital no va amb nosaltres com a obra final i en directe menys encara.
L'actitud sense ànima, com a posat, no porta a cap costat. La cosa més important és crear un grup humà, que tots siguem amics i intentem sentir el mateix per la música que fem. Això, traslladat a un escenari, és el que després intentem encomanar al públic. De totes maneres actualment som 9, i posar d'acord en certes coses a tanta gent és difícil.
P: Com vau veure la reacció del públic durant la vostra festa de presentació?. Què destacaríeu d'aquesta gran nit?
R: El públic genial, molt comprensius amb nosaltres, donades les circumstàncies. El que més destacaria és com de bé ho vam passar i l'esforç de tots i cadascun per fer alguna cosa digna. Per ressaltar, sens dubte, l'actuació de Dani (bateria) que va fer un notable esforç.Creiem que la gent va trobar aquesta nit el que buscava: el descobriment (espero que grat) de The Refoundations, la sorpresa de Saturday Kids i la garantia dels Smogs, més la sintonia de los DJ's. Va sortir tot rodó
P: Ens agradaria que ens donéssiu la vostra opinió, fins que us vingui de gust valorar, sobre el moviment actual musical no només a Andalusia sinó també a la resta de l'Estat.
R: Al panorama nacional, com en tot, hi ha de tot, moltes coses bones i moltes molt dolentes. El fet important és que hi ha moltes, i, per tant, hi ha on elegir. De l'últim nacional que he sentit i m'ha agradat, són The Winnerys, Atom Rhumba i Antonia Font. També se sent més música que mai. Ara, si analitzem el tema des de les grans companyies, es veu molt poc gust, zero de risc i molt de camaleonisme. Hi ha una gran efervescència. Per exemple qualsevol grup de joves avui dia compta amb infinits mitjans en comparació amb els quals comptàvem fa 20 anys.P: Ens encantaria seguir conversant amb vosaltres i estem convençuts que tornarem a fer-ho en un futur mitjançant qualsevol dels vostres plans fets realitat. Per finalitzar, us demanem que ens digueu alguna d'aquestes il·lusions. Sigui quina sigui, el Magic Pop desitja que la compliu i aquí estarem disposats a comptar-la.
R: Poder seguir gaudint i fer gaudir com fins ara i més.
Moltes gràcies per les vostres respostes