Wet Dream 2007
Mod/sixties meeting celebrat a Valladolid del 3 al 5 de maig
LA MILLOR EDICIÓ AMB COTES DE DIVERSIÓ DIFÍCILMENT REPETIBLES
Crònica de Juan Moral

El divendres 4 de Maig va començar la quarta edició del Wet Dream 2007. A les 23:00 h. es van obrir les portes del "Lleyenda del Pisuerga", el petit vaixell a bord del qual té lloc la ja mítica festa que sens dubte és el senyal d'identitat d'aquest weekend. La gent va començar a arribar molt puntual i des de gairebé primera hora es va omplir l’embarcació de públic disposat a passar-s'ho tan bé com es pugui. Des de llocs com Barcelona, Tarragona, Màlaga, Saragossa, Astúries, Toledo, Madrid, etc. van arribar gran part dels assistents, la qual cosa demostra que, tot i ser un weekend modest, el Wet Dream aconsegueix atreure gent de punts molt distants. Malgrat que aquest any no es va poder donar el tradicional passeig pel riu a causa que el Pisuerga baixava molt crescut per pluges, les estupendes punxades dels dj (Alex, Fran, Pablo, Edu, Lolo i Alvaro) unit als populars preus de la barra, van animar l'ambient des del principi sense que hagués treva en cap moment.
Les hores van ser passant gairebé sense donar-nos compte fins a l'alba. I és a l'alba quan arriba el millor moment: la llum del dia entra per les finestres i la música segueix i segueix sonant mentre els assistents continuen ballant sense parar. Un "combat" entre els dj Pablo de la Cruz i Lolo que es va allargar gairebé hora i mitja va posar fi a la nit cap a les... 10 del matí del dia següent!!! Onze hores de ball i diversió que molts no van poder aguantar, només un grapat d'irreductibles va aconseguir resistir amb prou feines fins al final.
Dissabte a la nit va començar cap a les 22:30 a la Sala Namasté. Cares de cansament entre els assistents que van estar divendres i cares més saludables de gent que venia de refresc. Els joves components de Faith Keepers, van obrir foc amb els seus fantàstics temes i la seva insultant
joventut, que es reflectia en cançons plenes d'energia. R'n'B, Mod-beat amb certs tints de soul i revival van caracteritzar la major part del seu repertori. Després d'ells, els ja més veterans Dhera Dun (abans coneguts com a Speakeasy) ens van presentar el seu nou Àlbum, Jardín, ple de referències psicodèliques, sitars, i lisèrgiques lletres. Alex Cooper va cantar amb ells el Dream in my Mind de Rupert's People, que fou el moment àlgid de la seva actuació.
Després dels concerts va seguir el conegut allnighter, amenitzat pel solvent planter de dj’s d'aquesta edició. Malauradament la festa només va poder durar fins gairebé les 6, ja que les forces de l'ordre van estar excessivament
estrictes aquesta nit. Tot i així va ser suficient festa per a la majoria d'assistents que van resistir dos dies de bogeria i desenfrenament.
Satisfactori balanç final per a una edició que es va tancar amb gran èxit de públic i sobretot, segons les opinions que ens van arribar a més del que nosaltres mateixos vam percebre, amb cotes de diversió difícilment repetibles (per a molts ha estat el millor any) la qual cosa és la major satisfacció per a la organització.
Nota del Magic Pop: Agraïm sincerament a Juan la seva inestimable col.laboració amb la nostra pàgina. Si vols recordar més detalls del festival o veure més fotos clica aquí.