Magic Pop
::Inici >Los Soberanos
Los Soberanos
A principis de 2009, Elefant Records editada el seu segon i brillant treball d'estudi titulat "Fiesta sin fin". Són un dels grups amb més carisma del país, respectat per un públic fidel que aprecia tan la seva gran capacitat de fer versions com també la de composar bons temes propis de pop amb arrels sixties.
"El nostre ideari és diàfan: expliquem el nostre imaginari de forma tranquil·litzadora"
Los Soberanos són un grup de Barcelona que demostra un excel·lent gust en cadascun dels detalls que conformen la seva particular expressió artística no només a nivell musical sinó també estètic. Els seus referents són molt clars però no tan senzills com alguns pensen. Recuperen els paràmetres creatius dels anys seixanta, no només de l'anomenat ye yé nacional sinó també de la cançó melòdica que triomfava en festivals i grans escenaris de tot Europa, i ho fan amb un excel·lent domini professional i un criteri altament imaginatiu. Magic Pop ha conversat amb ells sobre la seva trajectoria, el panorama actual i el seu segon àlbum editat recentment.
Davant d'aquest més que atractiu panorama protagonitzat pels Soberanos, cap la possibilitat que el neòfit del pop, aquell que creu que tot va començar als vuitanta, els consideri erròniament una broma per passar el temps amb l’únic objectiu de versionar “els clàssics de les mames i els papes”. Doncs no, amics, els Soberanos són un grup molt seriós, que vesteix impecable; que sí, efectivament, versiona temes pop dels seixanta amb una destresa admirable però que també composen obres mestres originals que perduraran sens dubte perquè van més enllà de les vàcues llistes de les Ràdio Fórmula però també dels pretensiosos “indies” cada vegada més dependents de les multinacionals.P: Tot i que, la veritat, estem convençuts que moltes de les vostres cançons podrien ser un número 1 amb absoluta tranquil·litat en les dues llistes abans esmentades. Creativitat no us falta, emoció tampoc. Llavors perquè creieu vosaltres que Los Soberanos no estan en les altars dels dos bàndols, a l'apocalíptic indie i l'integrat Ràdio Formula que, en el fons, cada vegada semblen el mateix?
R: El conjunt va néixer amb un marcat esperit “amateur” que hem mantingut fins avui, en cap moment arribem a pensar que seguiríem en actiu després de dotze anys de carrera, i menys encara amb dos discos a la butxaca. És molt difícil “triomfar” amb el tipus de música que fem, especialment quan ens dedicàvem únicament a les versions, els temes propis són molt recents.La ràdio comercial és terreny adobat a “triunfitos amacarrados” i l'escena independent real (diguem-li subterrània) en la que ens movem sempre ha estat viva. Existeixen infinitat de bandes excepcionals que només coneixen un grup irredempt d'acòlits a la música menys condescendent. No podem queixar-nos, som molt afortunats, els nostres discos tenen certa tirada i solem omplir les sales on toquem.
P: On us vestiu?. Aneu a un sastre en especial?. Us assessora algú o cadascun es busca el seu propi estil dins d'un projecte estètic premeditat de conjunt?.
R: Normalment a l'habitació, i si no queda més remei als llardosos camerinos.
Els vestits que lluïm són obra d'un sastre del barceloní barri de Gracia, el Sr. Martí, en pau descansi. Per raons pecuniàries fa temps que no renovem vestidor, però amb l'assumpte de la crisi galopant ens estem plantejant una incursió en el tèxtil xinès. Les senyores del grup tiren de fons d'armari i de boutique. Més que assessorar s'alliçona, als Soberanos encara hi ha gent que no sap fer-se el nus de la corbata... molt desagradable.
P: Ens consta que el vostre ritme de treball no és amic de les presses i que preferiu dedicar-li el temps que calgui perquè el producte final sigui excel·lent com es demostra en els vostres dos discos. Podríeu resumir-nos com comença, es desenvolupa i acaba un dels vostres àlbums?. Dirigeix algú el projecte o se sumen idees de tots a mesura que es van presentant?.R: El procés comença (i acaba) al bar, després d'exhaustives sessions cerveseres, decidim les cançons a versionar. Dels temes propis s'encarreguen Emanuele di Marzo (guitarra solista), Albert Valero (guitarra baixa) i Pablo Jiménez (organista). La pràctica totalitat de les lletres és cosa de Pablo. Un cop decidit el repertori, s 'assaja durant unes setmanes i s'entra a l'estudi d’enregistrament.
P: Montse i Luis Elefant són al nostre parer uns dels principals factòtums del pop d’aquest país i gràcies a la seva tenacitat i admirable gust veuen la llum, almenys amb moltíssimes menys penúries, projectes com el vostre. Com qualificaríeu el tracte rebut per la discogràfica?.
R: Exquisit, sol·lícit, respectuós i cordial. Sense ànim de resultar llepaire, tot seria diferent si els propietaris dels segells tinguessin la categoria de Luis i Montse. La seva professionalitat és inqüestionable, gaudeixen amb el que fan i mimen a la seva gent. Abans que empresaris “chupópteros”, són grans aficionats a la música, i això es nota.
P: En aquest país on els papanates campen a l’ample a base de fulletons pamfletàries que reprodueixen, com anècdotes, els mitjans de comunicació de
masses; en aquest país dic (bé igual m'he passat però ja m'enteneu suposo), tot el relacionat amb els seixanta és, abans que res, caspós i en el millor dels casos ridícul i automàticament relacionat amb el règim franquista. Realment, tanta ignorància em posa malalt. Quina opinió us mereix a vosaltres el tracte donat als grups i els estils musicals dels nostres sixties?.R: A dir veritat mai se'ns ha considerat una banda “sixtie”, precisament perquè el sector més talibà de l'escena “modernista” mai ens ha tingut massa en compte. El ye-yé és un estil injustament desacreditat. Quan vam començar, ens van ficar en el sac del “tontipop”,
bàsicament perquè el nostre nivell instrumental deixava bastant que desitjar, cantàvem (l'assumpte de cantar és un dir) en castellà i les nostres coristes havien format part dels Fresones Rebeldes. Després, passem per un període fosc, l'etapa “spanish bizarro” en el que ens vam veure obligats a compartir escenari amb fenòmens de fira i reis del cassette de gasolinera com El Payo Juan Manuel.En els últims anys les aigües han tornat al seu curs, i encara que ningú és profeta en la seva terra, hem aconseguit superar la penosa barrera de les etiquetes i els prejudicis, i que el personal acudeixi als nostres concerts per gaudir de la música i de l'espectacle que podem oferir amb una qualitat, no ens enganyem, directament proporcional a l'alcohol ingerit.
P: Em produeix també urticària l'ús burlesc del terme “guateque” com estil de vida. Alguns veuen al “guateque” com aquesta paraula que apareix sempre, de manera recurrent, quan a algú es li demana que tregui el “güisqui cheli per al personal…”. Però el guateque és molt més i nosaltres l'entenem com l'única possibilitat que tenien els joves d'aquella època per fugir de la realitat imposada, gaudir de la música i relacionar-se amb altres joves. Els sembla poc?. El vostre segon disc es titula “¡Fiesta sin fin!” i creiem que cadascuna de les cançons que inclou són un single perfecte per fomentar aquestes relacions juvenils fins i tot avui en dia. Quin seria per a vosaltres l 'objectiu ideològic d'aquesta festa sense fi que corona la vostra obra?
R: Home, l'assumpte de fomentar les relacions juvenils ja ens agradaria, però per desgràcia fa temps que pentinem cabells blancs, i segons que iniciatives relacionades amb la pubescència i la joventut, es castiguen amb la presó.El més agosarat que hem fet sobre això és versionar “Ayer cumpliste los 16” de l'egregi, Déu el tingui a la seva glòria, Bruno Lomas.
Objectiu ideològic? El nostre ideari és diàfan: interpretar i justificar els actes personals o col·lectius del conjunt al que servim, explicant la realitat d'una forma assumible i tranquil·litzadora perquè pugui mantenir-se la interpretació o justificació prèvia tal com estava en l'imaginari individual i col·lectiu, independentment de la circumstància real.
P: Ens consta que alguns de vosaltres esteu o heu estat en altres bandes com Las Sombras o els molt memorables Canary Sect, i fins i tot que teniu una banda d'homenatge als Beatles, Soberbeats per a festes i celebracions. A part de la necessitat creativa de tocar en altres grups, aconseguiu amb la música una font d 'ingressos que us permeti viure d'ella o teniu altres treballs que us ajuden?.
R: Guanyar-se la vida amb la música en aquest país? On està la cambra oculta?
P: Quan vau acabar el primer disc, Megaton Ye-Yé, crec recordar que no us plantejàveu fer temes propis a mitjà termini. El vostre segon àlbum ens regala aquests temes originals que els vostres fans teníem molt clar que anaven a ser magnífics quan es presentessin. Quina ha estat la motivació principal per compondre cançons pròpies?.
Després de dos lustres i mig ens ha picat, sempre des d'una absoluta i total falta de pretensions artístiques, el “cuquet” de la composició. La idea inicial era aconseguir que els temes de pròpia creació sonessin com les versions. Òbviament el contingut de les lletres dista del de les composicions dels anys seixanta. Les nostres tracten del normal esdevenir al nostre entorn “sobirà”: cambrers, vestits ben tallats, dones que abusen de l'ampolla, bars, el “dolce far niente”, combinats, senyoretes estupendes, més sonades a la vegada que elegants “melopees”...
P: Tots sabem que l'instrumental, diguem-li “vintage” per entendre'ns, i fins i tot els mitjans d’enregistrament, em refereixo en aquest cas als analògics, són essencials per oferir un producte final amb una acabat excel·lent. Tocar amb guitarres de l'època, sonant per amplificadors i altaveus dels seixanta són molt més que detalls sense importància, però ens interessa saber la vostra opinió sobre això. Són imprescindibles?.
R: Són molt importants a l'hora de recrear un so que recordi al d’abans (beneïdes vàlvules). L'instrumental i equip pretèrits també llueixen i donen esplendor sobre les taules, però el veritablement imprescindible és saber tocar.
P: Finalment, ens agradaria que compartíssiu amb Magic Pop alguns dels projectes que tingueu a curt, mitjà o llarg termini. Evidentment, se'ns han quedat moltes preguntes en el tinter, que no us anem a fer per respectar les habituals 10 qüestions d'aquesta secció, encara que com només us demanem un si o un no com a resposta, afegirem un epíleg per preguntar-vos si encara us agradaria tocar amb Raphael després d'aquest duo d’“escàndol” amb aquest noi d'Operación Triunfo del qual no recordo el seu nom, ni ganes.
R: Poder seguir tocant i fer unes rialles malgrat la croada de tancament fulminant de sales empresa pels sacrosants consistoris de la nostra geografia. Actuar amb un dels més grans?. I tant que sí, per suposat... a aquest home, només pel que va fer als anys seixanta, se li perdona absolutament tot.
Moltes gràcies per les vostres respostes sobiranes.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per la vostra substanciosa interviu. Una forta abraçada.
Nota: Magic Pop t'invita també a llegir més informació del nou disc i del grup. Si voleu conèixer les dates dels seus propers concerts, consulteu la secció Magic Mod Pop.
Entrevista s Los Soberanos en castellano
P: Ens consta que alguns de vosaltres esteu o heu estat en altres bandes com Las Sombras o els molt memorables Canary Sect, i fins i tot que teniu una banda d'homenatge als Beatles, Soberbeats per a festes i celebracions. A part de la necessitat creativa de tocar en altres grups, aconseguiu amb la música una font d 'ingressos que us permeti viure d'ella o teniu altres treballs que us ajuden?.
R: Guanyar-se la vida amb la música en aquest país? On està la cambra oculta?
P: Quan vau acabar el primer disc, Megaton Ye-Yé, crec recordar que no us plantejàveu fer temes propis a mitjà termini. El vostre segon àlbum ens regala aquests temes originals que els vostres fans teníem molt clar que anaven a ser magnífics quan es presentessin. Quina ha estat la motivació principal per compondre cançons pròpies?.
Després de dos lustres i mig ens ha picat, sempre des d'una absoluta i total falta de pretensions artístiques, el “cuquet” de la composició. La idea inicial era aconseguir que els temes de pròpia creació sonessin com les versions. Òbviament el contingut de les lletres dista del de les composicions dels anys seixanta. Les nostres tracten del normal esdevenir al nostre entorn “sobirà”: cambrers, vestits ben tallats, dones que abusen de l'ampolla, bars, el “dolce far niente”, combinats, senyoretes estupendes, més sonades a la vegada que elegants “melopees”...
P: Tots sabem que l'instrumental, diguem-li “vintage” per entendre'ns, i fins i tot els mitjans d’enregistrament, em refereixo en aquest cas als analògics, són essencials per oferir un producte final amb una acabat excel·lent. Tocar amb guitarres de l'època, sonant per amplificadors i altaveus dels seixanta són molt més que detalls sense importància, però ens interessa saber la vostra opinió sobre això. Són imprescindibles?.R: Són molt importants a l'hora de recrear un so que recordi al d’abans (beneïdes vàlvules). L'instrumental i equip pretèrits també llueixen i donen esplendor sobre les taules, però el veritablement imprescindible és saber tocar.
P: Finalment, ens agradaria que compartíssiu amb Magic Pop alguns dels projectes que tingueu a curt, mitjà o llarg termini. Evidentment, se'ns han quedat moltes preguntes en el tinter, que no us anem a fer per respectar les habituals 10 qüestions d'aquesta secció, encara que com només us demanem un si o un no com a resposta, afegirem un epíleg per preguntar-vos si encara us agradaria tocar amb Raphael després d'aquest duo d’“escàndol” amb aquest noi d'Operación Triunfo del qual no recordo el seu nom, ni ganes.
R: Poder seguir tocant i fer unes rialles malgrat la croada de tancament fulminant de sales empresa pels sacrosants consistoris de la nostra geografia. Actuar amb un dels més grans?. I tant que sí, per suposat... a aquest home, només pel que va fer als anys seixanta, se li perdona absolutament tot.
Moltes gràcies per les vostres respostes sobiranes.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per la vostra substanciosa interviu. Una forta abraçada.
Nota: Magic Pop t'invita també a llegir més informació del nou disc i del grup. Si voleu conèixer les dates dels seus propers concerts, consulteu la secció Magic Mod Pop.
Entrevista s Los Soberanos en castellano