Magic Pop
::Inici >III Edició del Festival Càceres Pop Art
III Edició del Festival Càceres Pop Art
Una gran festa ye yé, uns premis pop encertats i molta diversió
El Magic Pop va demanar una crònica a Bon Vivant sobre la passada edició del festival i el seu màxim responsable, Juan Pedro González, molt amablement com sempre, ens va fer arribar les següents impressions.
La III edició del Festival Càceres Pop Art ha sofert aquest any 2006 un impuls considerable en tots els aspectes. Des de l'organització es va plantejar la necessitat de fer un esdeveniment diferent que presentés algunes singularitats respecte a la multitud d’actes d'aquest tipus que se celebren per tota la geografia espanyola. Per a això, es va decidir implantar uns Premis al Pop Espanyol a imatge dels que es lliuren als Festivals de Cinema. Convençuts del talent que rau al subsòl underground estatal i veient que no havia res semblant, ens vam animar a buscar un escenari que proporcionés força als premis. I trobem el Gran Teatre de Càceres. Un edifici de 1925 amb un indubtable encant. Ara necessitàvem que la gala de lliurament dels premis la dirigís una persona amb prestigi i que sabés lidiar amb aquest tipus de saraus. L'hi vam proposar a Jesús Ordovás, del Diari Pop de Ràdio 3. Li va encantar la idea i ens va donar tot tipus de facilitats. Ja havíem fet una bona part del camí. Ens quedava allò més essencial : Atorgar els premis. I cada vegada estic més convençut que vam encertar.
Això dels premis és invariablement alguna cosa molt subjectiva, però tinc clar que tots els premiats es mereixien estar aquí. Els premis 2006 van ser per als tarragonins April Fools Day (millor maqueta), al grup de Càceres Bloomington (millor àlbum), als madrilenys Underwater Tea Party (millor veu femenina), als barcelonins Oblique (millor grup electrònic), al grup del Ferrol Quant (grup revelació), els d'Almeria The Shake (millor grup mod) i als madrilenys Seine (millor grup Pop). Així mateix, es van lliurar premis a la millor publicació (Versió Original), millor festival (Contempopranea), millor discogràfica (Wild Thing Records), millor programa de ràdio (La Merienda) i millor programa de TV (IPOP). Hi va haver una gran assistència de públic a la gala, durant la qual tots els grups premiats van tocar dos temes, i no hi va faltar la retransmissió en directe per Canal Extremadura ràdio i Canal Extremadura TV, a més de la presència de premsa, agències de notícies i diferents programes de TV i ràdio. Això passava el dia 30 de setembre, però el festival havia començat el 28, dijous, amb la inauguració d'una gran exposició col·lectiva sobre l’art pop, que vam anomenar EXPOPARTY. 13 artistes extremenys donaven la seva particular visió sobre aquest art tan colorista i iconogràfic. La exposició va tenir lloc a les 20:00 hores en el marc del Palacio de la Isla amb Dj i l'actuació d'un grup de R&B local. Un cop consumit tot el cava, les maduixes i el caviar que havia posat l'Ajuntament, vam marxar al Corral de las Cigüeñas, on tindria lloc el primer concert pròpiament dit del Festival. Els Smogs, de Cadis, van fascinar a les més de dues-centes persones congregades amb el seu R&B i el seu Beat vigorós i el seu potentíssim directe. Una festa ye yé en tota regla.
L'endemà, recollida de Jesús Ordovás, canyes amb ell i amb Els Smogs i a les 17:00 hores camí de Ràdio Nacional d'Espanya per fer el Diari Pop. Se'ns van unir els nois de Quant, que ja havien aterrat a Càceres. Una hora sencera del Diari Pop dedicada al Càceres Pop Art. Per la nit, mini concert de 5 cançons a càrrec de Quant, abans de Seine, per a treure's els nervis amb vista a la gala de dissabte. Cançons brillants sense data de caducitat executades d'una manera encisadorament amateur. Després d’ells, Seine. Van començar molt punks per acabar molt més melòdics. Més de 400 persones en un preciós local ple a vesssar per veure al millor grup pop de 2006. Bona posta en escena, nervi i speed. La gent va acabar entusiasmada. Després d’ells, Ordovás i Anika Dj van fer ballar al respectable fins que van haver de tancar El Corral de las Cigueñas.
Dissabte em vaig aixecar preocupat. La gala, que al final va reixir, em tenia molt preocupat. De manera que a l'hora de les canyes vam anar a veure Supernova. Pop and Roll molt fresc per a una banda que tocava per primera vegada fora de València. Van demostrar que poden ser una de les sorpreses de l'any vinent. A les 17:00 hores era el torn a The Blows, però la pluja va fer que traslladéssim el concert del Corral de les Cigüeñas al Mixtura, on havien tocat dues unes hores abans Supernova. The Blows van sonar rotunds, malgrat la seva joventut. Grans, grans cançons i una energia que feia ballar al més parat. Una de les sorpreses del Festival per al públic, no per a mi, que ja els coneixia prou.
Després de la gala, ja comentada, va haver una festa a la cafeteria del Gran Teatre amb els Dj’s oficials del Festival: Fred Perry Mason i Anika Dj, amb un gran ambient format per tots els grups, la resta de premiats, la premsa, les televisions, la intel·lectualitat local, la “progressia” de Càceres... etc Gran moment per fer relacions.
El següent cap de setmana el vam dedicar als grups amb noies al capdavant. Van començar dijous, 5 d'octubre, Moscú. Meravellós concert el que va donar aquest quartet madrileny, entre l'electrònica i el jazz i gestos de complicitat a Devo, The Cure, Depeche Mode, Cindy Lauper. Gran veu la de Concha. El divendres li va tocar el torn a Easy Snap, un duo electro barceloní que van comptar amb el suport d'un bateria madrileny. Bogeria total. Van recordar als Almodovar i Mcnamara més bojos i als Kaka de Luxe més amateurs. Això si, la cantant Patri és una autèntica bomba, una barreja entre Brigitte Bardot i Mamie Van Daurin. Ens va tornar bojos a tots i... a totes.
Dissabte marató. La cosa no va començar bé. Molt poca gent a l'hora de les canyes per veure a Pequeño Tio. El lloc tampoc era el més adequat per al concert. Ens vam traslladar al Corral de las Cigüeñas on la cosa va començar a canviar. Primer Nylon 66, de Medina del Campo, un grup format per 6 noies i un bateria que van començar a animar al personal amb la seva desimboltura pop reminiscència del yeyé dels 60's. Una hora dolenta per a elles, que van solucionar amb gràcia i bones maneres. Les va seguir Tecnicolor. Els malaguenys no van tenir un bon dia. Se'ls va notar que no estan encara del tot en forma i la veu de Marta no va sonar massa bé. Las Culebras van posar el punt de rock and roll salvatge. Tres noies pamploneses i un bateria van canviar el xip del Festival durant una hora. Van complir amb nota. I el final de festa va córrer a càrrec de The Foralettes, potser el concert més divertit de tot el Festival. Quatre mossos navarresos i tres noies en pla Supremes, tot seguint les pautes d'un James Brown reviscut. Fantàstic soul que va fer ballar a prop de 400 persones que ompliem el local de gom a gom. Va ser una autèntica cirereta per al Càceres Pop ArtJP.