Magic Pop
::Inici >Cristina Alonso
Cristina Alonso
Prestigiosa Dj i una de les responsables del club The Bolier
Un tercer aniversari amb més públic i més qualitat musical
Els passats dies 6 al 8 de juliol es va celebrar el Barcelona's 2nd Rhythm and Soul Wekender, una gran festa que va servir també per commemorar el Tercer Aniversari del club barceloní The Boiler. Una de les seves responsables, Cristina Alonso ens comenta aquest i altres aspectes socials musicals i lúdics molt importants per al present i el futur del R&B, el soul i per suposat el modernisme.
 El festival va començar el dia 6 de juliol amb una festa de benvinguda a la Sala Apolo. Al dia següent, 7 de juliol, vam poder gaudir d'un allnighter a la Sala Frank Dubé i el dissabte, 8 de juliol, de l'actuació dels Canary Sect a la Sala Apolo 2. La nit va acabar amb un allnighter a la Sala Jazzroom. Durant aquesta festa es va presentar l'Euroyeyé 2006 i van participar els Dj's Mary Boogaloo de Roma, Neil Henderson de Manchester però no Cosmic Keith de Londres que en un principi estava previst. En el seu lloc, van fer un gran paper Rock-Ola Jordi. També vam poder ballar amb la gran selecció de Jordi Duro i la pròpia Cristina Alonso. |
Pregunta: Quina és la teva valoració global sobre el festival i quines coses creus que han destacat sobre altres edicions?.
Resposta: La nostra valoració del festival ha estat molt positiva. Sens dubte, ha estat la millor edició de les que portem, en tots els aspectes: afluència de públic, qualitat musical, nivell de diversió, etc. També havíem fet una aposta per fer el dissabte la festa a una sala més professional (el JazzRoom), que si la coneixeu ja sabreu que és preciosa... super cool! Creiem que tot va sortir perfecte.
P: Creus que el públic de Barcelona ha respost, si més no els amants dels soul?.
P: Creus que el públic de Barcelona ha respost, si més no els amants dels soul?.
R: Absolutament sí. Han vingut els habituals, i també molta gent de l’estranger que s’han desplaçat fins a Barcelona expressament per aquest esdeveniment. Personalment estic molt contenta que per primera vegada han vingut de l’estranger, no només gent propera a l’escena mod, sinó també rockers!! De Barcelona, a destacar que han vingut molta gent totalment aliena al “mundillo” de la música negra / rotllo 60s-mod, suposo que motivats per la presència que ha tingut el festival a la premsa.
P: Què tal l’actuació de Canary Sect, per què els vau escollir a banda de ser un dels millors i innovadors grups de la ciutat? I els Dj’s, van oferir bones sessions?
R: Sincerament, els Canary Sect són uns vells amics nostres, així que era molt fàcil fer-ne una col·laboració amb ells. Però també és veritat que és la banda estatal de R&B que més ens agrada actualment. El seu darrer disc, un LP sortit en el segell alemany Screamin’ Apple, és totalment recomanable. Podreu trobar més informació a www.thecanarysect.com.
Els DJs ho van fer força bé. El britànic Cosmic Keith se’ns va caure del cartell, però el va substituir a la perfecció Rock-Ola Jordi, un teddy boy barceloní molt conegut a l’escena 50s. I de la Mary Boogaloo i el Neil Henderson que en podem dir? Són dos monstres ben coneguts a l’escena 60s/mod europea, habituals a festivals que es fan per tota Europa. El Neil Henderson porta un club importantíssim a Manchester (el Hideway) i la Mary organitza les festes del Blue Bar, a Roma. Tots els DJs van triomfar, i van fer que la gent no deixés de ballar ni un instant, a les fotos del festival em remeteixo...
|
"Ha estat la millor edició de les que portem, en tots els aspectes: afluència de públic, qualitat musical, nivell de diversió..."
|
P: Com qualificaries l’evolució de The Boiler en aquests darrers tres anys?
R: Al principi el Boiler no tenia una orientació definida, i sonava música negra de diverses èpoques i estils. En els 2 darrers anys em fa l’efecte que s’ha definit la proposta, i potser ara ens centrem en els sons de finals dels 50s i dels anys 60s. No únicament sona soul, sinó també té un lloc molt important el R&B, el Rock’n’Roll i els sons jamaicans i “latin”. Per això, crec que un dels guanys del Boiler ha estat unificar a les mateixes festes tres escenes: és possible veure, festa darrera festa, tan mods, com skins com rockers... i per suposat gent que no va de res (a priori) i ve per la música exclusivament.
P: Quina és la teva opinió sobre l’escena musical de Barcelona més propera?
R: Doncs crec que no ens podem queixar, sempre hi ha coses a fer. La música que a mi més m’agrada la puc escoltar a diversos llocs cada cap de setmana: Barbara Ann, Shotwell 59, Las Guindas els dijous... i desprès concerts i festes que es van organitzant regularment: les Reggaee Boss Allnighters, el Magic In The Air Club, etc. Vaja, que el que es queixa és perquè vol!
P: Penses que el soul té el respecte i l’admiració que es mereix entre els mitjans de comunicació, almenys els especialitzats?
R: Crec que no gaire. No ens enganyem, és un estil musical minoritari, sobre tot el “rare soul” dels anys 60s, i tampoc al nostre país ha tingut una gran tradició a nivell massiu. Per tant, tampoc, té repercussió a la premsa, és normal... Això però, no disculpa que quan un periodista es posa a parlar de soul no es documenti suficientment... sempre has de llegir errors exorbitants... És això el que em sembla imperdonable, ja parlant des del punt de vista de la professionalitat.
P: Teniu relació amb altres col.lectius com els Smart de Madrid o de la resta d’Europa?
Sí, clar, ja que som pocs, és inevitable no tenir coneixement d’altres clubs a Europa, i per suposat del SMART a Madrid, que es podria dir que és lo més semblant al Boiler que hi ha Espanya.
P: Podries destacar alguns grups o cantants actuals que t’agradin especialment?
R: Doncs continua en actiu Terry Callier, o sigui que podem dir que és actual, i m’agrada moltíssim. També grups de soul jazz com Sugarman Three, Big Boss Man, Speak Low... I els Canary Sect, of course!
P: Quin són en la teva opinió les tres millors cançons de la història del soul?
R: Uuuf! Qué difícil! Sense ser les tres millors cançons, tres que em venen al cap són:
Marvin Gaye – What’s going on (en realitat qualsevol de Marvin Gaye)
Curtis Mayfield – Movin’ On
Esther Phillips – Just say goodbye
P: Respecte al mod-ernisme, creus que és un moviment que té un present i un futur més enllà dels tòpics?
R: Depèn de com s’ho prengui cadascú. Jo crec que el modernisme és més que res un sentiment o un mode de viure que persegueix trencar amb la mediocritat o el conformisme. És més alguna cosa interna que externa o estètica (independentment de que la estètica hagi sigut un component important d’aquest moviment). Si no ens obsessionem i ens prenem el bo del modernisme, de la seva filosofia, jo crec que sí té un futur per aquella gent que ho viuen honestament.
P: Finalment, podries fer-nos un avançament d’altres projectes de The Boiler a curt o a llarg termini.
R: Continuarem fent festes cada dos mesos, el segon dissabte de cada mes imparell. Les properes dates: 9 setembre 2006, 22 novembre 2006, 13 gener 2007, etc. Per suposat al juliol celebrarem ja el 4rt aniversari del Boiler (14 i 15 juliol 2007). Podeu anar veient totes les novetats a la nostra web (encara en construcció) i podeu contactar amb nosaltres al següent email: theboilerclub@yahoo.es.
Moltes gràcies per les teves respostes
A vosaltres!