Magic Pop

::Inici >Albert Gil

Albert Gil

El músic barceloní torna a l'òrbita mod amb un nou i encoratjador grup, Chest

"El modernisme és el moviment juvenil per excel·lència"

Després de la dissolució del grup Malice, Albert Gil ( ex Brigthon 64 i Matamala) i Ferran, guitarrista, s'han unit recentment al cantant Àlex i al bateria Jordi per formar Chest. El seu so té referències mod tan dels seixanta com del revival de 1979, des del Small Faces fins els Jam passant pel soul. La creació d'un nou grup amb aquestes característiques sempre és una bona notícia però sí al damunt, els seus protagonistas són de solvència contrastada en la història musical i modernista d'aques país, esdevè un autèntic plaer poder-vos oferir els raonaments de tot un clàssic que es renova cada cop amb més il·lusió. Parlem amb Albert Gil.

De ben segur, qualsevol plantejament possible per enfocar aquesta entrevista no seria gens difícil de desenvolupar perquè tenim amb nosaltres un dels personatges més representatius de la música pop d’aquí i que, a més a més, va encapçalar, amb el seu grup els Brighton 64, el moviment mod dels anys vuitanta. És un dels germans Gil, l’Albert, al qual només preguntant-li sobre el passat tindríem més que prou per obtenir respostes a moltes però que moltes preguntes. Nosaltres, que ens agrada i gaudim recordant el passat, farem una excepció perquè creiem que s’ho mereix i parlarem del present i per suposat del futur de l’Albert Gil i el seu grup, Chest.

Pregunta: Per saber-ho tot o quasi tot dels Brighton, es pot llegir el llibre del Ricky Gil titulat Bola y Cadena. Per cert, quina opinió et mereix?. Estàs pensant escriure tu alguna cosa, model el Dave dels Kinks, per suposat més amistosa?.

Resposta: Ha, ha, molt bo. Al llibre del meu germà la gent pot trobar l’evolució d’una persona al llarg de vint anys de música. La vida d’un noi des de els setze fins a una primera etapa adulta. El que passa és que a mi em toca de ben a prop perquè jo també hi era i m’hi veig molt ben retratat. Penso que es un llibre sincer escrit amb el cor i des de un punt de vista exclusivament personal. Es un relat imprescindible per entendre un moment molt especial de la nostra història recent. D’altra banda jo no faria un llibre de memòries perquè no en tinc de memòria, potser alguna cosa de ficció com va fer el nostre bateria Tino Peralbo amb “El testimoni del senglar”.

P: L'Albert acaba de muntar un nou grup, Chest, després d’una experiència musical amb els Malice. Ens podries resumir a què es deu aquest canvi, si és que es deu a alguna cosa especial que et vingui de gust explicar-nos?.

R: Doncs sí, el canvi va ser forçat per la sortida de la Lolo per causes de salut. El fet de trobar immediatament l’Àlex i que el seu estil, a més de ser un home, fos molt diferent i que mesos abans haguèssim tingut que canviar el bateria antic pel Jordi, ens va portar a un inevitable canvi d’identitat. Ara la cosa va molt més en el rotllo dels meus començaments, sona molt mod-revival i estic molt satisfet.

P: Quins objectius teniu amb Chest, podries destacar-nos alguna diferència de plantejament davant les anteriors formacions?

R: Objectius immediats donar forma a un repertori convincent. Pensa que només portem tres mesos i ens han sortit un munt d’actuacions, per sort sempre amb altres grups i no hem hagut de tocar gaire estona.

Mes a la llarga ens plantegem fer una gravació i editar-la, segurament amb Bip Bip Records que a part de ser el meu segell, és el més indicat per a la música que fem. Ens agradaria editar un minicd amb sis cançons.

La diferència essencial és que mai no havia tornat a tenir un grup des de Brighton 64 que estès dintre de l’òrbita mod. Influències dels seixanta però també del revival dels primers vuitanta.

P: Una de les qüestions que més ens preocupa és saber quin és el paper que poden jugar els grups com el teu o altres que basen la seva creació, bé sigui en el R&B dels 60, la música ye-yé, el power-pop, el revival mod del 79 o el soul. Creus que ho teniu fàcil?.

R: Penso que hi ha molts amants d’aquesta música o millor dit d’alguna d’aquestes músiques. El problema es la compartimentació de l’escena. Si tots fóssim conscients que tots aquests estils són part de la nostra cultura no seriem tan sectaris i l’escena seria molt mes forta i per tant molt més fàcil pels grups.

P: Que penses del mitjans de comunicació especialitzats?. A nosaltres, de vegades, ens dona la sensació que alguns, fins i tot, se’n riuen descaradament per ignorància . Amb tots els respectes per a les arrels fusionades, prefereixen considerar pop a un cantautor de buleries, si l’acompanya una guitarra elèctrica i els sembla més innovador el hip hop aflamencat que qualsevol proposta que els hi paregui, erròniament o no, simple “revival”.

R: Que en general funcionen amb el mateix idioma que els altres: la pasta. No crec que depengui dels elements que combini un artista si no de la inversió que faci el seu segell. És així de trist. També penso que hi ha molts crítics que parlen en els seus articles de bandes que ningú més que ells coneix per demostrar el seu nivell i fer palesa la nostra ignorància.

"El problema es la compartimentació de l’escena. Si tots fóssim conscients que tots aquests estils són part de la nostra cultura no seriem tan sectaris i l’escena seria molt mes forta i per tant molt més fàcil per als grups"

P: Ho hem dit altres vegades, a Anglaterra on els joves escolars estudien música i no la flauta dolça com aquí; que els encanta el revival i no reneguen com aquí ni dels seixanta ni dels vuitanta; i que amb més de quaranta anys no els importa posar-se una parka i rodar amb scooter, les coses funcionen, al nostre parer molt millor. Tu creus que algun dia s’adonaran els factòtums intel·lectuals que el fenomen del pop-rock és un punt de referència sociològic bàsic per entendre la cultura d’aquest país i en especial a la joventut?.

R: Jo crec que és un problema de temps, pensa que aquests països ens avantatgen com a mínim en una dècada d’educació musical per tant és normal que fins ara no hi hagi generacions adultes de mods, de punks, etc. Per altra banda a nivell estatal mai no s’ha pres seriosament la cultura i la música no diguem. Per posar un exemple, aqui ens carreguen el 16% d’IVA en articles com ara els discos i instruments musicals, aparells i demés. És el mateix impost que tenen els articles de luxe per tant la consideració que fa l’administració de la música és ben clara. No hi ha subsidis pels músics ni ajudes per les sales de concerts per a que programin i no lloguin els seus espais com fins ara. Si un govern no es pren la seva cultura seriosament, imagina la gent.

P: Una de les vàlvules de sortida són sens dubte els festivals, els weekend mods o similars, i les festes tipus allnighter. Tu, que de ben segur hauràs pogut participar de les més representatives arreu d'Europa, quina opinió et mereixen les d’aquí?

R: Fa gairebé vint-i-cinc anys que estic vinculat al moviment i he estat a unes quantes trobades internacionals, sovint com a artista, però darrerament he estat present amb el segell als festivals més importants: Purple, Euroyeye, Go!Lleida i d’altres. Tots són diferents però cap d’ells em satisfà. Abans comentava la realitat del sectarisme dintre el moviment i tots pequen del mateix, sobretot pel que fa a la música que posen els dj’s als allnighters. És increïble la discriminació que fan de tot el revival per exemple. Els qui som de la primera fornada de mods dels anys vuitanta és el primer que ens sobta, tothom mirant al passat d’esquenes al futur i borratxos al present. Per aquest motiu hem muntat juntament amb La Paloma “This is the Modern World” amb més de dues mil persones en cadascuna de les edicions. Es tracta de consolidar un festival de cultura mod diferent, divulgatiu. D’entrada pretenem fer-ne un cada sis mesos i donar entrada tant a grups dels passat com ara Brighton 64 en la seva última reunió, com a grups del present com Chicos del Sábado i que la gent pugui escoltar i comprar discos, ballar, comprar roba, tallar-se el cabell i mil coses més en un espai idoni per a un model de vida estilista com el nostre.

"És increïble la discriminació que fan de tot el revival. Els qui som de la primera fornada de mods dels anys vuitanta és el primer que ens sobta, tothom mirant al passat d’esquenes al futur i borratxos al present"

P: Respecte a la música que es fa avui en dia, ens podries fer una petita llista del que més t’agrada en aquests moment?

R: The Who, The Exploding Hearts, Ocean Colour Scene, Paul Weller, Top Models, Chest, Sisa i... Antònia Font.

P: Pel que fa al vostre procés creatiu i de presentació comercial, quins plantejaments teniu?. Existeix ja material per enregistrar?, teniu pensada alguna mena de producte, un primer single, un Ep...?

R: Tenim una maqueta enregistrada al local amb sis temes: “Factory” i “I saw a girl” que són de l’Àlex, dues versions, “September gurls” de Big Star i “Nadie te quiere ya” dels Brincos i dos temes nous, un del Ferran (guitarrista) “Miracle ward” i un altre meu “Run Ruth run”. Dos d’aquest temes surten al recopilatori de Bip Bip hurrah! 4. Entrarem un altre cop a l’estudi, aquest cop professional, per gravar-ne sis més per editar-los el mes aviat possible.

P: Per acabar, ens agradaria que ens fessis una petita reflexió sobre el modernisme i sobre quin present i futur creus que pot tenir aquest plantejament creatiu i estètic en el conjunt de la societat i en particular en l’espai privat de cada mod.

R: M’agradaria començar per l’espai de cada mod perquè hem de considerar que es tracta d’un moviment essencialment individualista per tant el que és més important es que et sentis protagonista i actuïs en conseqüència. El modernisme em sembla que es el moviment juvenil per excel·lència perquè és molt ampli, és tota una forma de vida, des de la moda a la música, l’art, el cine, l’escuterisme, un munt de coses configuren la nostra cultura. És un moviment ric i obert i, encara que molts no ho pensen, hauria d’estar en contínua evolució.

Penso que a nivell estatal mai no hi havia hagut tant intercanvi i tant coneixement de les diferents escenes i això és positiu. Per tant veig un present consolidat i noves generacions que em fan pensar en el futur de forma optimista.

Keep on burning!

Moltes gràcies per les teves respostes i bona sort amb Chest.