Magic Pop
::Inici >Novetats i records dels Jam: Paul, Bruce i Rick
Novetats i records dels Jam: Paul, Bruce i Rick
Paul Weller i The Coral junts el 21 de març de 2009 al 02 Arena de Londres
El que direm podrà sonar oportunista però si ens haguessin preguntat per una banda actual amb qui ens agradaria que col·laborés el gran Paul Weller, haguéssim dit sense dubtar-ho The Coral. Sempre hem tingut una gran debilitat per la composició pop psicodèlica d’aquest grup britànic i estem més que convençuts que el concert que oferiran junts el 21 de març de 2009 al 02 Arena de Londres serà no només un dels directes de l’any sinó un dels més memorables de la història genèrica del pop i de la més personal de Weller. Encetem així un resum de les principals novetats al voltant del mal anomenat modfather ( i els Who vius què seran doncs?) amb informacions recollides a un magnífic blog Ritmo, Soul y otros modernismos que us volem presentar.
Gràcies a aquest molt recomanable Blog, "Ritmo, Soul y otros modernismos", ens hem assabentat que es publica una nova edició revisada i actualitzada de Shout To The Top, la història definitiva dels Jam, Style Council i Paul Weller, escrita per Dennis Munday. Aquesta edició inclou ja el disc 22 dreams i un capítol sobre From The Jam, el grup de Bruce Foxton i Rick Buckler que l'any passat ens van visitar amb disparitat d’opinions. L'autor fou executiu de A&R (Artist and Repertoire) filial de Polydor, companyia que va encarregar-se del llançament de la carrera dels Jam.A continuació reproduïm íntegre el comentari que el responsable d’aquest blog fa sobre els Jam. Es tracta d’un paràgraf que ens ha semblant brillant i resumeix amb poques paraules un sentiment comú al voltant d’aquest grup britànic fonamental per a la història del pop i el modernisme. Diu així:
De los Jam, poco tengo que decir. Sus canciones ya hablan por si solas, también sus directos y su actitud, la famosa y tan difícil de explicar actitud mod. Además de ser los principales impulsores del revival mod, de recuperar una escena poco menos que desaparecida, hablar de los Jam trae imágenes a mi cabeza. Imágenes como un salto de Foxton con el bajo, un parche en la Parka, una visita a la tienda de discos para encargar el album que todavía no ha llegado a España, la preparación de un viaje a San Sebastián para un concierto que finalmente se canceló, All mod Cons, el libro de Sagrario Luna, una espera en la estación del metro a medianoche, el brillo de los jamshoes, días de speed, una chapa en la chaqueta, corbatas estrechas, unidos como ladrones, una ciudad llamada malicia, la aguja del plato volviendo a pinchar una y otra vez los mismos surcos, una rickenbaker, sonidos de la calle, 1982, la rendición del beat ¿y ahora qué? ...
Al nostre parer, un comentari molt encertat i absolutament genial, felicitats.
Seguim navegant per aquest mateix blog on ens assabentem, entre d'altres temes, de la propera edició del llibre Mr. Cool´s Dream. The Complete History of The Style Council escrit per Iain Munn i Frankie Doods prevista per aquest octubre de 2008. La primera edició és de gener de 2006.
I acabem amb la informació amb què hem començat aquesta notícia, el concert del Paul Weller amb The Coral. Serà al London’s 02 Arena el 21 de març de 2009. Entrades a www.bookingsdirect.com
Aquesta notícia l’hem conegut gràcies a una web d’obligada consulta en el món del modernisme com es Mod Culture. A la mateixa notícia destaquem també que aquest mes de novembre s’edita a Anglaterra Weller at the BBC, quatre Cd’s amb 74 cançons que recullen les sessions de la BBC i concerts en directe des de 1990 a 2008. S’inclou un llibret amb 64 pàgines amb entrevistes, dades, fotos. S’editarà també amb altres versions com doble Cd o triple vinil. La pregunta és: arribarà a Catalunya?. De moment ho desconeixem.The Coral interpreten In the Rain del seu darrer àlbum d'estudi Roots & Echoes (2007).
Paul Weller edita 22 dreams, nous temes per celebrar el seu 50è aniversari
El nou àlbum de Paul weller, titulat 22 dreams, es va editar el mes de juliol de 2008. Es composa de 21 nous temes que aporten detalls de rock, funk, soul, free jazz, krautrock, la psicodèlia, spoken word o els sons electrònics amb originalitat i creativitat. 22 Dreams té un cert component de recull de sensacions i si l'escolteu amb atenció, hi trobareu el millor Paul Weller però també al més obvi si no us agrada el seu propi univers musical.
Com sabeu el passat 22 de maig de 2008 va sortir el primer single titulat Have you made up your mind i el 2 de juny el nou album enregistrat amb la col.laboració de músics com Steve Craddok (Ocean Colour Scene), Noel Gallagher i Gem Archer de Oasis, Little Barrie, Graham Coxon (Blur) i John McCusker, músic folk, o Aziz Ibrahim que va estar amb els Stone Roses.Han passat tres anys des del seu anterior treball As is now (2005) durant els quals ha editat singles i col.laboracions com Wild blue yonder o This old town amb Coxon, Are you trying to be lonely amb Andy Lewis, i un doble en directe de 2006 titulat Catch-Flame(06).
El 25 de maig de 2008 va complir 50 anys i ja porta 31 anys de trajectòria artística com a membre dels mítics Jam, els Style Council i una extraordinària carrera en solitari. Tot plegat ho celebra amb un disc que si l'escolteu amb atenció, trobareu el millor Paul Weller però també el més obvi si, evidentment, no us agrada ni us agradarà mai el seu propi univers musical. L’àlbum ha estat enregistrat durant un any al seu estudi de Black Barn (Surrey) produït per Simon Dine. Els temes passen de forma decidida per diversos estils musicals com el rock, el 
soul, el free-jazz o la psicodèlia, sense que cap etiqueta monopolitzi l'àlbum i sense que cap d’ells esdevinguin una mostra tancada imprenetrable.
22 Dreams té un cert component de recull de sensacions amb un inici contundent i un final certament original amb quatre peces enllaçades. Alguns dels temes recorden a la sensibilitat soul dels Style Council, altres ens retornen certa presència mod i no falten peces acústiques sense desperdici, un recitat d’Aziz Ibrahim, un toc de claqué així com detalls de neo psicodèlia fantàstics.
L'àlbum ha sortit en edició de vinil i CD. El vinil és doble incloent les 21 cançons. El CD disposa també d'una edició doble, especial, amb un llibret de 32 pàgines, incloent un conte inèdit del prestigiós Simon Armitage, inspirat en el disc. El segon CD incorpora 8 temes addicionals: 3 maquetes, 2 versions diferents i 3 inèdits, entre ells, Big brass buttons, un instrumental al costat de Primal Scream.
Els temes inclosos són per ordre:
1. Light Nights
2. 22 Dreams
3. All I Wanna Do (Is Be With You)
4. Have You Made Up Your Mind
5. Empty Ring
6. Invisible
7. Song For Alice
8. Cold Moments
9. The Dark Pages Of September Lead To The New Leaves Of Spring
10. Black River
11. Why Walk When You Can Run
12. Push It Along
13. A Dream Reprise
14. Echoes Round The Sun
15. One Bright Star
16. Lullaby Fur Kinder
17. Where'er Ye Go
18. God
19. 111
20. Sea Spray
21. Night Lights.
Els temes de l'edició deluxe són:
1. 22 Dreams (original demo)
soul, el free-jazz o la psicodèlia, sense que cap etiqueta monopolitzi l'àlbum i sense que cap d’ells esdevinguin una mostra tancada imprenetrable.22 Dreams té un cert component de recull de sensacions amb un inici contundent i un final certament original amb quatre peces enllaçades. Alguns dels temes recorden a la sensibilitat soul dels Style Council, altres ens retornen certa presència mod i no falten peces acústiques sense desperdici, un recitat d’Aziz Ibrahim, un toc de claqué així com detalls de neo psicodèlia fantàstics.
L'àlbum ha sortit en edició de vinil i CD. El vinil és doble incloent les 21 cançons. El CD disposa també d'una edició doble, especial, amb un llibret de 32 pàgines, incloent un conte inèdit del prestigiós Simon Armitage, inspirat en el disc. El segon CD incorpora 8 temes addicionals: 3 maquetes, 2 versions diferents i 3 inèdits, entre ells, Big brass buttons, un instrumental al costat de Primal Scream.
Els temes inclosos són per ordre:
1. Light Nights2. 22 Dreams
3. All I Wanna Do (Is Be With You)
4. Have You Made Up Your Mind
5. Empty Ring
6. Invisible
7. Song For Alice
8. Cold Moments
9. The Dark Pages Of September Lead To The New Leaves Of Spring
10. Black River
11. Why Walk When You Can Run
12. Push It Along13. A Dream Reprise
14. Echoes Round The Sun
15. One Bright Star
16. Lullaby Fur Kinder
17. Where'er Ye Go
18. God
19. 111
20. Sea Spray
21. Night Lights.
Els temes de l'edició deluxe són:
1. 22 Dreams (original demo)
2. Rip The Pages Up
3. Light Nights (original demo)
4. Cold Moments (original demo)
5. Love’s Got Me Crazy 6. Invisible (versió)
7. Big Brass Buttons (instrumental)
8. 22 Dreams (instrumental)
Paul Weller actuava el 16 de juny de 2008 a Saragossa i després el 17 d’octubre a Barcelona, a les Carpes Movistar, i al dia següent a la Riviera de Madrid. L’actuació a Saragossa fou a partir de les 23:45 hores a l’Amfiteatre 43 de Ranillas dintre de l’ampli cartell de l’Expo Zaragoza 2008. Per exemple la cantant de soul Bettye Lavette tocava, hores abans, la matinada del dia 16 a les 00:30 hores o els Bongolian el 2 de setembre, els dos al Balcón de las Músicas.
Paul Weller actuava el 16 de juny de 2008 a Saragossa i després el 17 d’octubre a Barcelona, a les Carpes Movistar, i al dia següent a la Riviera de Madrid. L’actuació a Saragossa fou a partir de les 23:45 hores a l’Amfiteatre 43 de Ranillas dintre de l’ampli cartell de l’Expo Zaragoza 2008. Per exemple la cantant de soul Bettye Lavette tocava, hores abans, la matinada del dia 16 a les 00:30 hores o els Bongolian el 2 de setembre, els dos al Balcón de las Músicas.Paul Weller: 22 Dreams
Rick Buckler i Bruce Foxton, a Madrid, Barcelona i Granada novembre de 2007
Els dos membres del Jam van realitzar una gira amb el nom de From The Jam per celebrar el 30è aniversari de la publicació dels dos primers Lp’s de la banda mod revival’79 per antonomàsia, titulats In the City i This is the modern world. Actuaren el dia 8 de novembre de 2007 a la Sala Joy Eslava, al dia següent 9 de novembre a la Sala Apolo de Barcelona i el dia 10 a la Sala El Tren de Granada. Com ja sabeu, Paul Weller, amb bon criteri, no va voler recolzar aquesta reunió nostàlgica però Magic Pop va assistir al concert i us prepara un crítica emotiva però també sincera.
La idea de Bruce i Rick va nàixer de la necessitat dels fans més entusiastes i de la seva pròpia virtud com a músics. La raó, sense segones lectures, és celebrar el 30è aniversari de la publicació dels dos primers Lp’s dels Jam (els media només recorden el primer) titulats In The City (enregistrat del març al mes de maig i distribuït per Polydor a partir del 20 de maig de 1977) i This is the modern world ( enregistrat del 25 d’agost al 21 de setembre i distribuït per Polydor a partir del 18 de novembre 1977).
Segons expliquem els mitjans de comunicació anglesos, els dos Jam dispostos a la reunificació puntual van invitar a Paul però Weller, que es troba en un excel·lent moment creatiu, es va negar. L’anomenat modfather té un presència suficient a l’escena musical internacional com per rebutjar aquesta mena de reunions nostàlgiques que moltes vegades no tenen altre sentit que recuperar temps passats i de pas guanyar unes quantes lliures, bastantes segons sembla pel
resultat al Regne Unit. Les possibles desavinences entre els tres 
músics membres oficials del grup podrien ser la causa determinant de la negativa de Weller. Si recordem, Paul va decidir dissoldre els Jam perquè considerava que amb aquest grup ja ho havia fet tot el que es podia. No creiem que als altres dos, aquest raonament els semblés massa correcte. Sens dubte, fou sincer però de vegades la sinceritat no és gaire amiga de l’amistat.
Segons expliquem els mitjans de comunicació anglesos, els dos Jam dispostos a la reunificació puntual van invitar a Paul però Weller, que es troba en un excel·lent moment creatiu, es va negar. L’anomenat modfather té un presència suficient a l’escena musical internacional com per rebutjar aquesta mena de reunions nostàlgiques que moltes vegades no tenen altre sentit que recuperar temps passats i de pas guanyar unes quantes lliures, bastantes segons sembla pel
resultat al Regne Unit. Les possibles desavinences entre els tres músics membres oficials del grup podrien ser la causa determinant de la negativa de Weller. Si recordem, Paul va decidir dissoldre els Jam perquè considerava que amb aquest grup ja ho havia fet tot el que es podia. No creiem que als altres dos, aquest raonament els semblés massa correcte. Sens dubte, fou sincer però de vegades la sinceritat no és gaire amiga de l’amistat. Des de llavors, el temps ha passat per tots i si bé Paul Weller ha sabut desenvolupar la seva creativitat amb un horitzó clar i bastant exitòs, amb algunes llacunes tot i que poques, més enllà dels incondicionals dels Jam, Rick Buckler no passa de recrear-se a si mateix amb un grup de tribut anomenat The Gift mentre que Bruce Foxton no aconsegueix la repercussió que es mereix la seva banda, Casbah Club formada amb Simon, germà de Pete Townshend, teloners dels Who als seus concerts recents.
Sense Paul, els altres dos músics, tant professionals i magnífics com es pot esperar, estan mancats de l’instint i la direcció creativa necessària per evolucionar a partir del mite. Per això quan es va fer pública la reunió, la majoria dels que estimem el record, vam desconfiar. Fos com fos, Rick i Bruce van fer una gira de vint concerts pel Regne Unit durant la primavera passada i van vendre totes les entrades. La banda va complir amb escreix l’objectiu de 
commemorar els inicis que representen un dels millors moments de la història del pop i del revival modernisme de finals dels setanta i vuitanta. Els van ajudar Russel Hastings, cantant, i Dave Moore, guitarres i teclats.
commemorar els inicis que representen un dels millors moments de la història del pop i del revival modernisme de finals dels setanta i vuitanta. Els van ajudar Russel Hastings, cantant, i Dave Moore, guitarres i teclats. En principi, la cosa havia de quedar-se així però fou tal l’èxit de públic que han confirmat vint-i-dos nous concerts més a U.K. a més dels que realitzaran properament a l’estat espanyol.
Si vols més detalls t'invitem a llegir la nostra entrevista amb Bruce Foxton.
From The Jam featuring Bruce Foxton and Rick Buckler, que així es denomina la banda han actuat a les següents ciutats:
El 8 de novembre a la Sala Joy Eslava de Madrid (C/ Arenal, 11) amb els Mod Time a partir de les 21:40 hores. El 9 de novembre a la Sala Apolo de Barcelona 
(Nou de la Rambla 111) a partir de les 21:00 hores amb els Biscuit. El 10 de novembre a la Sala El Tren de Granada. Carretera Antigua de Málaga, 136 Nave 7 amb els Teenagers. Més informació, al següent myspace.
The Jam van començar l’any 1972 amb Paul Weller, veu i guitarra, Rick Buckler a la bateria, un primer baixista Dave Waller i un altre guitarrista Steve Brookes. Al poc de crear-se ja van passar a la formació de trio amb el Bruce Foxton al baix.
El seus dos primers Lp són de 1977 i es titulen In the City i This is the modern world. Un any després publicarien All mod cons i l’any 1979, Setting Sons amb el seu primer número 1, la cançó Going Underground. L’any 1980 vindria Sound Affects amb un altre tema número 1, Start. Dos anys després, 
1982, els Jam aconseguirien el seu primer Lp número 1, The Gift amb la coneguda Town Called Malice.
1982, els Jam aconseguirien el seu primer Lp número 1, The Gift amb la coneguda Town Called Malice.A partir d’aquí, Paul Weller creu que tot el que podia fer amb els Jam, ja ho havia fet. Malgrat que estaven a dalt de tot amb un èxit aclaparador, després d’una gira l’any 1982, Paul decideix dissoldre el grup i centrar-se amb un altre projecte que ja havia iniciat The Style Council amb Mick Talbot de 1983 a 1989, i després en solitari fins l'actuialitat. Bruce Foxton va continuar tocant en solitari sense gaire èxit. L’any 1987 es va unir a alguns dels músics del grup Stiff Little Fingers, un grup de punk que tornava a l’escena britànica, i en aquests moments toca el baix a un grup anomenat Casbah Club amb Simon, germà del Pete Townshend. Rick Buckler va entrar a tocar al grup Time UK i ara té una formació anomenada The Gift amb la que fa concerts interpretant els èxits dels Jam.
Paul Waller composa un single amb Graham Coxon dels Blur
Paul Weller ha editat amb Graham Coxon dels Blur, un single en vinil de música mod amb tocs punk i sense caràtula com als seixanta. A més, un grup de fans ha editat un llibre titulat Porcelain God sobre la trajectòria del modfather i la revista especialitzada anglesa Uncut li dedica un sentit homenatge. A destacar la gira acústica que el portarà amb Steve Cradock i Damon Minchella dels Ocean Colour Scene a Còrdova el dia 22 de setembre, el 24 d'octubre a Donostia i el 26 d'octubre a València.
Segons informa la revista Efe Eme amb un article del periodista Àlex Oró, el single de vinill inclou tres temes (disponibles també en portals de descàrregues però no en CD), que són This old town, una composició de Weller i Coxon; Each new morning, de Coxon, i Black river, de Paul Weller. Les tres cançons han estat construïdes amb influències del punk i del pop mod britànic dels seixanta i el revival de finals dels setanta. Aquesta iniciativa, que pel moment no tindrà continuació, ha comptat també amb la col.laboració del bateria Zak Starkey (fill del Beatle Ringo) i Mani al baix (Stone Roses, Primal Scream). El disc té una tirada de 5.000 còpies i ha estat editat per Regal d’EMI. No té portada com els singles de R&B i pop dels seixanta.
Paul Weller va començar aquest mes de setembre una gira acústica per tota Europa que va recaure al festival Eutopia de Còrdova el passsat dia 22 de setembre i el dia 24 d'octubre estarà al Teatro Victoria Eugenia. El 26 d'octubre actua també en format acústic a l'Espai 1 del III Greenspace Heineken (Juan Verdaguer 16-24) de València a partir de les 20:00 hores. L'entrada val 20 euros, cinc més a taquilla i també actuen The Sunday Drivers, entre altres.
A Paul l'acompanyen Steve Cradock a la guitarra (Ocean Colour Scene), Damon Minchella al baix (ex OCS) i Steve White a la bateria que ja va tocar amb els Style Council i també amb els Players, els Who i amb el modfather.
D’altra banda, Darren Eales ha autoeditat un llibre, que pensa actualitzar periòdicament, titulat Porcelain god, (títul d’una cançó del LP Stanley road,) per recopilar moltíssimes dades sobre la trajectòria del modfather com enregistraments, discografia, concerts, cronologia biogràfica, etc. Per la seva part, la revista britànica especialitzada Uncut també li rendeix un homenatge amb CD afegit. Músics com Ray Davies (Kinks), Pete Townshend (Who) o Liam Gallagher (Oasis) entre d’altre, han escollit les millors 30 cançons de Weller. 21 han estat de l’època dels Jam, 5 dels Style Council i 4 en solitari. La primera ha estat Going underground, un tema de 1980 que va arribar al número 1.
Les cançons escollides són:
1. "Going underground" (The Jam)
2. "Town called malice" (The Jam)
3. "That`s enterteiment" (The Jam)
4. "English Rose" (The Jam)
5. "Eton Rifles" (The Jam)
6. "Butterfly collector" (The Jam)
7. "The modern world" (The Jam)
8. "In the city" (The Jam)
1. "Going underground" (The Jam)2. "Town called malice" (The Jam)
3. "That`s enterteiment" (The Jam)
4. "English Rose" (The Jam)
5. "Eton Rifles" (The Jam)
6. "Butterfly collector" (The Jam)
7. "The modern world" (The Jam)
8. "In the city" (The Jam)
9. "Wild wood" (Paul Weller en solitario)
10. "Down in the tube station at midnight" (The Jam)
11. "Bear surrender" (The Jam)
12. "My ever changing moods" (Style Council)
13. "Start!" (The Jam)
14. "Liza Radley" (The Jam)
15. "Walls come tumbling down" (Style Council)
16. "You do something to me" (Paul Weller en solitario)
17. "Strange town" (The Jam)18. "Little boy soldiers" (The Jam)
19. "Carnation" (The Jam)
20. "Long hot summer" (Style Council)
21. "Ghosts" (The Jam)
22. "Changing of the guard" (Style Council)
23. "Sunflower" (Paul Weller en solitario)
24. "Funeral pyre" (The Jam)
25. "Peacock suit" (Paul Weller en solitario)
26. "The bitterest pil (I ever had to swallow)" (The Jam)
27. "Tales from the riverbank" (The Jam
28. "Speak like a child" (Style Council)
29. "Girl on the phone" (The Jam)
30. "Mr. Clean" (The Jam)
10. "Down in the tube station at midnight" (The Jam)
11. "Bear surrender" (The Jam)
12. "My ever changing moods" (Style Council)
13. "Start!" (The Jam)
14. "Liza Radley" (The Jam)
15. "Walls come tumbling down" (Style Council)
16. "You do something to me" (Paul Weller en solitario)
17. "Strange town" (The Jam)18. "Little boy soldiers" (The Jam)
19. "Carnation" (The Jam)
20. "Long hot summer" (Style Council)
21. "Ghosts" (The Jam)
22. "Changing of the guard" (Style Council)
23. "Sunflower" (Paul Weller en solitario)
24. "Funeral pyre" (The Jam)
25. "Peacock suit" (Paul Weller en solitario)
26. "The bitterest pil (I ever had to swallow)" (The Jam)
27. "Tales from the riverbank" (The Jam
28. "Speak like a child" (Style Council)
29. "Girl on the phone" (The Jam)
30. "Mr. Clean" (The Jam)
Si voleu veure una actuació per a la TV britànica de Weller i Coxon, Mani i Zak clica aquí.
Per més informació de Paul Weller, podeu entrar a la seva web i sobre el llibre Porcelain God, clica aquí.