Magic Pop
::Inici >Magic Books
Magic Books
Una selecció de llibres, fanzines i cómics publicats al nostre país sobre el moviment mod i els seus protagonistes.
Milenio edita un llibre sobre els mods espanyols de 1979 a 1985
¡Ahora! No mañana és una novetat editorial de Milenio que parla del modernisme a l’estat espanyol durant els anys 1979 a 1985. El seu autor és el periodista asturià Pablo Martínez Vaquero que descriu i analitza, mitjançant la seva experiència i testimonis d’aquells que van viure aquesta època de finals desl setanta i principis dels vuitanta, la presència i l’actitud dels mods que van conviure amb l’anomenada “nueva ola”. Es presenta el dia 15 d'abril de 2009 a les 19:00 hores a l'FNAC de l'Illa i a les 22:00 hores amb una festa a Las Guindas (C/ Sant Pau, 126) de Barcelona.
Aquesta nova obra, recent editada aquest mes de gener de 2009, sobre el moviment es titula “¡Ahora! No mañana. Los mods en la nueva ola española (1975-1985)”. El seu autor, Pablo Martínez Vaquero escriu sobre la incidència del revival mod a Espanya i ho fa des de la perspectiva d’estudi de dues generacions de joves, dividides pels períodes 1979- 1980 i 1982- 1983. Com ja sabeu, aquests mods van conviure amb l’anomenada “nova ola” del pop espanyol o també recordada. en el cas de Madrid. com la famosa “movida”. Nosaltres encara no hem tingut el plaer de llegir-lo. Sens dubte, ho farem. Mentrestant, us avancem que les ressenyes que hem trobat fins ara i per diversos mitjans, ens indiquen que l'autor dóna la paraula a bona part dels protagonistes d'aquella època. Tot apunta a que ens trobem davant de la crònica d'un periodista que, des del seu punt de vista i amb l’experiència d’haver-ho viscut, parla d'un temps on l’actitud, les interpretacions de Quadrophenia, els Jam i els pocs recursos ho eren pràcticament tot o quasi tot. L’anàlisi pot ser entusiasta o crític, o totes dues formes al mateix temps segons sigui la circumstància relatada. Els que l’han llegit diuen que aquest llibre recull moltes experiències, desmitifica alguns records i sobretot subratlla detalls que durant molts anys han estat francament oblidats o només reviscuts amb l’emfasi d'aquells aficionats a contar batalletes absurdes. A destacar també que el llibre té moltes il.lustracions. Pablo Martínez Vaquero és redactor i presentador dels Serveis Informatius del Centre Territorial de TVE d'Astúries. Prèviament va passar per diverses emissores de ràdio regionals i estatals, Oviedo Televisió i múltiples redaccions de diaris. Durant la seva adolescència va participar a diversos fanzins, Va tocar en grups com Crónicas Húmedas (after-punk), los Ritmods, Los Murciélagos, Les Paris Match i fins i tot un breu periode com a baixista de los Flechazos. Aquest és la seva segona obra.
Es presenta el dia 15 d'abril de 2009 a les 19:00 hores a l'FNAC de l'Illa i a les 22:00 hores amb una festa a Las Guindas (C/ Sant Pau, 126) de Barcelona. A l'FNAC estarà el propi autor acompanyat del fotògrafs Miguel Trillo i Andrés Salvarezza, Albert Gil dels Chest i abans dels mítics Brighton 64, l'escriptor Kiko Amat i el representant de l' Editorial Milenio, Xavier de Castro. Després, a les 22:00 hores, començarà una festa a Las Guindad (C/ sant Pau, 126) amb els Dj's Albert Gil, Julià Ramos i Alberto Valle (The Boiler) que punxaran mod revival, mod punk i spanish mod 80.
Es presenta el dia 15 d'abril de 2009 a les 19:00 hores a l'FNAC de l'Illa i a les 22:00 hores amb una festa a Las Guindas (C/ Sant Pau, 126) de Barcelona. A l'FNAC estarà el propi autor acompanyat del fotògrafs Miguel Trillo i Andrés Salvarezza, Albert Gil dels Chest i abans dels mítics Brighton 64, l'escriptor Kiko Amat i el representant de l' Editorial Milenio, Xavier de Castro. Després, a les 22:00 hores, començarà una festa a Las Guindad (C/ sant Pau, 126) amb els Dj's Albert Gil, Julià Ramos i Alberto Valle (The Boiler) que punxaran mod revival, mod punk i spanish mod 80.
El llibre Ahora! No mañana l’edita Milenio, té 328 pàgines i el podeu adquirir per 21,15 € més despeses també aquí.
Lenoir edita Sharper Word, una recopilació de relats sobre el moviment mod
L’editorial Lenoir ha tret ja a la venda l’esperada traducció al castellà del llibre the Sharper Word, publicat inicialment a Anglaterra per Paolo Hewitt a finals dels anys noranta. Es tracta d’una recopilació d’assajos i relats sobre els inicis del moviment mod ecrits per diversos autors de prestigi com Tom Wolfe, Nik Cohn, Andrew Motion, Colin McInness, Irish Jack entre altres.
Alguns dels relats recollits són molt dificils de trobar i esdevenen altament instructius tan per aquells que segueixen amb devoció ortodoxa els plantejaments dels inicis com per aquells que senten curiositat per un dels moviments culturals més intensos que han sorgit en l’àmbit popular a la segona meitat del segle XX. “Sharper Word, una antologia mod” ofereix al lector 160 pàgines distribuïdes en 30 capítuls independents de diversos autors que opinen, relaten i analitzen experiències pròpies i visions personals sobre molts del conceptes originals del moviment mod a la meitat dels anys seixanta. Mitjançant les seves instructives situacions d’època i d’actitud, apareixen dades rellevants sobre els clubs on es podia ser un mod en totes les seves circumstàncies, els balls preferits, els scooters engalanats, els grups i la mod-a més selecta d’un temps especialment curt però molt intens i creatiu. Lenoir, una magnífica editorial que ha apostat clarament per documentar i apropar el modernisme amb obres brillants, presenta l’edició espanyola d’aquest clàssic amb l’aprovació expressa de Paolo i amb un pròleg d’Elena Iglesias Sastre, l’organista de Los Flechazos.
Paolo Hewitt és un conegut redactor de NME i autor de les biografies de The Small Faces, The Jam i els Oasis. Aquest recopilatori de culte Mod inclou fragments difícils de trobar d’escriptors i articulistes com Tom Wolfe, Nik Cohn, Andrew Motion, Colin McInness, Irish Jack entre altres. A més a més, podreu obtenir molta documentació sobre la roba, la música, els clubs, i tot els aspectes determinants que envoltaven el moviment en els seus inicis i en el seu ambient original.
Robert Abella explica brillantment la història del revival mod (1974-1988)
Aquest passat estiu de 2008 va veure la llum un magnífic llibre sobre el revival mod titulat Revival Mod 1974-1988, Historia de un renacer, obra de tot un expert en la matèria, Robert Abella. El llibre repassa en 192 pàgines un dels moments més intensos del modernisme amb gran quantitat de dades i una redacció molt correcta i entretinguda.
"Revival Mod 1974-1988. Historia de un renacer" costa 19,23 € a la pàgina web de Lenoir. És obra de Robert Abella que ens recorda, mitjançant un gran treball de documentació i sobretot concreció, un moment molt important per a la història del moviment mod. L’autor explica les circumstàncies que van fer possible el revival, com es va iniciar, amb quins protagonistes, els grups que el van liderar i quina fou la seva trajectòria. L’editorial incideix també en la importància d’aquesta obra editada just ara que fa trenta anys, els Purple Hearts tocaven al Bridgehouse davant d’un grapat de mods de l'est de Londres. Aquell mateix dissabte, una altra banda totalment desconeguda, els Chords, era aclamada al Waterloo per uns quants mods del sud de la capital britànica. A més a més, aquest 2008 es compleix el trentè aniversari de l'àlbum All Mod Cons dels Jam i l’any 2009 passarà el mateix amb la versió cinematogràfica de Quadrophenia. Totes aquestes circumstàncies i el desig que molts teníem per llegir aquesta obra bàsica, fan de la publicació d’aquest llibre la notícia editorial d’aquest estiu i una de les més importants, sense dubte, de 2008. Magic Pop te’l recomana efusivament per la professionalitat amb què ha estat escrit i estructurat pel seu autor i per la seva aportació al recull de dades sobre el moviment mod del qual coneixeràs molts detalls fins ara explicats de forma dispersa i poc concreta. Si vols saber què va passar amb el modernisme entre 1974 i 1988, caldrà que llegeixis aquest llibre i t’assegurem que en sortiràs molt satisfet.
Els Byrds, la psicodèlia americana, el surf i els Who al Sant Jordi 2008
Aquest Sant Jordi 2008 és un bon moment per adquirir, bé sigui per a ús propi o per a regalar-lo, un llibre sobre temàtica musical i en especial aquells treballs que repassen la trajectòria de grups i moviments formats als seixanta o amb clares arrels sixties. En els darrers mesos han sortit al mercat, en llengua castellana, gran quantitat d’obres que ens apropen amb molta professionalitat la vida de músics com els Byrds, Johnnie Rotten, Ian Curtis, els Ramones, James Brown o moviments con la psicodèlia americana, el món del surf i fins i tot repassades molt detallades sobre la gira americana dels Beatles, l’estada dels Fab Four a Espanya així com tots els concerts dels Who durant 40 anys. Tot un plaer que no pots deixar escapar i que t'apropa Magic Pop amb la següent crònica.
Com cada any, Magic Pop et suggereix una àmplia selecció de llibres que tracten sobre la vida i obra de músics o moviments propis a la nostra línia editorial, bé sigui creats als 60’s o des d’una perspectiva més recent però amb clares referències temàtiques a uns estils determinats com el pop, el rock and roll, el garatge, el soul, entre d'altres, que van nàixer i triomfar a la dècada prodigiosa dels seixanta. No pretenem cansar-te amb crítiques que, les comparteixis o no, et facin comprar o rebutjar un llibre determinat sinó que el nostre objectiu és més humil. Només volem invitar-te, si no ho has fet ja, a llegir aquella obra que més gràcia et faci ja sigui perquè ets fan incondicional del personatge versat o perquè creus que t’interessarà saber-ne alguna cosa més de l’autor d’aquella cançó tan coneguda que ara no saps ben bé com es deia, ni la cançó ni l’autor. Abans que res, permet que compartim amb tu dos reflexions. la primera ens té absolutament estupefactes però alhora satisfets i la segona, doncs, manté el nostre escepticisme. Anem per la primera: Fins fa no gaire tots aquests grups i corrents culturals estaven absolutament oblidades pels especialistes musicals d’aquest país. El handicap de l’idioma i la poca predisposició a tractar sobre grups no inclosos a la rabiosa actualitat de l’indie o el hip hop impedien o feien poc recomanables iniciatives serioses d’estudi sobre altres manifestacions culturals i musicals no mediàtiques. Es més, crec que a ningú se li hagués ocorregut pensar que aquest any coincidiren a les prestatgeries, dos llibres, dos, sobre la vida i miracles dels Byrds. Què es el que ha passat?. Per una part es conegut l’auge de les editorials especialitzades en música que si bé no és per a tirar coets, han copsat un mercat potencial i han apostat per introduir un gènere de lectura fins ara amb nul·les perspectives de negoci. Dir-ho d’una altra manera maliciosa seria caure en l’enveja i la poca traça. Magic Pop no pot més que felicitar efusivament a gent com Lenoir o Milenio per la seva perseverança i bon criteri. Per a ells va 
dedicat aquest petit resum que, tal i com hem dit abans, només vols que el tinguis en compte, si en alguna cosa et pot ajudar a decidir-te. L'altre reflexió fa referència a l'ús del català. Efectivament, cap d'aquests llibres tindrà traducció a la nostra llengua. El que ens preocupa no és això sinó que vistes les perspectuves, abans llegirem en català les peripècies de qualsevol grupet d'ara que canta fa quatre dies que la interessant història de tants i tants grups catalans com els No, els Sirex, Pau Riba o Máquina! i molts altres.
dedicat aquest petit resum que, tal i com hem dit abans, només vols que el tinguis en compte, si en alguna cosa et pot ajudar a decidir-te. L'altre reflexió fa referència a l'ús del català. Efectivament, cap d'aquests llibres tindrà traducció a la nostra llengua. El que ens preocupa no és això sinó que vistes les perspectuves, abans llegirem en català les peripècies de qualsevol grupet d'ara que canta fa quatre dies que la interessant història de tants i tants grups catalans com els No, els Sirex, Pau Riba o Máquina! i molts altres. Comencem pel tema estrella que no és altre que els Byrds. Com deien abans han coincidit en el mercat dues grans obres. Una es titula The Byrds. Pájaros de doce cuerdas. Historia y saga (Editorial Milenio) i és obra del periodista Guillermo Soler. L’altre és titula The Byrds. Más Jóvenes que ayer (Lenoir Ediciones) i es obra de l’especialista en música sixties Fernando López Chaurri. Totes dues compleixen un paper i satisfan unes expectatives de documentació i lectura. Si bé la primera és més lleugera, la segona és molt més exhaustiva. Si bé la primera té deutes amb altres biografies escrites en llengua anglesa, a la segona l’autor ha parlat de viva veu amb els principals protagonistes però tampoc és que li hagin dit grans exclusives. Si bé la primera busca el llegat dels Byrds de forma molt detallada en grups com els REM o els Stone Roses, la segona prefereix donar molts detalls sobre els enregistraments i petites però concises consideracions sobre cadascuna de les cançons del mític grup americà. En línies generals són dos grans treballs que et permeten gaudir dels records i l’obra d’un dels millors grups de pop folk de la història de la música tot i que, sobretot en el cas de Fernando López, tendeix a considerar menys rellevant la primera part del grup, aquella més beat amb versions magistrals del Dylan, en relació a la segona més country i rock plena de baralles entre els seus principals factòtums i canvis substancials respecte a la mítica formació original. Al nostre parer són molt m
és bons els dos primers àlbums que tota la resta de la discografia a la que no trobem tant innovadora i revolucionària. Qüestió de gustos.
és bons els dos primers àlbums que tota la resta de la discografia a la que no trobem tant innovadora i revolucionària. Qüestió de gustos. Y dels Byrds passem per raons temporals als llibres sobre els Beatles .... que no faltin!. El primer es titula Ticket to ride: de gira con los Beatles (1964-1965) de Lenoir i el segon és obra de Javier Tarazona i Javier de Castro i es titula Los Beatles Made in Spain. Sociedad y recuerdos en la España de los Sesenta. El primer està escrit pel periodista que els va acompanyar en les gires, dos, pels Estats Units i destaca sobretot per les anècdotes mentre que el segon és molt més exhaustiu amb un extens catàleg de productes relacionats amb la visita així com portades de les revistes de l’època, entre altres detalls molt significatius d'una època i un país. Hi ha qui li retreu al llibre Made in Spain poca profunditat. Si és així a nosaltres no ens fa gens de falta ni la veiem necessària.
I si parlem de concerts, mereix un aplaudiment generós la gran i descomunal obra que Joe McMichael i Irish jack Lyons han fet amb el títol de The Who. En vivo y en directo. Todos sus conciertos (1962-2002). Aquest és, més que un llibre de lectura, un de consulta i un de molt reconfortant per a tots els fans dels Who, dels Detours fins al concert d’acomiadament del 28 de setembre de 2002 a Toronto passant per l’època mod, la psicodèlia, el rock, l’obra simfònica, les composicions conceptuals... en definitiva un llibre per anar fullejant i llegint a estones per assabentar-se quin model de guitarra va trencar tal dia de tal any el geni Pete a tal escenari o quin comentari van fer entre cançó i cançó a tal altre. Un llibre excepcional amb fotos, detalls i molt però molt exhaustiu. Joe McMichael ha dedicat deu anys a 
investigar la trajectòria del grup en directe. ‘Irish' Jack Lyons va conèixer als Who quan encara eren The Detours, a principis dels 60. El seu estil de vida Mod va inspirar a Pete Townshend per crear el personatge de Jimmy, en Quadrophenia.
investigar la trajectòria del grup en directe. ‘Irish' Jack Lyons va conèixer als Who quan encara eren The Detours, a principis dels 60. El seu estil de vida Mod va inspirar a Pete Townshend per crear el personatge de Jimmy, en Quadrophenia. Seguim aquesta crònica de llibres amb l’obra de Sergio Guillén i Andrés Puente editada per Milenio i titulada Psicodèlia Americana: El sonido de la contracultura. El llibre, d’obligada lectura per a tot fan de la música i la contracultura de finals dels seixanta, ve a reafirmar-se un cop més, segons ells, que per a psicodèlia, l’americana. I ja que ens veiem abocats a comparar, per a nosaltres, la millor: l’anglesa perquè deriva del pop, el freakbeat i en definitiva del R&B mentre que l’americana deriva del folk i el country. En fi... ja ho explicarem en un altre moment amb més deteniment però el que importa és que el llibre en qüestió és francament bo i interessant encara que al seu breu, no s’inclouen massa detalls sobre cadascun dels grups citats, meravelles això sí indispensables com Moby Grape, Grateful dead, Quicksilver Messenger Service i tants altres.
A banda de la psicodèlia americana també ha estat 
comercialitzat un altre llibre sobre un moviment social, cultural i musical tan important com el surf. Parlem d’un llibre editat també per Milenio i titulat Summer Fun. Historia de la Música Surf, obra de dos experts en la temàtica com Luis González i Didac Piquer. Es tracta d’una exhaustiva repassada a tots els mites d’aquest estil com els Ventures, los Beach Boys del principi, el mític Dick Dale, una anàlisi dels origens, els objectius, l’evolució i un final necessari per a deixar constància de la gran quantitat de grups d’aquí que avui en dia fan sonar les seves guitarres amb molta originalitat i absolutament oblidats dels media. Una absoluta injustícia que amb la tasca d’aquests dos gran especialistes, queda reflectida.
comercialitzat un altre llibre sobre un moviment social, cultural i musical tan important com el surf. Parlem d’un llibre editat també per Milenio i titulat Summer Fun. Historia de la Música Surf, obra de dos experts en la temàtica com Luis González i Didac Piquer. Es tracta d’una exhaustiva repassada a tots els mites d’aquest estil com els Ventures, los Beach Boys del principi, el mític Dick Dale, una anàlisi dels origens, els objectius, l’evolució i un final necessari per a deixar constància de la gran quantitat de grups d’aquí que avui en dia fan sonar les seves guitarres amb molta originalitat i absolutament oblidats dels media. Una absoluta injustícia que amb la tasca d’aquests dos gran especialistes, queda reflectida. Un altre dels grups, dels que apareix aquests dies la biografia, és precisament uns seguidors de la música surf de la que van fer bones versions. Parlem dels Ramones i l’obra titulada Demasiado Duros para Morir (Lenoir Ediciones) de Marcelo Gobello. Es tracta d’una obra que ha rebut algunes crítiques que 
han rebutjat l’excés protagonisme de l’autor, així com certa recreació, massa, en els detalls ja coneguts. Malgrat tot, és tracta d’una obra molt correcta amb bons anàlisis dels discos, dels personatges i en general amb interessants detalls d’un dels grups bàsics per entendre el so de moltes bandes actuals que amb el punk o el rock com a bandera, els copien o els agraeixen amb sinceritat la seva trajectòria. La portada té el detall, no sabem si intencionat a propòsit, de posar una foto dels Ramones sense el seu carismàtic baixista, Dee dee.
Un altre dels llibres destacats és Touching from a distance (Metropolitan ediciones) de Deborah Curtis. Es tracta de la biografia d'Ian Curtis, cantant del grup Joy Division, escrita per la seva muller amb qui va compartir els moments d'infantesa i adolescència, l'enlairament del grup i el posterior suïcidi d'Ian, el 18 de maig de 1980. El llibre també inclou les l
letres de les cançons de Joy Division, així com escrits inacabats d'Ian Curtis, la llista de concerts del grup i la seva discografia. En aquest lligbre es va basar la pel·lícula Control (2007) d'Anton Corbijn sobre Ian.
han rebutjat l’excés protagonisme de l’autor, així com certa recreació, massa, en els detalls ja coneguts. Malgrat tot, és tracta d’una obra molt correcta amb bons anàlisis dels discos, dels personatges i en general amb interessants detalls d’un dels grups bàsics per entendre el so de moltes bandes actuals que amb el punk o el rock com a bandera, els copien o els agraeixen amb sinceritat la seva trajectòria. La portada té el detall, no sabem si intencionat a propòsit, de posar una foto dels Ramones sense el seu carismàtic baixista, Dee dee. Un altre dels llibres destacats és Touching from a distance (Metropolitan ediciones) de Deborah Curtis. Es tracta de la biografia d'Ian Curtis, cantant del grup Joy Division, escrita per la seva muller amb qui va compartir els moments d'infantesa i adolescència, l'enlairament del grup i el posterior suïcidi d'Ian, el 18 de maig de 1980. El llibre també inclou les l
letres de les cançons de Joy Division, així com escrits inacabats d'Ian Curtis, la llista de concerts del grup i la seva discografia. En aquest lligbre es va basar la pel·lícula Control (2007) d'Anton Corbijn sobre Ian. Finalment, destaquem altres llibres que mereixen el nostre interès com les memòries de James Brown titulades I feel good i editades per Global Rhythm, les de John Lydon que explica, segons ell, la veritable història dels Sex Pistols al llibre Rotten: No irish, no blacks, no dogs (Acuarela & A. Machado), o l’anàlisi del disc Sgt. Peppers del Beatles escrit per Clinton Heylin amb el títol de Un disco para una época (Global Rhythm) que desmitifica i fins i tot infravalora tan estimada i respectada obra.
També són recents, entre altres, les edicions de Richard Williams (editor) sobre el disc amb influències del “punk” Exodus (30è aniversari) de Bob Marley que indaga en l’obra i en l’època que va sortir al mercat discogràfic; els apunts sobre l’obra de Bob Dylan d’Antonio Curado (Covarrubias) que es dedica a criticar el que altres ja han dit abans sobre el que ell considera “el maestro” o el llibre de comic de David Morancho i Miguel Jurado sobre Elvis presley. 1953 El origen, aconpanyat de dos Cd's amb 58 temes. Justament aquests dies també s'ha publicat la darrera biografía de l'Elvis Presley en dos volums titulats Último tren a Memphis i Amores que matan (Global Rhythm Press). El seu autor, Peter Guralnick, narra la infantessa i joventut del Rei del rock, els seus primers passos en el món de l'espectáculo, els èxito, la forma de vida, la seva mort...
Pel que fa a la música i cultura feta a aquest país, volem fer-vos quatre recomanacions:
La primera: el llibre de Diego Cerdán sobre el grup punk de Bilbao dels vuitanta, Eskorbuto: Historia Triste, amb una repassada a la discografia, anècdotes, perfil dels components, dos d’ells ja morts. Un bon llibre tot i l’anàlisi certament moralista sobre el punk.La segona: l'obra de Jaime Gonzalo sobre la mítica Banda Trapera del Rio, també amb baixes a les seves files per culpa de la droga, on es tracta el fenomen musical de la transició, l’underground de l’àrea metropolitana de Barcelona i, en particular, una de les banda fonamentals per entendre el punk i el rock actual que va nàixer com diu el títol dels instruments d’uns músics “escupidos de la boca de Dios”.
La tercera: Star, la contracuktura de los 70 (Glénat), obra bàsica de Juan José Fernández editor de la mítica revista underground que fa una molt interessant repassada a aquells tumultuosos anys de sexe, droga, comic i rock.
I la quarta: Un llibre titulat No se salva Nadie. Crónica del Pop-rock de Asturies (Norte Sur Records) de Rafa Balbuena que ens recorda a grans grups con la Banda del Tren, los Stukas o los 
Murciélagos.
Murciélagos. En definitiva, un ampli ventall de llibres molt bons amb continguts molt interessants que, com dèiem al principi, poden ser un bon regal per aquest Sant Jordi. Que siguis tu mateix el beneficiari o que estiguis enamorat o no de la persona al qui li penses regalar, doncs té una importància relativa. El que compta es que passis molt bones estones llegint que per alguna cosa hi ha qui destina la seva vida a recuperar mites i sons oblidats per la cultura predominat d’avui en dia e integrada en un absurd sistema consumista de productes buits de contingut.
Les biografies dels Animals, Yardbirds, los Salvajes, Lone Star i molt més
Aquest passat Sant Jordi 2007 ens portava un ampli ventall de novetats pel que fa a biografies de grups dels seixanta com són Los Salvajes, Lone Star, Los Brincos, Los Ángeles, The Yardbirds, The Animals o Jimi Hendrix. Magic Pop t’ha preparat un petit recull de dades sobre tots aquests llibres bàsics editats per Lenoir Ediciones.
Comencem pels més recents que són els llibres sobre la història dels Salvajes i la dels Animals. A continuació, tens altres propostes literàries al nostre apartat de Books Affects. 
El primer es titula Los Salvajes y yo. Nuestra Salvaje historia, i es la biografia d'aquest grup barceloní dels seixanta escrita pel seu líder i cantant Gaby Alegret que repassa amb tot luxe de detalls els anys que van des de 1962 a 1969. El pròleg està escrit per Mike Stax (Ugly Things Magazine). Són 272 pàgines on per primer cop es parla d’un quintet que va revolucionar el panorama musical espanyol de finals dels seixanta tant pel que fa a la seva actitud com per la seva música més propera als postulats R&B dels Rolling Stones o els Who. Es per aquest motiu que sempre se’ls ha considerat afins al moviment mod britànic amb totes les distàncies possibles i salvant tots els inconvenients polítics de l’època. Los Salvajes es van fer famosos també a França i a Veneçuela. El seu cantant i fundador, Gaby Alegret Ramallo ha tingut la brillant i indispensable idea de donar forma literària a molts records il·lustrats amb fotografies que reivindiquen per als radicals i innovadors Salvajes el paper que mereixen a la història internacional del pop.
I del R&B català a un grup britànic fonamental i animal. Ens referim al llibre Animal Tracks: la historia de Los Animals. En aquest cas, es tracta d'una traducció acurada al castellà que ens apropa la millor de les biografies escrites sobre els Animals, obra de Sean Egan. Aquest grup, eternament relacionat amb la seva Casa del Sol Naixent, van ocupar durant els anys 1964 a 1966 uns dels primers llocs d’èxits musicals al món al costat dels mateixos Beatles i els Rolling Stones. Dirigits per un altre artista incombustible, Eric Burdon van aconseguir superar molts inconvenients i canvis constants a la formació. Tots aquests detalls s’expliquen en aquest llibre de 192 pàgines amb precisió i de forma excel·lent. El pròleg està escrit pel seu guitarra fundador, Hilton Valentine. Cal destacar sobre aquest dos llibres que no els trobareu, de moment, a cap llibreria i només els podreu aconseguir via Lenoir Libros, que a més els posa a la venda com tot el seu important catàleg amb un descompte del 10% fins el dia 25 d’abril. 
Continuant amb els grups bàsics de l’escudería pop i R&B britànica, ens trobem amb l’obra de Greg Russo titulada Los Yardbirds: The Ultimate Rave Up! La biografía definitiva, amb pròleg de Jim McCarty i coberta de Dezo Hoffmann, el fotògraf dels Beatles. Com ja sabeu, el primer llibre en espanyol sobre els Yardbirds, té 304 pàgines amb tota la informació del grup, fotografies, anécdotes, des dels seus principis fins la dissolució, les experiències en solitari i posteriors experiències de tots els seus membres. Trobareu també alguns detalls sobre la vida dels seus grans guitarristes Eric Clapton, Jimmy Page i Jeff Beck. Sabreu la veritat sobre la mort tràgic del cantant Dreja o perquè va marxar tant aviat el baixista Paul Samwell-Smith. El pròleg està escrit pel baterista del grup Jim McCarty que explica com es va sentir d’orgullós i content en una de les seves actuacions a l’Euroyeyé 2005. Al final de llibre, una extensa relació de totes i cadascuna de les obres, cançons, singles i Lp’s del grup.
Altres de les novetats recents són la biografia dels Lone Star, titulada un Conjunto de Antologia, obra d‘Ezequiel Moreno que repassa en 364 pàgines la història d’un dels grups amb més tècnica dels seixanta. Molts dels seus músics venien de conservatoris i havien estat aficionats al jazz i al blues. Segur que els coneixereu per temes com Mi calle o Layla. Un altre de les característiques importants és que a finals de la dècada van saber redimensionar la seva creativitat davant de la imperiosa necessitat d’introduir altres conceptes psicodèlics i progressius. Conté material documental i gràfic, la majoria inèdit, i no és una biografia lliurada al mite sinó escrupolosa amb la història i els seus alts i baixos. 
El següent llibre que us recomanem és la vida de Los Ángeles, Una leyenda del pop español, obra de Fernando Díaz de la Guardia. Aquest llibre no té gens de desperdici i conté un molt interessant documental en DVD amb testimonis directes d’alguns dels membres d’aquest grup pop dels seixanta que van triomfar a Torremolinos, que es van rapar el cap al zero, que van encantar a Brian Epstein i que van anar més enllà de l’impacte local que alguns els hi presuposen i per suposat molt més creatius del que alguns crítics ignorants es pensen sense coneixement de causa. La història d’aquest llibre és la de quatre joves de Granada que per si mateixa té l’encant de comprovar com n’era de difícil tenir una guitarra electrica, formar un grup, intentar viure de la música i sobretot arribar a “Mañana” amb cançons que tinguessin ressò fins i tot a l’Amèrica Llatina. El documental està dirigit per Alejandro Pérez i el pròleg és de Miguel Ríos.
Una altra de les bandes triomfadores dels seixanta foren sens dubte los Brincos dels que parla César Campoy en la seva obra titulada Érase una vez Los Brincos... y Juan & Junior. Es tracta de la primera biografia del grup basada en testimonis apareguts en altres mitjans de comunicació. No per això la converteix en poc interessant. Al contrari, la tenacitat del periodista i autor és encoratjadora i se’n surt vencedor d’una lluita contra la falta d’interès d’alguns dels encara vius membres del mític grup. Destaca una lectura ràpida i engrescadora. Probablement, algun dia s’escriurà una altra biografia més extensa almenys amb els comentaris i dades aportades pel seu bateria, Manolo González. El llibre de Campoy ens destaca que Juan Pardo no vol saber res del seu passat beat i de Junior, tampoc no ens consta cap entusiasme per parlar dels Brincos. I és una veritable llàstima. Si desitges ampliar la lectura sobre aquest grup bàsic dels seixanta, tens el testimoni directe de Manolo al Pop Thing.
Per últim, recomanar-vos la biografia recentment editada sobre la vida del genial guitarrista Jimi Hendrix, obra de Charles R. Cross, el compendi de Vicente Font, Darío Vico i José Ramon Pardo sobre la guia del pop espanyol dels anys 60 i 70, així com altres llibres ja no tant recents però que encara guarden l’encant especial dels bons treballs com el titulat Los Bravos, Recuerdos de una Leyenda de Guzmán Alonso Moreno. Es tracta de 238 pàgines molt il·lustrades, una mica amb l’encant d’un fanzín, això sí molt ben fet i amb gran quantitat de dades sobres Los Bravos malgrat la poca col·laboració del Mike Kennedy. No és un llibre nou però si que val la pena incloure’l en aquest especial Sant Jordi sixties.
El primer es titula Los Salvajes y yo. Nuestra Salvaje historia, i es la biografia d'aquest grup barceloní dels seixanta escrita pel seu líder i cantant Gaby Alegret que repassa amb tot luxe de detalls els anys que van des de 1962 a 1969. El pròleg està escrit per Mike Stax (Ugly Things Magazine). Són 272 pàgines on per primer cop es parla d’un quintet que va revolucionar el panorama musical espanyol de finals dels seixanta tant pel que fa a la seva actitud com per la seva música més propera als postulats R&B dels Rolling Stones o els Who. Es per aquest motiu que sempre se’ls ha considerat afins al moviment mod britànic amb totes les distàncies possibles i salvant tots els inconvenients polítics de l’època. Los Salvajes es van fer famosos també a França i a Veneçuela. El seu cantant i fundador, Gaby Alegret Ramallo ha tingut la brillant i indispensable idea de donar forma literària a molts records il·lustrats amb fotografies que reivindiquen per als radicals i innovadors Salvajes el paper que mereixen a la història internacional del pop.
I del R&B català a un grup britànic fonamental i animal. Ens referim al llibre Animal Tracks: la historia de Los Animals. En aquest cas, es tracta d'una traducció acurada al castellà que ens apropa la millor de les biografies escrites sobre els Animals, obra de Sean Egan. Aquest grup, eternament relacionat amb la seva Casa del Sol Naixent, van ocupar durant els anys 1964 a 1966 uns dels primers llocs d’èxits musicals al món al costat dels mateixos Beatles i els Rolling Stones. Dirigits per un altre artista incombustible, Eric Burdon van aconseguir superar molts inconvenients i canvis constants a la formació. Tots aquests detalls s’expliquen en aquest llibre de 192 pàgines amb precisió i de forma excel·lent. El pròleg està escrit pel seu guitarra fundador, Hilton Valentine. Cal destacar sobre aquest dos llibres que no els trobareu, de moment, a cap llibreria i només els podreu aconseguir via Lenoir Libros, que a més els posa a la venda com tot el seu important catàleg amb un descompte del 10% fins el dia 25 d’abril. Continuant amb els grups bàsics de l’escudería pop i R&B britànica, ens trobem amb l’obra de Greg Russo titulada Los Yardbirds: The Ultimate Rave Up! La biografía definitiva, amb pròleg de Jim McCarty i coberta de Dezo Hoffmann, el fotògraf dels Beatles. Com ja sabeu, el primer llibre en espanyol sobre els Yardbirds, té 304 pàgines amb tota la informació del grup, fotografies, anécdotes, des dels seus principis fins la dissolució, les experiències en solitari i posteriors experiències de tots els seus membres. Trobareu també alguns detalls sobre la vida dels seus grans guitarristes Eric Clapton, Jimmy Page i Jeff Beck. Sabreu la veritat sobre la mort tràgic del cantant Dreja o perquè va marxar tant aviat el baixista Paul Samwell-Smith. El pròleg està escrit pel baterista del grup Jim McCarty que explica com es va sentir d’orgullós i content en una de les seves actuacions a l’Euroyeyé 2005. Al final de llibre, una extensa relació de totes i cadascuna de les obres, cançons, singles i Lp’s del grup.
Altres de les novetats recents són la biografia dels Lone Star, titulada un Conjunto de Antologia, obra d‘Ezequiel Moreno que repassa en 364 pàgines la història d’un dels grups amb més tècnica dels seixanta. Molts dels seus músics venien de conservatoris i havien estat aficionats al jazz i al blues. Segur que els coneixereu per temes com Mi calle o Layla. Un altre de les característiques importants és que a finals de la dècada van saber redimensionar la seva creativitat davant de la imperiosa necessitat d’introduir altres conceptes psicodèlics i progressius. Conté material documental i gràfic, la majoria inèdit, i no és una biografia lliurada al mite sinó escrupolosa amb la història i els seus alts i baixos. El següent llibre que us recomanem és la vida de Los Ángeles, Una leyenda del pop español, obra de Fernando Díaz de la Guardia. Aquest llibre no té gens de desperdici i conté un molt interessant documental en DVD amb testimonis directes d’alguns dels membres d’aquest grup pop dels seixanta que van triomfar a Torremolinos, que es van rapar el cap al zero, que van encantar a Brian Epstein i que van anar més enllà de l’impacte local que alguns els hi presuposen i per suposat molt més creatius del que alguns crítics ignorants es pensen sense coneixement de causa. La història d’aquest llibre és la de quatre joves de Granada que per si mateixa té l’encant de comprovar com n’era de difícil tenir una guitarra electrica, formar un grup, intentar viure de la música i sobretot arribar a “Mañana” amb cançons que tinguessin ressò fins i tot a l’Amèrica Llatina. El documental està dirigit per Alejandro Pérez i el pròleg és de Miguel Ríos.
Una altra de les bandes triomfadores dels seixanta foren sens dubte los Brincos dels que parla César Campoy en la seva obra titulada Érase una vez Los Brincos... y Juan & Junior. Es tracta de la primera biografia del grup basada en testimonis apareguts en altres mitjans de comunicació. No per això la converteix en poc interessant. Al contrari, la tenacitat del periodista i autor és encoratjadora i se’n surt vencedor d’una lluita contra la falta d’interès d’alguns dels encara vius membres del mític grup. Destaca una lectura ràpida i engrescadora. Probablement, algun dia s’escriurà una altra biografia més extensa almenys amb els comentaris i dades aportades pel seu bateria, Manolo González. El llibre de Campoy ens destaca que Juan Pardo no vol saber res del seu passat beat i de Junior, tampoc no ens consta cap entusiasme per parlar dels Brincos. I és una veritable llàstima. Si desitges ampliar la lectura sobre aquest grup bàsic dels seixanta, tens el testimoni directe de Manolo al Pop Thing. Per últim, recomanar-vos la biografia recentment editada sobre la vida del genial guitarrista Jimi Hendrix, obra de Charles R. Cross, el compendi de Vicente Font, Darío Vico i José Ramon Pardo sobre la guia del pop espanyol dels anys 60 i 70, així com altres llibres ja no tant recents però que encara guarden l’encant especial dels bons treballs com el titulat Los Bravos, Recuerdos de una Leyenda de Guzmán Alonso Moreno. Es tracta de 238 pàgines molt il·lustrades, una mica amb l’encant d’un fanzín, això sí molt ben fet i amb gran quantitat de dades sobres Los Bravos malgrat la poca col·laboració del Mike Kennedy. No és un llibre nou però si que val la pena incloure’l en aquest especial Sant Jordi sixties.Paul Collins va presentar la seva autobiografia a Brcelona
Titulada Mi madre, mi Mentor y Yo, ha estat editada per Gamuza Azul i la va presentar el mateix autor a una festa que va tenir lloc dissabte dia 14 a l’Espai Jove de l’ Eixample i que va comptar amb l’actuació del grup de pop psicodèlic de Vilanova i la Geltrú, The Queen Machine. Paul actuava el mateix dia a la sala Monasterio en format acústic.
Paul Collins també tenia previst punxar música després de la presentació així com actuar en acústic el mateix dia a la sala Monasterio (Psg. Isabel II, N. 4) de Barcelona acompanyat d'Octavio Vinck. El llibre té 128 pàgines i resum de forma amena i divertida la trajectòria d'aquest important músic nord-americà de power pop des dels seus inicis vocacionals fins l'actualitat passant per l'eterna lluita contra i també a favor de la insatisfacció creativa.
La festa de presentació a l'Eixample comença a les 21’30 hores, és gratuïta, i ha estat organitzada per Our Favorite Soul R&B Beat Pop Club i l`Escuela Moderna. L’Espai està ubicat al carrer Ali Bei 120 de l’ Eixample (Metro Marina).
Paul Collins va començar tocant la bateria als Nerves amb Peter Case i Jack Lee tocant la guitarra i el baix. Els Beat de Paul Collins es van formar a San Francisco l’any 1978 després de la dissolució dels Nerves. Van debutar amb un extraordinari àlbum de power pop, The Beat. Després va venir The Kids Are The Same, una altra mostra de pop emocionant i vibrant. A partir de llavors, Paul Collins i el seu baixista Steve Huff es van convertir en els únics membres fixos dels Beat, reclutant bateries i guitarristes de manera ocasional. El tercer disc de Paul Collins i els Beat va ser un mini-Lp, To Beat or Not To Beat, editat en una petita companyia independent. Aquest disc dels Beat contenia, sobretot, la canço força coneguda “All over the world”. Un altre mini-àlbum de Paul Collins i els Beat, “Long Time Gone”, va ser editat al segell francès Closer.
L’any 1986 la sala Universal de Madrid, era testimoni de l’enregistrament d'una actuació de Paul Collins amb Els Beat, Live at the Universal. Comença una estreta relació amb músics i fans espanyols que el porta a avançar el llançament dels disc One Night (1988). Més tard a l’any 1992, la discogràfica Dro, edita "Paul Collins" un àlbum gravat a Califòrnia, i en el que estarà acompanyat de diferents coneguts artistes. L’any següent, Paul Collins triomfa amb un treball titulat "From Town to Town". Un disc ple de pinzellades country i de blues. L’any 1997 fau una gira acústica que va ser el fonament del seu Live in Spain, un disc que repassa el millor del seu cançoner.
Paul Collins resideix a Espanya i la seva muller, Pilar, és segoviana. L’any 2005 el disc Flying High marcava el seu retorn a l’escena musical. Per a aquest nou Cd, la banda de Paul Collins es componia de Paul Collins: veu, piano, bateria, d'Octavio Vinck: guitara i veu, de Carlos Guardado: baix i de Ginés Martinez: bateria i veu.
The Queen Machine està format des de juliol de 2004 per David Charro ( guitar, farfisa i veu) Jordi Ferret ( baix i veus) i JJ Massana ( bateria i programacions) abans Flint, que estan recolzats per JM Sinclair abans Tokyo Sex Destruction. L'any 2006 van traure el seu primer treball, titulat VII amb set cançons que exemplifiquen el seu gust per la psicodèlia, el pop i el folk. També tenen enregistrada una demo.
Reviu la Llaida Ye yé amb un excel·lent llibre pop i "modern"
Quan Lleida era ye-yé. Música "moderna" i societat (1960-1975) és un llibre escrit per Javier de Castro, Àlex Oró i Josep M. Ruiz, tots ells amb un ampli bagatge de coneixements sobre la música dels anys seixanta al nostre país.
El llibre de 377 pàgines fou editat el 2005 per Pagès i en primer lloc destaca per un disseny pop tan atractiu com encertat. Pel que fa al contingut, es tracta d’un, molt recomanable, repàs social i musical de la societat lleidatana i de les comarques de Ponent des de 1960 fins 1975. Conté un ampli recull de dades i extraordinaris testimonis de primera mà.
Quan Lleida era ye-yé parla de grups brillants com The Crows (pel que sembla una de les poques bandes que podrien ser considerades pioneres del modernisme al nostre país), PJ4, Inwers, Balar’s i el duet format per Joan i Jordi. El llibre també rememora a les orquestres, la precarietat instrumental, els llocs on es feien els balls, els concursos catòlics, els grups universitaris, i en general l’ambient d’una època francament nefasta per al nostre país. Tot i que s’havia superat, sense grans festes, la terrible gana de la postguerra, els lleidatans, com la resta de ciutadans de Catalunya i de l’Estat espanyol, vivien encara mediatitzats i acorralats políticament per un règim dictatorial. Uns grups de joves intentaren, amb bon criteri, fugir d’aquestes tenebres fent música pop i rock. Aquest lloable i alhora creatiu objectiu s’aconseguia amb pocs mitjans i escoltant els pocs singles que dels Beatles o dels Who arribaven de l’estranger. De guitarres i bateries quasi de joguina sortia miraculosament una música demolidora com a concepte per a la societat ultraconservadora que els havia tocat viure. La música els va donar un respir i, com no, una possibilitat de ser joves. 
Javier de Castro va nàixer a Barcelona l’any 1963. Es historiador i Musicòleg. Te publicats altres llibres dels que destaquem Olé Beatles (Pagès Editors, 1994). Josep Maria Ruiz va formar part de diversos grups com Los Blue Star, Los Brios i Los Lord's. Àlex Oró, periodista i historiador és ja conegut pels visitants lectors del Magic Pop arran de treballs recents i acurats com l'especial The Who. El Rock del Apocalipsis (EFE EME 2006). Té escrits altres brillants compendis de musicologia dels seixanta com La legión Extranjera. Foráneos en la España Musical de los sesenta (Editorial Milenio). Destaquem també de la seva activitat, la participació i assessorament per tal de confeccionar una recopilació de soul i funk d’aquí editada recentment per Vampisoul amb una espectacular tasca de recull fonogràfic de finals dels seixanta i setanta. Trobareu grups molt suggerents i us adonareu qué difícil era disposar d’un o una cantant de soul en un país com aquest, un inconvenient que es solventava en alguns casos amb temes instrumentals. Una de les possibilitats d’adquirir el llibre Quan Lleida era ye yé, la trobareu clicant aquí i si encara no teniu La legión extranjera, et facilitem l’accés per comprar-lo també a Lenoir Libros. Magic Pop us recomana la lectura d’aquests dos llibres com també de l’obra de Fredi Faure i Xavier Juanhuix titulada Peluts, rockeros i ye yés a la Girona dels 60 editada enguany per la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. Un ampli recull fotogràfic, també ben documentat i amb tot luxe de detalls sobre la Girona dels cinquanta, seixanta i principis dels setanta amb grups com Los Hunos, los 5 Diablos, los Chirp’s o los Sherpas. El treball de recuperació fotogràfica i classificació per municipis és exemplar i enriquidora. Pel que fa al llibre sobre la Girona ye yé, podeu demanar-lo a la vostra llibreria habitual.
The Who a les guies de la revista EFE EME
Escrita per Àlex Oró és un recull molt instructiu sobre la història de la banda. Efe Eme el regalava conjuntament amb el número d'abril.
La revista EFE EME va adjuntar aquesta primavera de 2006 un treball biogràfic sobre el grup The Who, titulada El Rock del Apocalípsis. Es tracta d’un recull escrit per Àlex Oro sobre la història d’aquesta formació britànica, des de l’època mod fins l’actualitat, passant per les òperes rock i la vida dels seus membres. La guia també inclou l’anàlisi dels seus discs publicats. Aquesta interessant guia, la número 12 d’aquesta revista especialitzada, estava inclosa de forma gratuïta amb l'edició del número d’abril.
Kink, una autobiografia dura però sincera
L’editorial Lenoir ha publicat en castellà l’autobiografia de Dave Davies, membre fundador i guitarra solista dels Kinks i també germà del cantant Ray Davies. Els Kinks van ser un grup fonamental, enèrgic, anti sistema i sobretot complexes. Les seves cançons van crear escola i formem part de la memòria artística de tota una generació. Però aquesta autobiografia, diuen que millor que la del seu germà, sembla més interessada en parlar dels excessos i la vida desenfrenada d’uns músics enmig de les orgies, concerts i festes diverses dels fabulosos anys seixanta. Dave no sembla tampoc sentir-se gaire content del seu germà del que ha arribat a dir que li xucla tota la seva energia creativa i emocional.
Mods 1960-1966, un llibre polèmic
La història del moviment amb un afegit sobre el revival a la Gran Bretanya a partir de 1979 més la incidència del mod-ernisme a Espanya.
Aquest llibre, obra de Angel de la Iglesia fou publicat a finals dels vuitanta en una desapareguda editorial de Madrid que es deia Ediciones Manzanares. L´any 2005 es va tornar a reeditar a l´editorial Lenoir i acaba de sortir una tercera edició. Il.lustrat amb fotografies en blanc i negre, tracta de resumir en 152 pàgines la incidència del moviment mod al Londres des de 1960 a 1966. Afegeix algunes referències al revival mod de finals dels setanta. Les darreres pàgines analitzen breument la incidència del moviment a Espanya. Es una obra recomanable tot i que en el seu dia va provocar la col.lera d´algun que altre factotum mod que el va titllar d´incomplert i poc rigoròs. De fet, falten algunes referències musicals imprescindibles, però d´aixó en parlarem en properes ocasions.