Magic Pop
Los Chicos del Sábado
L'escena mod torna a gaudir de música original
"El grup funciona com un conjunt de sensacions"
Los Chicos del Sábado consideren que els talonaris i l'ambició s'han carregat l´escena musical d´aquest país, i que aquesta situació perjudica als que comencen. Nosaltres hi coincidim plenament i com a única solució, us recomanem una de les seves últimes frases: no deixeu de comprar discs.
Los Chicos del Sábado, abans Saturday Kids, estan formats per Oscar Green (veu i guitarra solista), Àlex Ramoneda (baix i cors), Víctor Riba (guitarra rítmica i cors), Jaume Caner (bateria) més Marcel Molina als teclats. Oscar i Àlex formaven part l´any 1999 d´un grup de soul, The Peanuts. L´any 2003 van crear una altra agrupació, Usefull Numbers, a la que s´unirien la resta de membres, Víctor i Jaume, fins a donar vida a The Saturday Kids, un nom que ens recorda a una cançó de l´àlbum Setting Sons dels Jam. L´any 2004 enregistren una maqueta amb 10 temes i durant l´any passat, un MCD, amb el nom de Los Chicos del Sábado i 5 "nuggets" impressionants. Magic Pop els va entrevistar abans de treure al merat el seu gran àlbum me da igual. Aquest ha estat el resultat d´una bona conversa per la xarxa, primícia inclosa!!!.
Pregunta: A la primera enquesta del nostre entorn web, preguntàvem sobre vosaltres. El 80% de les persones que van votar, opinaven que sou un bon grup. Magic Pop està realment entusiasmat amb la forma que teniu de tocar i també pels records que ens heu fet reviure. ¿Què teniu Los Chicos del Sábado d’un dissabte de 1980, d’un de 2006 i d’un de, per exemple, 2030?.
Resposta: D’un dissabte de la dècada dels 80 ens quedem amb el so que genera l’agulla sobre un disc de bandes com “Los Negativos” o “The Jam”, d’un dissabte de 2006 ens quedem amb els nervis i la posterior sensació de relaxació, desprès d’una actuació, aquest dies tenen una olor especial...del 2030 el temps ho dirà.
P: No creiem necessari ubicar-vos en cap mena de moviment ni estil. És més, estem convençuts que aquesta és una opció personal, del grup, que pot canviar tantes vegades com es vulgui i que la coherència es assumpte vostre. Nosaltres l’únic que volem és gaudir de les vostres cançons. ¿Com us sentiu ... còmodes, sols, recolzats?. ¿Us seria útil una escena determinada per impulsar-vos?
R: Ens sentim cada cop mes recolzats, però ens ha costat molt arribar fins aquí, nosaltres hem deixat pel camí diners, altres projectes i temps que és molt important, però la sensació es que hem apostat per una bona jugada! Nosaltres no som de l’opinió d’aprofitar-nos d’una escena, ni identificar-nos només amb una, sí que és veritat que ens sentim propers amb l’escena “Mod” per les nostres influències i la música que fem.
P: ¿Us considereu un grup de cançons o potser enfoqueu el vostre treball des d’un punt de vista més genèric?
R: Crec que anem més enllà, el grup funciona com un conjunt de sensacions on cada cançó forma part de l’experiència de cada component i la seva manera d’interpretar-la.
- "Ens sentim cada cop més recolzats, però ens ha costat molt arribar fins aquí. Nosaltres hem deixat pel camí, diners, altres projectes i temps"
P: Quan composeu un tema quins passos seguiu. ¿Primer la melodia, la lletra, el ritme...?
R: El treball de composició el fem a casa! Normalment un porta la idea ( els acords i la lletra ) i cada component mira d’interpretar-la seguint la base inicial. Personalment el primer que busques al composar és un “riff” que t’agradi i a partir d’aquí en trec els acords i la melodia, però en altres ocasions el primer es la lletra.
P: ¿Heu patit alguna vegada el síndrome del músic enfadat amb si mateix perquè alguna de les seves cançons li sembla que sona massa a alguna que ja s’ha fet abans?
R: Doncs no, si que tenim temes que ens poden recordar a altres cançons, però és normal per que les combinacions d’acords no són infinites!
P: Desconeixem quina és la vostra realitat artística actual més enllà dels vostre impressionant primer treball i els comentaris favorables que hem sentit dels directes. Només ens atrevim a pensar que probablement no ho heu tingut fàcil. El que queda clar és que us recolza Bip Bip Records i això és, al nostre parer, important i significatiu. ¿Quina valoració ens podeu fer de l’escena musical d’aquest país?.
R: Uff!! S’han carregat l’escena musical d’aquest país, creant productes de marketing per a les multinacionals a cop de talonari, i ara això se’ls a tornat en contra d’aquestes empreses. Aquestes s’han carregat l’escena musical, i això a qui mes mal a fet es a les bandes que comencen.
P: Els ho preguntàvem als Gare, companys vostres de discogràfica, i ara us ho demanem a vosaltres. Esteu d’acord en què els media musicals d’aquest país tenen una obsessió malaltissa pels grups i canta autors que es delecten en la post-tristor folk.
R: Si, i creiem que això està distorsionant la realitat musical d’aquest país.
P: Les principals revistes musicals d’aquí (no cal dir noms), no fan mai cas dels festivals que programen R&B, soul, música mod, power pop, ni tampoc dels grups que fan aquest tipus de música o, si més no, estan interessats en un tipus de simbologia sixties. ¿Aquest problema té solució?
R: Doncs, si tinguéssim una milionada, el que faríem seria promocionar i bombardejar per tots els mitjans de premsa grups d’aquest estil, i el posaríem de moda, llavors aquestes revistes sense criteri es fixarien. Realment el que els interessa es vendre revistes!
- "Desitgem estar molts anys donant guerra. El proper projecte és l´enregistrament del primer LP per aquest estiu, això és una primícia!"
P: ¿Perquè creieu que el revival a UK està ben vist i aquí, quan es permet, ha d’acompanyar-se d’algun toc de flamenc-hip hop o de sardana-postrock?
R: A UK és la música popular, i aquí la “nostra” és flamenc, sevillanes, sardanes,... Suposo que ho fan per donar-li el toc cultural del seu país
però la música no coneix de fronteres.
P: Per últim, algun desig en particular?. Quins són els projectes de los Chicos del Sábado?
R: Desitgem estar molts anys donant guerra. El proper projecte és l´enregistrament del primer Lp per aquest estiu, això és una primícia!
Moltes Gracies de Jaume, Víctor, Àlex i Òscar, “Chicos del Sábado” i no deixeu de comprar discos!
Gràcies a vosaltres per respondre i per aconseguir que torni a ser possible una escena musical honesta i vibrant, plena de bones sensacions.