Magic Pop

Cute

Banda madrilenya de powerpop formada l'any 1998 que celebrava al desembre, 10 anys amb un concert memorable al que van acudir en massa els seus fans i s'ho van passar tots plegats fantàsticament.

“No hem trobat res de més de vint minuts que ens agradi tant com tocar junts”

Magic Pop ha volgut afegir-se a la celebració dels 10 anys de Cute, una banda de powerpop de Madrid, mitjançant una entrevista amb l'objectiu que els seus propis músics expliquin com han arribat a aquesta important data i quines són les seves perspectives per als propers anys. Certament, és un veritable plaer poder enraonar amb persones que tenen les coses tan clares i amb l'esperit preparat per a continuar, sigui com sigui, fins que el cos aguanti.

Cute és una banda de powerpop nascuda a Móstoles l'any 1998 que a finals de 2008 celebrava els seus deu primers anys d'existència amb un concert el 19 de desembre a la sala Wutlitzer Ballroom. Julio Cervantes (bateria) i David Toribio (guitarra/veu) van iniciar aquesta més que interessant camí, amb el powepop i el beat com a principals referents, al que els últims anys s'han sumat Nacho M. Chu-wa (baix) i Juan P.Minnocci (guitarra/piano). Una dècada de música dóna per a moltes experiències, algunes d'elles molt tristes com la mort per malaltia l'any 2004 d'un dels seus fundadors, Quique, però també ofereix altres d’especialment enriquidores que volem que ens expliquin en aquesta entrevista. A continuació els plantegem les nostres deu habituals preguntes per a deu anys de vida. Sense cap mena de dubte, són poques, molt poques, i si no, comproveu vosaltres mateixos.

Al principi us vau plantejar alguns objectius concrets i si és així, quins heu complert i en quina fase esteu amb la resta?.Pregunta:

Una altra de les fites històriques de Cute fou quan al mes de març de 2007, es va incorporar Juan a la banda com a guitarra solista, amb tot el que això ha comportat. Coneixent-nos des de feia temps i havent col·laborat en directes i en enregistraments amb anterioritat, l'aportació de Juan se n'ha anat fent cada cop més important i ha aportat molta frescor als temes i els ha enriquit amb els arranjaments, les veus… Ha estat com la versió 2.0 de Cute, i estem molt contents que es noti el resultat.

Quina és la vostra situació professional. Viviu de la música o la compagineu amb altres treballs?P:

R: Hi ha un divorci bastant evident entre el negoci i l'art, pel que fa al negoci en general. Hi ha iniciatives interessants però amb poca repercussió i sempre a través de canals alternatius. Respecte al públic, crec que hi ha un component cultural en aquest país, però és molt difícil arribar al públic que només segueix  kiss fm i dir-li “mira, nosaltres també estem aquí, escolta, t'agradarà”... Quan fas música que consideres “assequible” per a tots els públics és una mica frustrant veure que hi ha una majoria de gent que no té cap interès a descobrir música. I en quant a grups, la veritat és que hi ha una pila de grups interessants per aquí. Amb alguns hem tingut la sort de compartir cartell, i ens semblen súper recomanables, The Gurus des de Barcelona – als quals coneixeu bé -, Zombi Valentines, una increïble banda de rotllo sixities de Madrid, Rosa, Champagne, John Tirado, Cooper que a mi (David) personalment m'encanta, i bandes recent descobertes com White Cabaret o The Victims, que apunten molt alt.

P: Us agrada tocar en directe o preferiu treballar en el local d'assaig?. Com plantegeu els concerts i de passada, els assajos?.

R: Som bestioles d'escenari. El local és per a currar, ens ho passem bé quan venim a assajar i ens caiem prou bé com per gaudir de la nostra companyia però en directe és on ens creixem. Els assajos, (pujada de colors) no els plantegem massa i generalment no hi ha un guió quan arribem al local d'assaig, llevat que hagi algun concert pròxim. Llavors dediquem uns quants assajos a escollir el set list, preparar algun petit gest de complicitat (com en l'últim concert, que vam fer Bava O'riley en meitat d 'un tema). Això sí, quan sortim a l'escenari, ho donem tot. No podem oferir més.

P: Durant tots aquests anys haureu vist desaparèixer a altres grups que per diverses circumstàncies ho han deixat. Alguns, farts de no obtenir la repercussió que bé mereixien, altres perquè aquesta vida de concert darrera concert, mal pagada i canalla, pot arribar a cansar o també potser perquè prefereixen dedicar-se a una altra cosa. Cute segueix aquí, donant guerra i ho fa des de cert aire d'anonimat si m'ho permeteu. Les vostres cançons són molt bones, estan ben interpretades i estic convençut que causen sensació en directe no obstant això no hi ha molta promoció del vostre treball i és que fins i tot en els cartells dels directes no sortiu mai, sinó quatre figures que us representen. La veritat és que només us falta tocar amb màscara. Ens equivoquem al destacar aquesta manifesta actitud de situar-vos en un allunyadíssim segon pla després de la vostra pròpia música?

R: En una frase: Que no decaigui. Honestament no ens havíem plantejat els 10 primers anys. El que està clar és que ens agrada fer això, fins i tot diríem que és gairebé terapèutic. Hi continua havent objectius per complir, com tocar en algunes sales que se'ns han resistit fins avui – Moby Dick, El Sol, Gruta 77- potser més pel que significa en termes de a quins grups hem vist aquí que per la sala en si mateixa. També volem publicar algun disc, tancar el FIB XD .... i  en definitiva, seguir donant guerra mentre el cos aguanti. No hem trobat encara res que ens agradi tant com tocar junts – i que puguem fer-ho durant més de 20 minuts seguits.

© Tinet Webfàcil és un producte desenvolupat per Tinet