::Inici >News all around the world

News all around the world

Seguiment informatiu del món mod-ern

Tornen els Helio, banda de power pop, per a un concert a Sevilla

Dotze anys després de la separació del grup, tornen els Helio una gran banda de powerpop amb un concert el dia 7 de novembre de 2008 a la Sala Q de Sevilla fins completar aforament. Tocaran amb la formació orginal: Alvaro Izquierdo a la veu, Jose Casas a la guitarra, Pacoco al baix i Paco Parra a la bateria.

helio 1 José Casas fou el guitarrista i principal compositor d'aquest grup sevillà, Helio, que l’any 1983 van guanyar a Ceuta un concurs de pop-rock. Van enregistrar un primer single i l’any 1984 van fer aturada forçosa pel servei militar. Mentre els altres tornaven, José Casas forma un grup que va tenir una curta però intensa vida, es deia Arden Lágrimas que va durar només dos anys  però molt profitosos. Fins i tot arriben a una final del concurs de RadioCadena Espanyola que es va celebrar a Salamanca al juliol de 1986. Van escollir 7 bandes d'un total de 400 que s'havien presentat de tot el territori. Entre aquestes set estaven Las Ruedas que al final van guanyar, La Granja, i els Héroes del Silencio.  L’any 1987 tornen Helio i comencen a buscar companyia. Els fitxa Discos Trilita i el seu fundador Paco Cruces, passa a ser el seu mànager. Editen dos primers EP's i a poc a poc el seu nom es fa conegut a molts àmbits des de la crítica fins a bona part de l’univers pop rock de l’Estat. Entre les múltiples lloances, critica i públic valoren molt positivament el seu gran directe. De manera paral·lela, José comença a col·laborar amb Manolo Solo, baixista d’Arden Lágrimas amb qui crea Los  Reliquiarios i fan un Lp titulat Detentebala. Finalment ho deixa i es centra en Helio que treu el seu primer Lp l’any 1991 titulat Combustión. Dos anys després treuen el segon LP, que recopilava els EP antics i tots els temes inèdits fins el moment més algunes versions d'altres artistes. Es diria Retrato de família.

 
helio 2 L’any 1994 els membres d'Helio decideixen muntar una banda paral·lela per retre homenatge als seus músics favorits de la New Wave, amb el nom de The New Wave band. Però un any després, 1995, Helio se separaria. José es mantindria durant un temps allunyat del món públic musical una mica fastiguejat del negoci i els tractes desconsiderats amb els artistes però poc a poc recupera la il·lusió i de pas un projecte que tènia gairebé abandonat. L’any 2003 editaria el seu Lp Plasticland publicat a través de la companyia independent sevillana Indoor Rècord.
 
Una manca de perspectiva i la poca distribució del disc, el van fer passar gairebé desapercebut. És per això que ara el torna a editar pel seu compte amb totes les forces i ganes possibles. Per a la gravació José es va recolzar en destacats músics sevillans. Ell s'ocupa de les guitarres i els teclats, la veu principal la van compartir José Romero i Chencho Fernández, i per la base rítmica van passar Pacoco o Paco Parra, entre altres col·laboracions com la Sandra d’Hébridas i el Sr. Chinarro. Plasticland conté vuit impressionants mostres de pop ben entès amb un equilibri de lletres i sons fascinants que de vegades recorda als esquemes de la new wave que tan intensament va viure el seu protagonista, altres ens porta el so Byrds o la psicodèlia i altres es permet introduir detalls de ritmes no aliens com el reggae en un exercici excel·lent de classe, naturalitat i per suposat, gran capacitat creativa del mestre José Casas. Si vols més informació, et recomanem que lleigeixis l'entrevista que ens va concedir recentment. 



Bip Bip Records presenta amb una gira la segona part de Somos los Mods!

El segon lliurament del recopilatori Somos Los Mods! de Bip Bip Recorda ja està disponible per 11 € més despeses a la web de la discogràfica. Inclou cançons de 24 magnífics grups del panorama estatal pop, soul, psicodèlic, ska i garatge. Les bandes són The Teenagers, Blow Up, Chest, Mod Time, Stay, Meu, Las Sombras, The Phantom Keys, Quant, Screamin’ Witch Doctors, Briatore, Inmediatos, Los Buhos, The Bite, La Naranja China, Nylon 66, Supernova, Pinball Wizards, Los Platillos Volantes, Hollywood Sinners, Corrigans, Oriol Stardust, Zombie Valentines, Sally Brown, The Faith Keepers, The Corbinas. la portada del disc és una original target mod transformada en la marca d'un petó. Com diuen els mateixos responsables de la discogrpafica, es tracta d"una declaració d'amor per a tots els amants d'aquests fantàstics sons". El dia 26 de setembre comença una gira de presentació que dura fins a mitjans de novembre.

somos los mods 2

Aquesta segona edició, que podeu adquirir a la web de la discogràfica per 11 € més despeses, recull temes de 24 magnífics grups del panorama estatal pop, soul, psicodèlic, ska i garatge. Les bandes són The Teenagers, Blow Up, Chest, Mod Time, Stay, Meu, Las Sombras, The Phantom Keys, Quant, Screamin’ Witch Doctors, Briatore, Inmediatos, Los Buhos, The Bite, La Naranja China, Nylon 66, Supernova, Pinball Wizards, Los Platillos Volantes, Hollywood Sinners, Corrigans, Oriol Stardust, Zombie Valentines, Sally Brown, The Faith Keepers, The Corbinas. la portada del disc és una original target mod transformada en la marca d'un petó. Com diuen els mateixos responsables de la discogrpafica: "Una declaració d'amor per a tots els amants d'aquests fantàstics sons.

Sens dubte el recopilatori Somos los Mods fou un dels esdeveniments discogràfics de l'any 2007 tan pels 21 grups que contenia com per les grans cançons escollides però també per un cert atreviment en el títol genèric certament compromès amb un sentiment comú i una intencionalitat manifesta més enllà de posicionaments radicals en favor o en contra del modernisme.  La idea de fer un recopilatori com Somos los Mods fou premiada amb un èxit de vendes que ens va sorprendre a tots gratament. Aquest
èxit de vendes i la necessitat de donar cabuda a més grups va portar a la discogràfica Bip Bip Records a continuar aquest projecte amb una segona part que vaurà la llum  principis de setembre. Com recordareu la primera part contenia una àmplia selecció de 21 grups en actiu que toquen des de psicodèlia a pop, passant pel blues, el soul, el revival mod’79, el power pop o la música amb arrels sixties. Los grups inclosos foren: Blow Up, Bombones, Chest, Chicos del Sábado, Cool Frog, Cooper, Dhera Dun, Fortune Tellers, Los Glosters, Los Imposibles, Los Retrovisores, Los Smogs, Mittens, Mod Time, Octubre, Peter Colours, Second Coming, Slim Mojo, The Canary Sect, The Gurus, The Shake. 

Aquesta segona edició recull temes de 24 magnífics grups del panorama estatal pop, soul, psicodèlic, ska i garatge. Les bandes són The Teenagers, Blow Up, Chest, Mod Time, Stay, Meu, Las Sombras, The Phantom Keys, Quant, Screamin’ Witch Doctors, Briatore, Inmediatos, Los Buhos, The Bite, La Naranja China, Nylon 66, Supernova, Pinball Wizards, Los Platillos Volantes, Hollywood Sinners, Corrigans, Oriol Stardust, Zombie Valentines, Sally Brown, The Faith Keepers, The Corbinas. la portada del disc és una original target mod transformada en la marca d'un petó. Com diuen els mateixos responsables de la discogrpafica: "Una declaració d'amor per a tots els amants d'aquests fantàstics sons. 

La gira de presentació del segon lliurament del recopilatori Somos Los Mods! de Bip Bip Records comença el  26 de setembre (22:00 hores) a la Línea de Lleida amb Mod Time i Chest. Després tindran lloc actuacions el 2 d'octubre (19:00 hores) a l'Fnac Diagonal-Mar de Barcelona amb Stay, el 3 d'octubre (19:00 hores) al Fnac Illa Diagonal Barcelona amb Oriol Stardust i a la Sala Pasternak de Vic amb Chest i Canary Sect (23;00 hores), el 4 (19:00 hores) al Fnac Triangle de Barcelona amb Chest, el 10 d'octubre (22:00 hores) a la Sala La Pequeña Bety de Madrid amb Chest, La Naranja China i Eneida Fever punxant, l'11 d'octubre (22:00 hores) a la Sala Manjart de Talavera de la Reina amb Chest i los Immediatos, el 17 (22:00 hores) a la Sala Wah Wah València amb Chest i Supernova, el 25 d'octubre (22:00 hores) a la Sala La Lata de Bombillas de Saragossa amb Chest i els Corrigans, el 8 de novembre (22:00 hores) a la Sala Four Seasons (60’s Club) Castellón amb Chest i Los Buhos, i el 14 amb Chest i Mod Time mes Carlos Uptown Pleasure i el 15 de novembre amb Stay i Supernova més Carlos, els dos concert  a l'Apolo 2 Barcelona a partir de les 22:00 hores. Finalment el 28 de novembre a la sala Premiere Club de Marbella, Stay i Briatore a partir de les 23:00 hores.

a Somos los Mods discDu
rant 2007 també es van fer diverses festes memorables de presentació. A Bacelona tenia lloc a la sala Apolo 2 (Nou de la Rambla 111) i actuaren los Chicos del Sábado, Canary Sect i Second Coming. Després de les actuacions, punxaren música Eduardo Domingo (Breaking Point), Albert Gil (Chest i Bip Bip Records) més DJ Coco. Magic Pop ho va srer present i t'oferira una crònica que pots llegir aquí. Si vols més informació sobre els grups que tocaren a les festes de presentació, entra a la nostra secció de Magics en directe.

 A Madrid, se celebrava l’1 de juny a la Gruta 77 (Carrer de Nicolás Morales s/n amb carrer del Cuclillo 6) amb els Chest, els Blow Up i Mittens més el Dj Carlos Carballo.  A València, el 15 de juny a la Sala Matisse (C/ Campoamor, 60) on tocaren Chest i Second Coming. Al final, punxava música el Dj. Dani Spansul. El dia 30 de juny el presentaren plegats los Smogs i Chest al Cafè Teatre la Guarida del Angel de Xerès de la Frontera ( C/ Porvenir, 1) . Després punxava música Dj Batusi de Cadis i el 21 de juliol a Lata de Bombillas de Saragossa amb els Chicos del Sábado més els Dj's del Young Soul Rebel Club de la capital aragonesa.



José Casas crea un grup d'homenatge als 40 anys del Village Green dels Kinks

José Casas, músic sevillà de pop, ha format un grup amb altres músics de la seva pròpia banda, la Pistola de Papá, entre altres, per retre homenatge a un dels discos més rodons i brillants dels Kinks, The Village Green preservation Society. Es tracta d’un àlbum ideat per Ray Davies que fou editat l’any 1968 amb quinze cançons fabuloses on la vida rural, els sentiments i els somnis d’infantesa tenen un pes determinant per entendre un concepte genèric mancat d’èxit però certament revolucionari dintre del conjunt d’obres editades a finals de la dècada dels seixanta.

kinks casas El grup de José Casas amb la Pistola de Papá creat per retre aquest important homenatge es diu The Village Green Experience. Tocaran el 3 d’octubre a la Sala Malandar de Sevilla, el 18 d’octubre al Pub la Farandula de Lora del Rio, Sevilla, el 20 de novembre a la  Pequeña Bety de Madrid i el 13 de desembre al Latino d’Utrera, Sevilla. El grup el formen Jose Casas, guitarra i veus, Julio Zabala, teclats i veus, Alvaro Marquez, baix, Dani Kinda, veu, i Antonio Gavilan, bateria.
 
The Kinks are the Village Green Preservation Society és un dels millors i més complerts àlbums dels Kinks i fou editat el 22 de novembre de 1968. Ray Davies va compondre aquest àlbum, en certa forma conceptual, com un homenatge a la vida rural anglesa i també, si es vol, com una mena de reivindicació dels valors dels nostres avantpassats i les arrels d’amor i amistat que fomenten les relacions interpersonals en una societat justa. Moltes de les cançons, gravades abans de l'estiu de 1968, van ser originalment pensades per a un àlbum solista de Ray Davies que volia allunyar-se de la seva faceta de constructor d’èxits de pop, però finalment fou concebut com un àlbum del grup.
 
El títol el prendrien d’un tema enregistrat al novembre de 1966, "Village Green", inspirat per les actuacions dels Kinks prop de Devon a finals d’aquell any. L’àlbum també tracta sobre la nostàlgia, amics perduts, poesia rural, somnis infantils, entre altres temes amb cert toc pastoral.  

Per a l’enregistrament es va invitar al músic Nicky Hopkins encarregat principal dels teclats que  va fer una destacada contribució. Els Kinks llavors eren Ray Davies, veu principal, guitarra, teclats, harmònica; Dave Davies, guitarra, segona veu, veu principal a "Wicked Annabella";  Pete Quaife al baix i segona veu, i Mick Avory a la bateria. A banda de Nicky també va col·laborar Rasa Davies posant una segona veu. 
 
Les cançons, totes composades per Ray, són:
 
"The Village Green Preservation Society" – 2:45
"Do You Remember Walter?" – 2:23
"Picture Book" – 2:34
"Johnny Thunder" – 2:28
"Last of the Steam-Powered Trains" – 4:03
"Big Sky" – 2:49
"Sitting by the Riverside" – 2:21
"Animal Farm" – 2:57
"Village Green" – 2:08
"Starstruck" – 2:18
"Phenomenal Cat" – 2:34
"All of My Friends Were There" – 2:23
"Wicked Annabella" – 2:40
"Monica" – 2:13
"People Take Pictures of Each Other" – 2:10

El disc va vendre poc al seu llançament inicial. Cap cançó fou editada com a single a Anglaterra. A finals de l'estiu de 1968, els Kinks esperaven treure l'àlbum com un disc doble amb 20 cançons, però Pye Records ho va rebutjar. Una edició de 12 temes va sortir al setembre de
1968 a alguns països europeus i avui en dia és una valuosa peça de col·leccionista. La producció d'aquesta versió va ser ràpidament aturada per Ray Davies i la versió final de 15 pistes va editar-se al novembre de 1968.

"Starstruck" va sortir com a single als Estats Units i Europa però no va assolir llocs destacats a les llistes d’èxits.
 
Altres detalls de l’àlbum són per exemple que la fotografia de l'àlbum va ser presa l'agost de 1968 a Parliament Hill al nord de Londres.
 
En definitiva, un magnífic àlbum on es manifesta plenament la capacitat creadora del mestre Ray i uns Kinks amb moltes ganes de donar un pas endavant en la seva fructífera, encara que poc entesa, carrera discogràfica. En el seu moment no va tenir l’èxit que es mereixia però ara es considera un àlbum de culte. Com sempre, és probable que el seu 40è aniversari passi totalment desapercebut tenint en compte que més enllà del Sgt. Peppers, els mass media no recorden més àlbums dels seixanta, però aquí està el mestre José Casas i la seva banda per recordar-nos-ho. Sens dubte, es tracta d’una de les idees més brillants d’aquest 2008. 

Si vols més informació pots entrar al myspace del grup The Village Green Experience  o al de José casas y la Pistola de Papá i també t'invitem a llegir l'entrevista que va concedir José Casas al Magic Pop.



Elurretan ja tenen nou disc “Momo eta beste izaki batzu”, formidable pop folk

Elurretan tenen nou disc titulat "Momo eta beste izaki batzu" (2008). 21 meravelloses cançons de pop folk cantades en euskera i castellà que reafirmen la genialitat d’un dels grups més sensibles i originals d’aquest país. Després del molt celebrat Maitaleak (2007), el nou disc s’editarà el mes de setembre de 2008 però ja el pots escoltar a la seva web d’on et podràs descarregar tota la seva fantàstica discografia.

Elurretan són un duo d’Ordizia (Gipuzkoa) format per Ritxar Gomez i Mikel Aizpurua. Tenen un segell discogràfic propi, Oiangu Diskak, on enregistren els seus brillants treballs que fins el moment són el recent "Momo eta beste izaki batzu" (2008), Maitaleak (2007), "Elurretan canta a Kirmen Uribe" (2006), “Mara-mara" (2005), "Olatu baten zai" (2004), i "Bi" (2004).

També són els autors de la música de l´himne de l’equip de rugby d’Ordizia que amb lletra del jugador Hugo Iparragirre, que ja havia col.laborat amb Elurretan, va sortir a la venda l’any 2007 acompanyat d’una composició de Stuart Kelling, un escocès professor d’anglès i músic, resident al municipi. El disc flou concebut per ajudar a pagar les despeses de l’equip.
 
D’altra banda, han participat en altres projectes com Nahiadance, un grup d’estudi format per Ritxar i Mike més Jon Vidaur i Arkaitz Basterra amb l’objectiu de crear hits musicals acompanyats del seu propi videoclip. A destacar una formidable cançó anomenada Nahia, desig en euskera, enregistrada per a Hommi records que fou tot un èxit. També han participat a un altre projecte anomenat Punk Bacharach.
 
Si entreu a la seva pàgina web us podreu descarregar tota la discografia, un fet molt generós per part del grup que ha decidit compartir amb tots la seva música al marge, com diuen, de l’”Sgae i del capitalisme”. Per al més “fetitxistes” com ells també diuen i entre els que ens considerem ja inclosos, tindrem una edició que no es vendrà a cap lloc a excepció que a la seva pàgina web.

Un cop finalitzat el "Maitaleak", Elurretan va començar a treballar en el nou disc i durant mig any van anar sortint les cançons fins assolir la xifra d’unes 25. L’altre mig any l’han passat enregistrant, polint i mesclant amb les 21 escollides.  La portada i el disseny és obra de Bego Martínez, la mateixa autora que a Maitaleak. Aquesta artista és una gran coneixedora del duo i experta en donar una forma visual a l’obra d’Elurretan. Les dos cançons en castellà les canta Josune Aizpurua, una veu encisadora que a estones pot recordar fins i tot a la màgica Jeanette. Les lletres d’aquestes dues cançons són d’Arturo Michel i la resta de Mikel a excepció del tema Ikusi makusi, d’Amaia Astobiza, letrista habitual als anteriors discos. Les veus fresques i espontànies de les dues nenes que podeu sentir al disc són de June i Libe, de 4 i 6 años, famliars de Mikel. Els cors adults són Josune i Lurdes Aizpurua, Olatz Orobengoa i Ritxar Gomez, l’altra part del duo que a més a més és el baixista. Mikel és el cantant i multi instrumentista tot i que Ritxar, a banda de tocar el baix, sempre aporta detalls bàsics als temes.  
 
 
Els temes del nou disc són:
 
01-Erdian nahiago
02-Momo ohera doa "Instrumental"
03-Goizeko seiretan
04-Momo tostadak jaten "Instrumental"
05-Gora asperdura (1. nokturnoa)
06-Ikeako albondigak
elurretan momo 200807-Abandónate
08-Momo alper bat da
09-Abesti bat sortu nahi nuke
10-Momo lanera doa "Instrumental"
11-Ikusi makusi
12-Ez, ez, ez, konpromezurik ez
13-Armario-gizona
14-Momo hagintxoa zorrozten "Instrumental"
15-Momo ametsetan (2. nokturnoa)
16-Kafe-makina gizona
17-Me gustas tú
18-Momoren irribarrearen jaiotza "Instrumental"
19-Berriz modan
20-Momo
21-Ixildu (3. nokturnoa).



Magic Pop estrena disseny per celebrar dos anys d'informació fuzzcinant

Magic Pop, la vostra web de música modernista, estrena nou disseny per celebrar dos anys d’existència, des del 27 de gener de 2006, de la mà del nostre benvolgut Tinet. El repte d’informar sobre uns estils artístics amb poca repercussió als mass media, especialitzats o no, continua sent present i cada cop es fa més necessari. A banda del que nosaltres denominem com a pop mod, durant aquesta segona temporada hem incorporat noves seccions també amb profundes arrels sixties, per tal de recollir els principals esdeveniments artístics que succeeixen, de forma preferent al nostre àmbit cultural, i que van del surf fins al soul passant per l’ska, el rockabilly, el folk, el garatge, el punk o la psicodèlia.

Scooter Girona 2Durant aquest segon any d’intens treball hem arribat a assolir més d’un miler d’efemèrides de Faces & Friends i hem mantingut actualitzada, de forma quasi diària, cadascun dels nostres apartats amb dades sobre els concerts i trajectòria de més d’un centenar de grups. Cal destacar també que les visites han augmentat considerablement. Des del 27 de gener de 2007, data del primer aniversari, fins gener de 2008 hem comptabilitzat prop de 15 mil visites amb puntes diàries d’un centenar d’entrades, almenys un o dos dies a la setmana. Només disposem de dades anteriors des de juny de 2006 i fins gener de 2007, on es van comptar unes cinc mil visites.
 
A banda de la tasca diària, hem continuat publicant entrevistes amb una periodicitat mensual, articulades amb les habituals 10 preguntes que han contestat per escrit els entrevistats, grans músics i persones als que agraïm profundament la seva inestimable col·laboració.
 
4t Cáceres Pop ArtUn altra de les seccions que va nàixer durant 2007 fou l’apartat de crítica discogràfica. Som conscients que en aquesta propera temporada caldrà donar-li un impuls important per tal de recollir tots els treballs que es publiquen mereixedors d’aparèixer al Mod Box o al Disco Fuzz, que són pel moment els dos primers aparadors d’àlbums que tenim: pop mod el primer i surf el segon. El nostre propòsit es crear-ne d’altres per donar cabuda a novetats discogràfiques d’altres estils que també són protagonistes a aquesta web.
Un any més no pensem encetar cap mena de debat sobre el perquè només en català. Per nosaltres la qüestió idiomàtica es resol de la següent forma: Escrivim en català perquè és la nostra llengua. Tot i que ens enorgulleix conèixer altres idiomes, menys dels que desitjaríem, és així de senzill i no tenim temps material de traduir els nostres continguts a altres parlars d’aquí o d’allà. A més a més, ens omple de satisfacció poder dir que hem rebut moltes respostes per part de membres de grups d’altres comunitats autònomes, no catalanoparlants, que no només ens agraeixen la tasca informativa portada a terme sinó que otom cap d'anyhan fet l’esforç d’entendre-ho i ens asseguren que se’n surten prou bé. Aquesta és per nosaltres l’autèntica normalització lingüística i ens satisfà poder dir que mai, però mai és mai, ningú s’ha queixat per l’opció idiomàtica triada ni, per suposat, tampoc hem rebut ni un sol comentari de menyspreu o d’indiferència procedent de cap de les províncies de l’Estat espanyol.     
 
Bé, el nostre ànim no és el de cansar-vos amb un resum excessiu del que ha estat el nostre treball durant aquest segon any perquè, en el fons, és el menys important. Sí que insistirem un cop més en la nostra disposició a tenir en compte qualsevol suggeriment o aportació que serà, com ben bé sabeu els que ja ho heu fet, sempre molt benvinguda i estudiada amb molt de respecte per aplicar-la si cal.
 
Per finalitzar, els nostres agraïments més sincers a Tinet, i en especial al creatiu del nou disseny de la web, Gerard Boyer; a l’Associació Bon Vivant i Juan Pedro González per nomenar Magic Pop entre les millors planes en el conjunt de premis Pop-Eye 2007; als Peter Colours per fer-nos constar, entre d’altres, als agraïments del seu darrer disc recent publicat; al Girona Scooter Club i a l’Otom Club de Madrid per fer aparèixer el nostre logo a les seves fantàstiques activitats; a tots els grups i discogràfiques que ens han fPeter Colours welcomeet arribar, molt amablement, els seus treballs, notícies, ànims i bons desigs; als Dj’s que ens han facilitat els cartells i informació sobre les seves festes; als clubs d’scooters de tot l’Estat per mantenir-nos al dia de les seves sortides; als lectors que ens han preguntat sobre concerts, o bars on poden escoltar bona música; i sobretot a tu, que ara ens llegeixes, per la teva atenció i per tenir el detall, en aquests precisos moments, de no moure convulsivament el ratolí per buscar on es clica aquí per sortir d’aquest avorrit escrit. A tots plegats, moltíssimes gràcies per ajudar-nos a seguir un any més sense preguntar-nos per a què fem dia rere dia el Magic Pop. Segurament el dia que ens ho preguntem, a l’endemà plegarem. 



EL 26 DE GENER TANCA LES PORTES L'ACTUAL MOLÍ DE LA ROCA DEL VALLÈS

L'actual Molí de la Roca del Vallès tanca les seves portes el 26 de gener. Els propietaris no han volgut renovar el contracte a la cúpula molinaire, promotora de molts concerts i un exemple de criteri musical i bon gust. Segons un comunicat dels perjudicats, els propietaris han actuat amb males arts, els han fotut al carrer sense possiblitat de negociar uNa sortida digna, i han decidit llogar-li a una altra persona que oferia més diners. Una notícia trista i indignant!

Realment es tracta d'una notícia molt trista per al panorama pop rock d'aquest país. Per l'escenari d'aquesta important sala han passat molts grups i solistes del millor pop rock, punk, surf, garatge ... de tot el món. Arran del tancament a partir del dia 26 de gener, s'anul·len malauradament els directes previstos de Cool Frog, Singletons, Bite, entre altres. El dia 26 de gener està previst, en principi, el directe dels grups d'hardcore i punk Subterranen Kids, la banda mítica barcelonina dels vuitanta, i Little Moroccos de Mataró.

Tanca les seves portes un gran projecte musical que ha estat durant tot aquest temps, un local de referència i un puntal bàsic de la cultura musical d'aquest país. Magic Pop els desitja el millor per aquestes moments tan lamentables i confiem que tornin amb energies renovades. A continuació us facilitem el comunicat que els responsables del Molí han fet arribar als mitjans de comunicació.

EL MOLI arriba al seu final el 26 de gener. Els propietaris del Molí, amb una argúcia administrativa rastrera i poc ètica, d'una forma molt deshonesta, han preferit fotre’ns al carrer amb males arts i li lloguen el local a una altra persona que els ha ofert pagar-los 500 euros més cada mes. Havíem intentat almenys negociar quedar-nos fins al dia 1 de març per a acomiadar-nos amb el concert de Leatherface-The Bite, però ni ells, ni el nou inquilí no han volgut. A veure si com ha passat altres vegades el refrany de l’avarícia trenca el sac es fa realitat. Des d'aquí solament podem agrair els que aquest any han convertit El Molí en el seu lloc de reunió i oci, ja sigui per a gaudir de la música o per a passar l'estona. Donar-vos les gràcies a totes les bandes que han passat pel nostre escenari i que ens han fet gaudir de valent. També agraïm el suport de tots els amics i famílies “rockeres” que tenim per tota la península i als nous que hem conegut aquest any i que s'han convertit en persones molt importants per a nosaltres. És amb el que ens quedem, amb l'amistat, perquè tot el treball que ens hem currat, i us asseguro que no ha estat poc, ha valgut la pena per a poder gaudir de la vostra companyia. Fins aviat, PERQUÈ SEGUR QUE TORNAREM AMB MES FORÇA QUE MAI, QUE S'HAN CREGUT!!!
 
La Cúpula Molinaire: Kai, Ame, Sara, Jordi, Aleix



Os Haxixins actuen a Madrid, León, Gandia, Alacant, Rossell i Lleida

Aquest magnífic grup de garatge i psicodèlia del Brasil han fet una gira per les ciutats portugueses de Lisboa, Coimbra i Porto al mes d'abril de 2008. També actuaren el 30 d'abril a Madrid durant una festa del Drummers Club, l'1 de maig a León, el 2 a la Rockadelic de Gandia, València i el 3 a la Gramola d'Alacant. A Rossell (Castelló) toquen el 9 de maig i el 10 als Camps El·lisis de Lleida. Després comencen una gira per Itàlia.

Os Haixixins estan formats per Fábio Fiuza a la guitarra, Daniel Villafranca al baix, Alexandre Alôpra als teclats i Sir Uly a la bateria i cantant. Van fer una gira per les ciutats portugueses de Lisboa, Coimbra i Porto al mes d'abril de 2008. També actuaren el 30 d'abril a Madrid durant una festa del Drummers Clubl'1 de maig a León, el 2 a la Rockadelic de Gandia, València i el 3 a la Gramola d'Alacant. El 9 de maig actuen finalment al Bar d'Nit que està al municipi de Rossell, província de Castelló al límit de la província de Tarragona i el dia 10 sonaran a Lleida als parc dels Camps El·lisis.

Os Haxixins procedeixen de l’anomenada Zona Leste de Sao Paulo, que és com el Bronx de Nova York, segons ells mateixos expliquen a la contraportada del disc. Van començar l’any 2003 i des de llavors han tocat a tots els locals de prestigi de Brasil amb un notable èxit. El grup el va crear Sir Uly i el seu amic Fábio amb qui decideix fer un repertori de psicodèlia i garatge seguint l’estela dels Merry Pranksters (col.lectiu d’artistes lisèrgics dels seixanta), The Music Machine o els Standells. Després s’unirien Daniel i Alexandre.

 
El nom d’Os Haxixins el trauen de les experiències amb l’haixix de Théophile Gautier (1811-1872). Gautier fou un poeta, dramaturg i novel·lista francès, fundador del parnasianisme (paraula derivada del mont grec del Parnàs, cort de l’Apol·lo on residien les muses de l’art). Aquesta fou una corrent derivada del romanticisme que preferia lloar la bellesa de l’art en detriment de la subjectivitat i el jo magnificat per altres escriptors romàntics com Víctor Hugo. Gautier també va pertànyer a un club amb Baudelaire, Delacroix i Jacques Joseph Moreau, que experimentava amb la capacitat de l’haixix per ajudar a la creativitat. Les seves experiències foren publicades mitjançant un article titulat Le Club des Hachichins a la Reveu des Deux Mondes l’any 1846.
 
El disc dels Haxixins brasilers té 14 cançons absolutament magnífiques i ni un sol moment de desperdici. Destaca una veu dura i esgarrada per moments, un orgue sempre present i hipnòtic, una bateria i baix dominant el ritme i canviant-lo a plaer amb una precisió fabulosa, i una guitarra fuzz de vegades en segon terme i altres en primer pla però sempre amb una personalitat psicodèlica encomiable.
 
Editat pels portuguesos Groovie Records, fou enregistrat en analògic al Berlin Bar de Sao Paulo amb la producció de Jonas Morbach que també posa veus. En aquest local el presentaren el disc el dia 6 d’octubre de 2007.
 
Per últim, cal destacar que al nostre país el podeu adquirir a Guerssen Records, empresa de venta per correu i també discogràfica de Lleida. Si voleu mes informació del disc cliqueu aquí.    



MAGIC POP, UN ANY D’INFORMACIÓ MODERNISTA I SIXTIES

El Magic Pop celebra el seu primer any de dedicació al modernisme i a la música d’arrels sixties. Un any durant el qual hem tractat que el pop, el soul, el R&B, els scooters, la moda, els llibres, el cinema i tot l’art més proper a la nostra línia editorial mod siguin els grans protagonistes. El nostre objectiu ha estat recuperar el record dels vells temps sense oblidar la informació sobre les noves propostes.

Logo TinetUna mica d'història
El 27 de gener de 2006 apareixia a Internet la nostra pàgina informativa de la mà de Tinet, la xarxa ciutadana d’OASI (Organisme Autònom per a la Societat de la Informació) depenent de la Diputació de Tarragona. El nostre col·lectiu mod ubicat a Tarragona, amb col·laboracions des de diversos punts de l’Estat i Anglaterra, va idear el Màgic Pop amb el propòsit de ser una eina cultural i musical, per a tots aquells i aquelles que s’interessen pels sons sixties i per la idiosincràsia mod. Durant aquest temps hem treballat la nostra pàgina de forma decidida escollint continguts propis o propers que gairebé, dia rere dia, han estat actualitzats i ampliats.


Una de les seccions que més feina ens ha representat són les efemèrides ja què ens obligàvem a buscar-ne i redactar-ne almenys una per cada dia de l’any, i han acabat sent moltíssimes més. No ha estat feina fàcil, més encara quan els personatges i els moments escollits tenen unes característiques molt particulars en consonància als nostres gustos però també a la trajectòria de la música pop i els seus diversos vessants. Alguns de vosaltres podeu pensar que la data de naixement o defunció és intranscendent i probablement tingueu raó. Nosaltres enfoquem aquest espai des de la perspectiva d’explicar-vos d’una forma pràctica i amb poques paraules, les precises, la trajectòria d’aquells que, d’una forma o altra han contribuït a l’evolució dels diversos estils que configuren el nostre espai musical.

El nostre projecte
Un altre dels punts bàsics de la nostra intencionalitat comunicativa, ha estat mantenir-vos sabedors dels concerts i sessions musicals, altrament conegudes com allnighters, des dels grans festivals mods fins a la festa més petita amb els vinils de sempre. És del domini comú que aquests esdeveniments no compten amb el recolzament mediàtic de la majoria dels grans mitjans de comunicació inclosos els especialitzats, a excepció d’honroses excepcions. Pel que fa a aquest aspecte de necessària difusió, les nostres prioritats han estat els concerts i les festes que han tingut lloc dintre del nostre àmbit geogràfic més proper que s’ubica en allò que anomenen com la Corona Sixties d’Aragó: Catalunya, L’Aragó, el País Valencià i les Illes Balears. La raó per la que hem triat aquest espai social no té connotacions polítiques més enllà de les que vulguis imaginar. Més enllà d’aquestes possibles conclusions personals, els motius que ens han impulsat a aquesta delimitació han estat principalment els de proximitat i mai d’exclusivitat. Com a exemple podem citar la gran quantitat de notícies que hem publicat sobre els concerts i festivals que es fan a la resta de l’Estat, des d’Andalusia a Castella, Múrcia, Galícia, Canàries o el País Basc.

Una de les nostres grans satisfaccions ha estat comprovar el nivell impecable de col·laboració per part dels nostres entrevistats. Sempre hem plantejat les entrevistes amb deu preguntes per no cansar ni al lector ni al protagonista que havia d’escriure les respostes. En primer lloc, li demanàvem permís per fer-li arribar les deu preguntes habituals i és realment molt engrescador comprovar que tots els escollits, es van prestar a participar-hi. De testimonis màgics en tenim molts més a la nevera de la nostra web i els publicarem amb tranquil·litat, sense presses innecessàries.

Bé, aquests i altres continguts, com per exemple les vostres indispensables col·laboracions en forma de cròniques modernistes, han estat els aspectes més destacats d’aquest any i, sens dubte, ho continuaran sent. Sincerament, ha estat, en general, un començament dur però a la vegada molt però que molt gratificant. Per això no oblidarem mai l’ajut i els ànims que molta gent ens ha ofert durant aquest primer període informatiu.

Amb tots els amics i coneixences que hem fet durant tot aquest període, ens hagués agradat organitzar un concert per celebrar-ho però aquest somni no ha estat possible. Potser algun dia sigui factible, al cinquè o al desè aniversari. Així que de moment ens haurem de conformar amb el logo commemoratiu de la nostra magnífica dissenyadora Monti, i com no, en donar-vos les més sinceres gràcies a tots aquells i aquelles que ens heu visitat algun cop amb curiositat o amb coneixement de causa. Des del mes de juny de 2006 (data en què es crea el servei estadístic de Tinet) hem tingut prop de 5.000 visites.

Agraïments màgics i sincers
A tot l’equip tècnic de Tinet, a la nostra responsable de disseny, Monti, a la nostra corresponsal a Londres, Eli Pop, als mods de Tarragona, al Jaume, l’Àlex, la Carme, el Miquel, i el nostre cronista Ake Mod, als mods de Cadis i Zaragoza, Juan Pedro González de Bon Vivant, a Ferdy Margate, als responsables de les webs Pop Thing, Comediscos i el Efecto Orégano, als organitzadors de festivals com Juan Moral del Wet Dream de Valladolid, Go Lleida, Fira Ye yé d’Albacete, Purple Weekend i Beat Goes On! de Luanco, als Gare, als Glosters, als Smogs, a Cooper, als Winnerys, a les discogràfiques Bip Bip Records, Elefant i Wild Thing, als Cool Frog, els Chest i a Los Chicos del Sábado, en especial per les exclusives, a Salvador Domínguez, als Yani Como, als Kamenbert en especial a Manolo Crespo, als Dj’s David, Eze, Eneida i Cristina Alonso, a Miqui Puig i al seu servei de propaganda, a Acidvisions de Lleida, Rude Cat de Girona, el Sindicato Soulsialista de Barcelona, el Hide and Seek de Saragossa i els SMART de Madrid, als Peter Colours, The Shake, Stay, Seine, Fortune Tellers, Second Coming, Canary Sect, Octubre i The Winnerys, i a Lenoir Ediciones, a Anima't, als scooteristes de Saragossa, Girona, Reus i Barcelona, a les modistes Inma González i Maria Guyé, a Popandsoul, a Plástico Fantástico, als locutors Juan de Pablos i Jesús Ordovás, i al musicòleg Àlex Oró; a tots elles i ells, i als Small Faces, els Kinks, els Who, els Zombies, i als Jam, en especial al modfather Paul Weller, i a Ocean Colour Scene i als grups mods suecs i als Urges, entre molts altres...moltes gràcies a tots per donar-nos raons excel·lents per difondre la cultura del modernisme i en particular per ajudar-nos a continuar endavant amb entusiasme però sobretot amb criteri.

I a tu, que ens segueixes des d’algun punt del nostre àmbit lingüístic o des de la resta de l’Estat, de vegades fent un esforç encomiable per llegir en català, per a tu també et volem fer arribar un bon grapat d’agraïments sincers i modernistes. Gràcies a persones com tu, que ara estàs llegint aquesta salutació que celebra el nostre primer any, ens sentim forts per poder millorar la nostra oferta comunicativa. Ja saps, és qüestió de fe però també de treball, Keep the faith, working...my friend Face!