Magic Pop
::Inici >Rockin'Magic Festivals
Rockin'Magic Festivals
L’Screaming 2009 ens porta la història i el present del rock d'arrel i els ritmes 50's
El Toro records presenta l’11 edició de l’ Screaming, un dels millors festivals del món de música d’arrel 50’s que se celebra a Pineda de mar (Barcelona) els dies 27 al 31 de maig de 2009. Actuen The Velvet Candles, Mario Cobo Guitar Party, The Hot Rails, James Intveld, Rosebud Blue Sauce, Wistle Bait, Desperado 5 i Lil’Ester, Carl and The Rhythm All Stars, Nick Curran, The Belmonts, Moonlight Cruisers, The Tin Stars, The Vargas Brothers, The Blasters, Big Joe Louis, The Roy Kay Trio, The Hi Fly Rangers, Pachuco José y los Diamantes, Levy Dexter, CC Jerome’s Jet-Setters, The Lazy Boys i Al Willis & The New Swingsters. Un magnífic cartell al que cal sumar-li les festes amb Dj’s de prestigi, shows diversos, pin-up, burlesque…
Carlos Díaz és l’alma mater del Toro records , organitzador del Screaming i un dels personatges més rellevants d’aquest país que mantenen ben viva l’escena important 50’s Després de molts anys d’encomiable trajectòria en la promoció de festivals, al front de la discogràfica i altres activitats relacionades amb la música rockabilly, hilbilly, blues, swing, etc… ens ha sorprés amb un cartell que de ben segur farà història. Magic Pop no ha pogut deixar passar l’ocasió de recopilar unes quantes dades dels grups que tocaran. Només és un resum però creiem que us podrà servir, si més no, per asistir al festival amb cert coneixement de causa. Aquests són els protagonistes agrupats pels dies que està previst que toquin. El dia 27 actuen Mario Cobo Guitar Party i The Hot Rails.
Mario Cobo és tot un mestre, un clàssic viu, sempre en procès de renovació creativa, i gran protagonista de l’escena musical d’aquest país i d’arreu del món, que ha format 
grups com The Nu-Niles, The Lazy Jumpers, a banda de col.laboracions estelars amb Mark Tortorici, Little Rachel, Joe Clay o Rocky Burnette, entre molts altres. Productor, guitarrista, cantant, compositor, amb un domini també dels audiovisuals, va començar a una banda anomenada Butter Cookies de versions punk i rock’n’roll entre altres projectes que no van continuar i amb els que va donar els primer passos per perfeccionar un estil propi. Després va formar Duckbills, Da surfones i finament The Nu-Niles (marca de brillantina) amb els que ha editat quatre treballs, el darrer titulat You didn't come to my funeral" (El Toro Records / DOCK), produït per Mike Mariconda. Es tracta d’un brillant i molt recomanat àlbum que perfecciona un estil format amb arrels tan del punk com del rock’n’roll i del que tenim bones mostres també amb treballs memorables com Destination Now, el seu anterior àlbum. Els altres dos músics són Ivan Kovacevic al contrabaix i Blas Picon a la bateria. També forma part d’un atre grup paral.lel anomenat The Lazy Jumpers amb Blas que canta, dedicat al R&B i amb tres Lp’s, el darrer titulat Comin’on like ganbusters (El Toro/Duck). El darrer projecte de Mario és Organic Rhythm Generation, una banda de mod jazz. Al festival de Pineda podrem gaudir de la seva gran capacitat com a guitarrista.
grups com The Nu-Niles, The Lazy Jumpers, a banda de col.laboracions estelars amb Mark Tortorici, Little Rachel, Joe Clay o Rocky Burnette, entre molts altres. Productor, guitarrista, cantant, compositor, amb un domini també dels audiovisuals, va començar a una banda anomenada Butter Cookies de versions punk i rock’n’roll entre altres projectes que no van continuar i amb els que va donar els primer passos per perfeccionar un estil propi. Després va formar Duckbills, Da surfones i finament The Nu-Niles (marca de brillantina) amb els que ha editat quatre treballs, el darrer titulat You didn't come to my funeral" (El Toro Records / DOCK), produït per Mike Mariconda. Es tracta d’un brillant i molt recomanat àlbum que perfecciona un estil format amb arrels tan del punk com del rock’n’roll i del que tenim bones mostres també amb treballs memorables com Destination Now, el seu anterior àlbum. Els altres dos músics són Ivan Kovacevic al contrabaix i Blas Picon a la bateria. També forma part d’un atre grup paral.lel anomenat The Lazy Jumpers amb Blas que canta, dedicat al R&B i amb tres Lp’s, el darrer titulat Comin’on like ganbusters (El Toro/Duck). El darrer projecte de Mario és Organic Rhythm Generation, una banda de mod jazz. Al festival de Pineda podrem gaudir de la seva gran capacitat com a guitarrista. 
The Hot Rails són de Dresden (Alemanya). Practiquen un bon rockabilly amb tocs de blues. Són The Josh, guitarra, veu; Rockin' Raoul Rail al contrabaix, i Mario 'DJ Devil' Rail a la bateria i Mirko 'Blue Note' Rail al saxo tenor. A principis d’aquest anys 2009 van entrar a l’estudi a enregistrar el seu primer treball. Alguns dels seus membres toquen amb els Lazy Boys.El dijous dia 28, sonaran James Intveld, Rosebud Blue Sauce, Wistle Bait, Desperado 5 i Lil’Ester.
James Intveld és un excel.lent cantant i guitarrista de Los Ángeles que domina el rock’n’roll amb tocs de country. Amb el seu germà, mort en accident d’avió amb Ricky Nelson el darrer dia de 1985, va formar als vuitanta un grup anomenat The Rockin' Shadows. A la pel.lícula Cry Baby amb Johnny Deep, ell és el cantant d’algunes de les cançons. Un dels seus millors temes és "My heart is achin' for 
you". El seu darrer treball d’estudi és Have Faith (2008).
you". El seu darrer treball d’estudi és Have Faith (2008). Rosebud Blue Sauce son una magnífica banda de R&B i swing, francesa, formada per Nico Duportal, guitarra i veus, Abdell Bouyousfi al contrabaix, Pascal Delmas a la bateria, Ben Conti al Tenor i Baríton. Intepreten els temes del seu darrer àlbum d'estudi titulat About love (maig de 2008). El passat dia 20 de desembre de 2008 tocaren al Cafè del Teatre de Lleida i abans havien estat l’any 2005 al festival de blues d’Antequera.
The Wistle Bait són finlandesos i també tenen previst actuar a l’abril de 2009 al Freakland de Ponferrada. Es van formar l’any 1984 i ara celebren 25 anys de bon rockabilly. Està format per Vesa Haaja (veu, guitarra, percussió), Kim Drockila (piano, orgue, veus) Lasse Sirkko (baix, veus) que va substituir a Marko Mäkelä, Vesa Tynkkynen (guitarra) Juho Hurskainen (saxo, veus) i Juha Tynkkynen (bateria). El seu darrer treball d’estudi es titula Beat-o-tronic sound of…(Goofin records 2004) amb el que celebraven els 20 anys. Aquest passat 2008 van editar un treball en directe titulat Switchin with the Whistle Bait. Els Desperado 5 són berlinesos i practiquen una mescla de rock’n’roll i rockin blues amb un directe memorable. Está format per Guid Vermin, veu principal, Jürgen Rubow, 
bateria, Carsten Harbeck, contrabaix, Steffen Deparade, guitarra i Winnie Stollorcz, saxo i harmònica. Formats als noranta el seu darrer treball d’estudi és Back With a bang (Rhythm records 2007).
Lil Esther és holandesa i ex component dels Bugaloos. Interpreta amb un gran talent rockabilly i western-swing. Toca versions de “You’re There”, “Drugstore R’n’R” o “Blue Moon of Kentucky” o altres com “Love That Man”, de Big Sandy inclosa al Lp Gone is my mind (Empire records 2008) que també recull temes propis composats per a ella per Big Sandy, Fabrice Cavalli, John Lewis (Rimshots) o Rip Carson. L'any 2008 va estar al festival de Tenerife amb la banda The Tin Stars, la banda del seu marit Rick.
bateria, Carsten Harbeck, contrabaix, Steffen Deparade, guitarra i Winnie Stollorcz, saxo i harmònica. Formats als noranta el seu darrer treball d’estudi és Back With a bang (Rhythm records 2007).Lil Esther és holandesa i ex component dels Bugaloos. Interpreta amb un gran talent rockabilly i western-swing. Toca versions de “You’re There”, “Drugstore R’n’R” o “Blue Moon of Kentucky” o altres com “Love That Man”, de Big Sandy inclosa al Lp Gone is my mind (Empire records 2008) que també recull temes propis composats per a ella per Big Sandy, Fabrice Cavalli, John Lewis (Rimshots) o Rip Carson. L'any 2008 va estar al festival de Tenerife amb la banda The Tin Stars, la banda del seu marit Rick.
El dia 29 és el torn de Carl and The Rhythm All Stars, Nick Curran, The Cadillacs, Moonlight Cruisers i The Tin Stars.
Carl and The Rhythm All Stars són una banda formada per músics portuguesos i francesos que fan un rockabilly amb mescla de country swing i honky town més detalls de R&B. Els músics són Carl, veu i guitarra, Pedro Pena a la bateria, Claude Placet a la guitarra i Renaud Cans al contrabaix. La van formar a parís l’any 2002 Carl i Pedro. Aquest passat 2008 van treure un àlbum amb el títol de Slipped my mouth (Wild records label). L’any 2006 van editar un àlbum amb el nom de Music to live i estan preparant nous enregistraments. Nick Curran és un extaordinari músic que domina diversos estils com el Rockabilly, Jump Blues, Soul i tot el que vulgui. Es va criar a Portland on va començar tocant als 
15 a la banda del seu pare Mike Curran and the Tremors. Després va treballar amb Ronnie Dawson i amb la cantant Kin Lenz. Formaria també un grup anomenat Nitelifes I quan aquests es van dissoldre l’any 2005 va treballar amb Kim Wilson dels Fabulous Thunderbirds. Darrerament té altres projectes més interessants com Deguello, on canta i toca la guitarra, al pur estil punk rock dels cinquanta, o amb els Flash Boys on només toca la guitarra. Un dels seus darrers treballs en solitari és Player de 2004.
15 a la banda del seu pare Mike Curran and the Tremors. Després va treballar amb Ronnie Dawson i amb la cantant Kin Lenz. Formaria també un grup anomenat Nitelifes I quan aquests es van dissoldre l’any 2005 va treballar amb Kim Wilson dels Fabulous Thunderbirds. Darrerament té altres projectes més interessants com Deguello, on canta i toca la guitarra, al pur estil punk rock dels cinquanta, o amb els Flash Boys on només toca la guitarra. Un dels seus darrers treballs en solitari és Player de 2004. The Cadillacs foren en un principi un grup de R&B que van atraure als blancs cara la seva magnífica música. Cantaven amb un gran estil i harmonia vocal que després es va conèixer com a doo-wop. Es van formar a Harlem (Nova York) i van durar en un principi de 1957 fins a 1963. Un dels 
seus grans èxits fou el tema de 1955, Speedo tot i que en van tenir molts més com "Gloria", "No chance" o "The girl I love". Abans de ser els Cadillacs es deien The Carnations, una banda formada per Earl “Speedo” Carrol, Bobby Phillips, Lavern Drake i Gus Willingham al que després s’uniria un cinquè membre, James Poppa Clark per formar els famosos Cadillacs. L’any 1955 Earl Wade i Charles Brooks van substituir Willingham i Clark. Dos anys després es dividiren en The Four Cadillacs i Earl Carroll and the Cadillacs. Anys després es reunificarien i formarien altres grups com els The Solitares. L’any 1960, la formació era Carroll, Martinez, Kirk Davis, i Ronnie Bright. Caps als setanta es van tornar a partir. Carrol també va estar durant els seixanta, setanta i noranta amb els Coasters. Ara la banda es diu Speedo & The Cadillacs que l’any 2004 van enregistrar un àlbum titulat Mr. Lucky amb un altre membre original Bobby Phillips.
seus grans èxits fou el tema de 1955, Speedo tot i que en van tenir molts més com "Gloria", "No chance" o "The girl I love". Abans de ser els Cadillacs es deien The Carnations, una banda formada per Earl “Speedo” Carrol, Bobby Phillips, Lavern Drake i Gus Willingham al que després s’uniria un cinquè membre, James Poppa Clark per formar els famosos Cadillacs. L’any 1955 Earl Wade i Charles Brooks van substituir Willingham i Clark. Dos anys després es dividiren en The Four Cadillacs i Earl Carroll and the Cadillacs. Anys després es reunificarien i formarien altres grups com els The Solitares. L’any 1960, la formació era Carroll, Martinez, Kirk Davis, i Ronnie Bright. Caps als setanta es van tornar a partir. Carrol també va estar durant els seixanta, setanta i noranta amb els Coasters. Ara la banda es diu Speedo & The Cadillacs que l’any 2004 van enregistrar un àlbum titulat Mr. Lucky amb un altre membre original Bobby Phillips. 
Moonlight Cruisers són de los Ángeles i mesclen el rockabilly amb els ritmes llatins. Acaben de perdre aquest 2009 un dels seus membres, el baterista Andrew Martinez nascut l’any 1983 i que va morir al gener a Fullerton (Califòrnia) en un accident de cotxe. Els altres membres són Tony Macias al contrabaix, Tony Pelayo cantant, i Al Martínez guitarrista. Formats l’any 2000, el seu darrer treball eds titula Here there baby (El Toro records 2008). 
The Tin Stars són un grup holandès d’Utrecht format per Rick De Bruijn, cantant i guitarra acústica, Ervin Purak, guitarra i veus, Peter Kraaijeveld, contrabaix i veus i Yves Vaillant, bateria i veus. Fan autèntic rockabilly amb detalls de hillbilly, alguna cosa de blues i surf. Alguns dels seus membres han tocat en altres bandes de forma ocasional com The Planet Rockers, Wildfire Willie, Phil Trigwell, Riley McOwen and The Brewsters. També han treballat amb grans com Sonny Burgess, Hayden Thompson, Sleepy LaBeef, Johnny Carroll, Rudy Grayzell, Joe 
Clay, DJ Fontana, Ronnie Dawson, Al Ferrier, o Billy Lee Riley. Per al dia 30, el Toro ens presenta a The Velvet Candles, The Vargas Brothers, The Blasters, Big Joe Louis, The Roy Kay Trio i The Hi Fly Rangers.
The Vargas Brothers són els germans californians Alex i Ernie Vargas que l’any 2008 van editar un gran treball Rockin’blues amb Wild Records amb un so clàssic de 50´s rockabilly i temes cantats amb un gran joc de veus i l’acompanyament del guitarrista Jose "Watts" Rodriguez i a un dels temes, "Hello Baby" amb Omar Romero. La banda 
són Jeff "Hobo" Gerow a la bateria, José "Watts" Rodríguez a la guitarra, Álex Vargas, veu i contrabax, i Ernie Vargas, veu i guitarra.
són Jeff "Hobo" Gerow a la bateria, José "Watts" Rodríguez a la guitarra, Álex Vargas, veu i contrabax, i Ernie Vargas, veu i guitarra.The Velvet Candles són una banda de Doo Wop de Barcelona procedent dels Street Candles, formada per Agustín Burriel, Eddie Peregrín, Cristian Carrasco, Mamen (Carmen Salvador) amb intrumentistes de reconegut prestigi com Thierry Courault, guitarra, René Dossin, contrabaix, i Juan Garcés de Marcilla, bateria. Es van presentar l’11 de juliol de 2008 a la sala Luz de gas.
The Blasters van defenir el so d’arrel americà dels vuitanta a Los Ángeles. Liderats per Dave Alvin, guitarra solista, es van formar l’any 1979 a 
Downey, Califòrnia, amb el seu 
germà Phil a la guitarra i harmònica, al costat de John Bazz al baix i Bill Bateman a la bateria. L’any 1980 van gravar American Music amb la producció de Ronney Weiser, i va sortir a la venda amb Hightone Records. A l'any següent els fitxa la Slash Records, i s'uneix a ells Gene Taylor com a pianista, i Lee Allen als saxos. Graven "The Blasters", disc que ha passat a la història com una de les millors gravacions de rock'n’roll. Després vindrien altres àlbums fins l’any 1985 que editen Hard Line. Alvin continua la seva carrera en solitari i l’any 2002 mor Lee Allen. Tornen a reunir-se i l’any 2003 treuen el disc Trouble Bound. 19 anys després de Hard line treuen un nou 
àlbum, 4-11-44 amb la formació de Phil Alvin, Keyth Wyatt (guitarres), Jerry Angel (bateria), i John Bazz (baix). Actualment, Bill Bateman ha tornat a tocar la bateria amb ells després de 15 anys. L’any 2008 Dave va editar un àlbum titulat The best of hightone years.
Downey, Califòrnia, amb el seu germà Phil a la guitarra i harmònica, al costat de John Bazz al baix i Bill Bateman a la bateria. L’any 1980 van gravar American Music amb la producció de Ronney Weiser, i va sortir a la venda amb Hightone Records. A l'any següent els fitxa la Slash Records, i s'uneix a ells Gene Taylor com a pianista, i Lee Allen als saxos. Graven "The Blasters", disc que ha passat a la història com una de les millors gravacions de rock'n’roll. Després vindrien altres àlbums fins l’any 1985 que editen Hard Line. Alvin continua la seva carrera en solitari i l’any 2002 mor Lee Allen. Tornen a reunir-se i l’any 2003 treuen el disc Trouble Bound. 19 anys després de Hard line treuen un nou àlbum, 4-11-44 amb la formació de Phil Alvin, Keyth Wyatt (guitarres), Jerry Angel (bateria), i John Bazz (baix). Actualment, Bill Bateman ha tornat a tocar la bateria amb ells després de 15 anys. L’any 2008 Dave va editar un àlbum titulat The best of hightone years. Big Joe Louis és un cantant i guitarrista britànic, nascut a Jamaica, de blues i soul que s’acompanya dels Blue Kings que són West Weston (harmònica), Matt Radford (baix), i Peter Greatorex (bateria), entre altres músics d’arreu del món. Va començar a finals dels vuitanta i des de llavors ha enregistrat veritables meravelles com l’àlbum Big Sixteen de 1996 o The Stars in the Sky de 2002. Fou cantant de la mítica banda de R&B the Big Town 
Playboys.
Playboys. The Roy Kay trio, rockabilly en estat pur, van començar l’any 2002. Són de Seattle. Está formada per Roy Kay Konitzer, guitarra i veu, Mike Geglia guitarra i Robin Cady al contrabaix. No tenen bateria. L’any 2002 van enregistrar Wandering’Mind produït per Decke Dickerson i després d’un parell d’àlbums, un titulat the Rhythm & Harmony (Texas Jamboree 2008).
The Hi-Fly Rangers són finlandesos. Formats a principis de 2006 per Vesa Haaja, Kari Kunnas a la guitarra i Jake Lähdeniemi al contrabaix, tampoc tenen baterista, i el seu repertori es bassa en el clàssic rockabilly amb tocs de hillbilly. Hot rod ride to the moon ( Goofin records 2006) és el seu darrer àlbum d’estudi, 17 temes sense desperdici. Vesa també toca amb el Barnshakers i els Whistle Bait; Kari i Jake amb els Daryl Haywood Combo. Kari també va tocar amb els Phantom 409. I el diumenge dia 31 acaba el festival amb Pachuco José y los Diamantes, Levi Dexter, CC Jerome’s Jet-Setters, The Lazy Boys i Al Willis & The New Swingsters.
Pachuco José y los Diamantes es van formar a Los Ángeles l’any 2003 amb membres d’altres bandes com Álex Vargas dels Vargas Brothers al baix, Gilbert Rodriguez dels Rithm Rockers a la guitarra, la percussionista Irene Valenzuela, George Zamora dels Country Cats a la bateria els saxofonista Takao Innue també dels Rithm i Pachuco José que també tenia un trio i una banda: els Boogie Boys. Mesclen també el rockabilly amb els ritmes llatins. El britànic Levi Dexter, resident ara a San Diego, ha estat al capdavant de bandes com Ripchords i los Rockats amb el guitarrista 
Danny B.Harvey. Nascut l’any 1957, està considerat un dels precursors de l’anomenat neo-rockabilly. Va debutar amb els Rockats l’any 1977. L’any 1978 va col.laborar amb Jayne County. L’any 1980 forma els Ripchords amb Danny B. Harvey (guitarra), Jimmy Reed (guitarra rítmica), Dave Curry (baix) i Pat Brown (bateria). Després lideraria la fabulosa banda nipona de neo-rockabilly Magic. També ha estat el líder dels Caravan fent clàssics del rockabilly i temes propis i el vàreu sentir al Psychomeeting de Calella l’any 2007. The Kings of Cat Street (2007) és el seu darrer àlbum amb els Magic.
Danny B.Harvey. Nascut l’any 1957, està considerat un dels precursors de l’anomenat neo-rockabilly. Va debutar amb els Rockats l’any 1977. L’any 1978 va col.laborar amb Jayne County. L’any 1980 forma els Ripchords amb Danny B. Harvey (guitarra), Jimmy Reed (guitarra rítmica), Dave Curry (baix) i Pat Brown (bateria). Després lideraria la fabulosa banda nipona de neo-rockabilly Magic. També ha estat el líder dels Caravan fent clàssics del rockabilly i temes propis i el vàreu sentir al Psychomeeting de Calella l’any 2007. The Kings of Cat Street (2007) és el seu darrer àlbum amb els Magic. CC Jerome, guitarra i veu, més Deon Buck al contrabaix i Coen Molenschot a la bateria formen CC Jerome’s Jet-Setters. CC Jerome és holandès i va començar a tocar temes 
de rockabilly a finals dels vuitanta. Amb la discogràfica Glam-O-Rama record en solitari ha editat The Wine Cellar Sessions. També ha col.laborat amb Little Victor. Aquest és un nou projecte del que s’espera molt i amb els que ha enregistrat un àlbum Introducing que editaran amb Empire Records.
de rockabilly a finals dels vuitanta. Amb la discogràfica Glam-O-Rama record en solitari ha editat The Wine Cellar Sessions. També ha col.laborat amb Little Victor. Aquest és un nou projecte del que s’espera molt i amb els que ha enregistrat un àlbum Introducing que editaran amb Empire Records. 
The Lazy Boys són de Dresden (Alemanya) i és una banda de rockabilly i country formada per Raoul Lesche, contrabaix, Marios Karapanos i Mario Borsch a les guitarres, Mario "DJ Devil" Wachsmann bateria i Mirko Glaser a la guitarra rítimica. Fan temes propis i versions. Alguns dels seus membres també formen part dels Hot Rails. Al Willis & The New Swingsters són francesos i van començar als noranta. Al, veu i guitarra, està acompanyat per Yves “Vivi” Selem a la bateria i Pascal Albrecht al contrabaix. Amb Crazy Time records han enregistrat un àlbum titulat Got Some Rockin’to do (2008) amb temes propis i versions. Abans va enregistrar un 10” amb els Swingers sense el New, titulat Rock The Bop.
Dilluns dia 1 de juny té lloc una darrera festa de comiat. A aquest magnífic cartell, cal sumar-li les festes amb Dj’s de prestigi com Alex, Pepe Seven Wheels, Eddie, Tracy Dick, Joe Louis, At’s Crazy Record Hop, Willie The Kid… shows diversos, la meravellosa model pin-up Bernie Dexter, burlesque amb The Fleshoticas i moltes coses més.