Magic Pop

::Inici >Concert dels Glosters a Tarragona

Concert dels Glosters a Tarragona

22 de febrer de 2008

Aquesta nit ens veiem, per fi, al Cau de Tarragona

Tornaven a sonar el Glosters al Cau de Tarragona el dia 22 de febrer per presentar el seu nou treball discogràfic la Boite, un recopilatori dels seus grans darrers èxits al que s’afegeixen noves cançons que exemplifiquen un procés creatiu de canvi en el grup tarragoní. El concert fou memorable i va tenir molts detalls de qualitat que confirmen, un cop més, que ens trobem davant d’un dels grups amb arrels sixties més destacats del panorama pop d’aquest país i de tot l’Estat.

El concert dels Glosters va començar amb una versió i va acabar amb una altra: del Veo Visiones de los Gritos al My Generation dels Who. Entremig algunes més, les suficients per remarcar que els Glosters no fan versions, sinó que “glosteritzen” temes de tal manera que poden semblar, perfectament, originals del grup. La feina consisteix en enriquir-los amb detalls subtils i perfectament identificables, d’un estil propi perfeccionat durant tots aquesta anys de carrera musical.

I ja que parlem de temporalitat, els Glosters no tocaven a l’escenari del Cau des de feia molt temps, massa al nostre parer. Encara ara, amb un trajectòria més que sòlida, amb una edició discogràfica solvent i reconeguda a molts nivells, els Glosters segueixen sense tocar prou a la seva ciutat. Tots sabem de quins mals endèmics i injustificables pateixen els responsables culturals d’aquesta Imperial Tarraco, però ja que hem tret a col·lació el tarragonisme com a factor cultural i ambiental, dubto molt que hi hagi, ja no un grup, sinó una sola entitat que faci més publicitat d’aquesta capital de província com ells amb, per exemple, himnes al seu equip de futbol i versions a ritme de pop de cançons com l’esmentada Imperial Tarraco del mestre Francisco Garrido(1966). Aquest és un tema escrit per Torrens i Andreu amb lletra de Juan Juncosa, dedicat a lloar la bellesa, precisament, de la seva ciutat, Tarragona. Sense anar més lluny, deixarem constància d’un exemple més d’aquesta barreja d’indiferència i ignorància: El rotatiu Diari de Tarragona anunciava que es faria, en futur, el concert del dia 22 de febrer amb una ridícula nota el dimecres dia 27 de febrer. Dos dies després, altres propostes musicals diverses, tan respectables com la que més, presentaven un treball autoproduït i mereixien un tractament informatiu amb tot luxe de detalls. Totalment incomprensible.

Però continuant amb la crònica del concert dels Glosters, no deixem el capítol de les versions sense expressar el nostre parer sobre una altra de les concepcions errònies que, des d’alguns sectors, es té de forma genèrica sobre el grup. Ramon Cuenca, veu principal, ho va comentar en directe -no sense certa ironia- abans de tocar la cançó Bidón de Gasolina, cançó dels Flechazos. Ens referim a que se’ls considera semblants o se’ls compara, si es vol, amb aquest mític grup mod de León. Hem de manifestar que no estem d’acord. Glosters i Flechazos no s’assemblen en res o, com a molt, en un plantejament comú pel que fa a possibles referents artístics. Com tampoc acceptem que el grup d’Alejandro Díez “Cooper” copiava als Makin’Time britànics tal i com també es va dir en algun moment entre els sectors fundamentalistes per als que tot està cagat i pixat menys els Who, els Small faces i el soul. Creiem que hores d’ara no cal reincidir, un cop més, que ningú pot inventar-se res de nou i que el joc radica precisament en combinar els elements existents amb l’objectiu desitjable de crear un espai propi artístic. Sí que és moment, però, de meravellar-se davant de propostes tan interessants com la dels Glosters als quals noto especialment entusiasmats per cercar noves experiències amb els seus nous temes.

Per resumir-ho en una sola reflexió, els Glosters han fet un pas endavant fantàstic que els ha portat del ye-yé de, per exemple, Sha la la (fin de semana) al pop de finals dels seixanta amb certs detalls freakbeat i psicodèlics com Modesty Blaise, la Boite, l’homenatge pop art al mític conyac Fundador o la versió del Hey hey Bunny. No han oblidat el seu principal component melòdic però han introduït una força i una presència de guitarra certament espectacular. Altres grups, per exemple els Fortune Tellers i el seu darrer flamant àlbum, han fet aquest mateix salt amb una coherència i una vitalitat que ens assegura uns Glosters molt imaginatius i amb molt de camí per recórrer.

Els cinc músics, Ramon Cuenca a la veu, Carlos García a la guitarra, Puri Pedrola al baix, Evan Dedes a la bateria i Hector Mir al hammond van sonar molt bé, tot i les particularitats del local i alguns problemes de sonorització. La secció rítmica es cada cop més sòlida i contundent, la guitarra ens ofereix passatges brillants abans ja comentats, el hammond es cada cop més present amb una cortina d’acords psicodèlics i la veu principal, tot un frontman de categoria, cantant amb potència entremig d’un projecte d’equip molt conjuntat. Van actuar amb ganes i se’ls notava a gust damunt del petit escenari del Cau i davant d’un important nombre de fans que els seguim amb devoció. Entre el públic, dos dels membres de los Chicos del Sábado, Óscar i Àlex, que van tenir el gran detall d’acudir a la presentació. Els Glosters, correctes com sempre, els ho van agrair públicament igual que van dedicar una cançó al Magic Pop. Un moment aquest últim molt emocionant per als que ara t’escrivim aquesta crònica des de l’agraïment però per damunt de tot amb tota la sinceritat que ens permet la nostra capacitat crítica.

En definitiva, una nit per a recordar que, com diu la primera cançó del seu nou treball editat per Flor y Nata Records, ens va servir a tots per trobar-nos, per fi, a la Boite, en aquest cas del Cau on vam confirmar el bon estat de salut creativa i la força en directe d’un grup injustament tractat per la seva pròpia ciutat a la qual sempre han cantat i festejat.

Nota: Si vols més informació del grup entra a la secció del Magic Mod Pop. A continuació pots visionar també el document sobre la interpretació del tema Imperial Tarraco la nit del 22 de febrer al Cau de Tarragona.